|  |
Media Ladins: Convegn a Cianacei 19 - 21 de mei 2005
scrit ai 24 May 2005 da les 09:42:53 da noeles |
|
Vigni maioranza vuel che la mendranza reste picera
Y che al sie divijions anter ela - Cathomas nes dà valgunes regoles per anuzé deplù l lingaz y fé cresce la coscienza dla mendranza che ti desplej a la maioranza
Persona fina, sceria, che te dà la man s’la rian n puech y con na odleda anter l freit y l ciaut. Na persona che vuel souraldut “aufbauen”, realisé, fé varesc inant ence anter n grumon de dificoltés, tegnian tres dant ai uedli l travert. Chesta en curt la personalité de Bernard Cathomas che à tout pert al convegn di jornalisć ladins dolomitans a Cianacei da en juebia domesdì inant enfin a en sabeda da mesdì. Bernard Cathomas, diretour dl radio y dla televijion rumancia ti Grijons.
Al à fat conesce, desche diretour de radio y televijion rumancia, la situazion di media ladins-rumanc. Trueps i conseis che al à dé en vender a Delba entratant la discuscion sun la valorisazion dl lingaz, en particolar sun la deontologia (i doveis) dl jornalist Al ne ti speta nia al jornalist inventé les paroles, che la jent ne capesc fosc nience. L compit dl jornalist é chel de sclarì les minonghes, de splighé l contegnù de n debatit, de mostré su l cuer de n problem y per ester bon de fé chest te na maniera plu scempla y clera méssel anuzé aldò i strumenc, i vocabolars, adoré les paroles che é bele dant man. Sie lingaz dess ester bon y segur. Ti confronc dl jornalist ne pòn nia ester toleranc, lascé passé fai, esprescions entortes, l’anuzé de paroles forestes canche al esisteia la dreta parola ence tl lingaz dla mendranza. Tl comité direzional de Radio rumanc él na persona aposta che à l dovei de controlé l lingaz di jornalisć. Pro les intervistes fates a la jent vélel chest prinzip: deguna toleranza ti confronc dl jornalist che fej la domanda y gran toleranza con la persona che respon. An dess se recordé che ghiré l purism d’esprescion ne copa nia demé l lingaz, ma enchinamai la mendranza. L jornalist dess ence tres tegnì alaut la onour de sia mendranza, daidé pro a crié coscienza anter la mendranza per la fé plu sterscia. Vigni maioranza à interes che la mendranza reste picera, che al sie divijions anter ela. La compateza dla mendranza ti desplej a la maioranza, ajache tres sia compateza pò la mendranza pretene y ghiré tres deplù.
Per cie che reverda la colaborazion anter Grijons y Dolomites a livel de stampa y de radio y televijion à Cathomas fat la proposta de publiché almanco vigni doi meisc n articul sun la Quotidiana y sun La Usc di Ladins persoura i doi raions svilupan l fatour envidia. I rumanc envidieia l suzes turistich dles valedes ladines y cie pa i dolomitans dla realté grijona? (bv)
D'autri articui comparus sun noeles.net sun la medema tematica:
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 5 Oujes: 2

|
|
| Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel |
|
|
Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant |
|
Re: Media Ladins: Convegn a Cianacei 19 - 21 de mei 2005 (ponc: 1) da EValentini ai 26 May 2005 da les 11:25:28 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | "Pro les intervistes fates a la jent vélel chest prinzip: deguna toleranza ti confronc dl jornalist che fej la domanda y gran toleranza con la persona che respon. An dess se recordé che ghiré l purism d’esprescion ne copa nia demé l lingaz, ma enchinamai la mendranza".
Na bela definizion dl problem dl purism linguzistich, chela de Cathomas. A duc ti sàl bel de audì rejonan n bel lingaz, chest vel tamben per i lingac de mendranza che per chi de maioranza, ma n purims sforzé y comané dal aut (paroles y esprescions vedles, originales, tipiches) desturba y sofoia l lingaz. Ala ne va nia da rejoné de chestions modernes y tecniches con n vocabolar preindustria y sce an vuel rejoné de realtés nueves vàl debujegn de paroles nueves (neologisms), sce an vuel comuniché con l rest dl mond méssen adoré la terminologia internazionala. Na parola "tipica" te n discurs tecnich modern someia gonot (ma nia dagnora) a n coret (fossil) o a na decorazion folcloristica ; chest vel tamben per l ladin che per l "modern German".
L purism é feter dagnora acompagné chilò da nos da "Berührungsängste", dantaldut dl vers dl talian; trueps veida ti neologisms ladins moderns paroles talianes plu o manco ascognudes (na sort de bao talian) canche al se trata en realté de formes internazionales derivedes o dal latin o dal grech.
È 'internazional' na parola taliana o internazionala? |
|
|
Re: Media Ladins: Convegn a Cianacei 19 - 21 de mei 2005 (ponc: 1) da Jancarlo ai 26 May 2005 da les 15:00:28 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | N moment preibel, an ne pò nia dut eticheté con "purism". Una na cossa é i Grijons oláche an rejona n lingaz "scialdi net", p.ej. tles intervistes radio-tv (per merit dla scola, dla longia tradizion scrita, rumanc fova dagnora lingaz aministratif y de gliejia y i mass-media é da vedlamenter stés plu efetifs linguisticamenter), na autra cossa é la situazion dl ladin tles Dolomites, oláche al mancia chestes condizions, oláche trueps mesceida entratant dut sotissoura, nia demé paroles, ma duta la strutura y la flescion dles paroles (p.ej. "l campo da gioco, i problemi sociali, an mess ester realistici, al é meglio y e.i., cosses che ne vegn dant mai o dassen d'inrer tl rumanc y nience tl furlan che á na forza de assimilisazion cotant majera). Canche an aud i fascians y fodoms tl radio o tla televijion, ma nia demé chi, ma dantadut pro ei auden fora che ai ne sent nience plu n dret confin anter ladin y talian, ma che dut se mesceida saurí y che l element ladin tira a la longia la curta él cler, sce al ne vegn fat nia. Rejoné perchel de "purism" con na conotazion negativa é do mia minonga falé, al se trata plulere de tegní vives modes tipiches de rejoné ladin, la "matrix" che và zenza a perde y che se desfej. Aldidancuei él plen de paroles desche: Mohlzeit, Donke, organisieren, che é ruvedes ite. Samben che chest é ence suzedú tl passé y che l ladin á per chesta gauja ence giaté n colour particolar, ma al jiva enlaouta, canche les valedes fova plu isoledes, dut plu plan y dantadut vegniva les paroles assimiledes tla strutura ladina, cie che al ne suzed nia plu encuei. Na porzion de "purism" ne é dessegur nia de dann do mia minonga. |
|
|
Re: Media Ladins: Convegn a Cianacei 19 - 21 de mei 2005 (ponc: 1) da EValentini ai 26 May 2005 da les 16:54:58 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | I ejampli reportés da Jancarlo ne é nia plu demé na chestion de purism y neologia lessicala ma de "mochenisazion" o embastardament dl ladin. Cie che i minova te mie comentar da denant é che an ne dess nia avei pora de adoré neologisms moderns te tesc' o discursc tecnics o spezifics; ala ne va nia autramenter y vigni lingaz l fej. L'adoranza de terminologia internazionala te setours spezialisés (tecnica, economia, scienza, etc.) ne ti proibesc a degugn de respeté la morfologia y la sintatissa ladina, y ence la fonetica sce l adatament vegn fat con scentiment. Sce an dessa su i trac struturai fondamenta, ilò scì che nost lingaz jissa defata a ramengo. |
|
|
|