Comentar sun la situazion grieva di ladins foradecà
scrit ai 31 May 2005 da les 10:41:42 da noeles |
|
"La resserva indiana" di Ladins tles valedes
Oramai destinés da les leges a deventé talians o todesc, sce ai và foradecà
L resultat arjont dai candidac ladins pro les lites tl comun da Bulsan lascia vedei ite cler che la comunité ladina tla zité de Bulsan va encontra a n "genozide". I trei candidac: Dariz Dolores (Margherita -122 oujes), Thomas Demetz (DS - 49 oujes) y Gerd Miribung (SVP - 45 oujes) giata apeina duc trei adum 216 oujes. Dant da 15 agn ova giaté Bonifaz Willeit plu de 700 oujes. Al é valch che ne va nia.
Les gaujes é dessegur plu che una. Al ne basta nia tré ca la mancianza de sentiment ladin, la puecia volenté de identité ladina. Gragn n’é chisc doi fatours mai stés y sce an met pro l spirit de divijion anter i ladins spo pòi deventé n element negatif. Ma les dretes gaujes é d’autres. L fenomen ne vegn nia demé dant tla zité de Bulsan, ma ence a Maran, a Persenon y a Bornech, en curt fora dles valedes, te duc i comuns fora dla Ladinia. Chilò à n gran peis la lege dl proporz: la procentuala de posc’ publics che ti speta ai ladins ne pò nia ti garantì n laour y a chesta moda se declareia souraldut i ladins joegn todesc o talians y ai va do l mond todesch o talian. Les compagnies ne n’é nia anter i ladins, ma con i compagns de laour, de temp lede y de assoziazion. I joegn nascius da families ladines fora dles valedes ne veiden nia plu; la scola, la vita, les compagnies i porta autrò. Enchin a che ai é pici i veiden con si genitours a valch manifestazion da Nadel y da Pasca. Canche ai é studenc se n’ései bele y a les manifestazions veiden demé plu datrai i genitours. La recordanza dla ladinité, dla partegnenza al grup ladin deventa tres plu debl. Canche an damana ai Runggaldier, ai Demetz, ai Perathoner, ai Gross, ai Ellecosta, ai Ploner y e.i., che vegn dant tl liber dl telefon y che abiteia a Bulsan, sce ai se sent ciamò ladins, spo dìjei senziermenter: “Pu no no, ladins fova mi neinesc. Ie son oramai fora de chest grup y i n’é feter mai rejoné ladin. Pertene che mi mutons garete endò ladins é propi na utopia”. Les dificoltés de organisazion per se candidé a les lites de comun con na lista ladina desmostra che i vedli combatenc é stanc y che via dedò màncel i joegn, les forzes nueves. Propi te chest vers él vegnù fat dut l poscibel per i tré ite y l president dla Consulta per i problems di ladins, Dolores Dariz, s’à dé da fé te vigni vers y se merita dessegur demé n laut. N gran laut ti va ence al dr. Riccardo Debertol, fascian, che tol tres pert a les sentedes dla Consulta y vegn con propostes y à dé truep de sie temp al reclam per la lita. Ence autri vedli ladins s’à prové, ma dut n’à jové a nia. Bonamenter fóssela juda miec, sce an s’essa prejenté desche lista Ladins, ma l laour y les spenules fova massa granes y perchel àn prové de jì con l partit che dova avei l ombolt, zenza ne volei ofene no la Svp y no i Ds. La divijion nes à ciamò umilié deplù. I ladins che va a vive fora dles valedes à debujegn de na majera sconanza, sce ai vuel podei se mantegnì ladins. L statut de autonomia conscidreia demé i ladins tles valedes, la sconanza preveduda reverda demé chisc. Ai ladins che laora foradecà y che mantegn sia familia, sia abitazion tles valedes ti végnel metù pro valch tl paiament. La cossa fej dessegur plajei ai interessés, ma al é na forma interesseda per mantegnì inant la “reserva indiana” di ladins tles valedes y tegnì dancialà i domizils di ladins fora dles valedes. A chesta moda garantéscen n puech al iade l "genozide" di ladins anter i todesc y i talians. La parola é sterscia, ma al é la realté. (uc)
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 5 Oujes: 2

|
|