Curta biografia de Heinrich Schmid
Heinrich Schmid é nasciú ai 6 de auril dl 1921 a Zürich/Turic. Chilò él chersciú su y á abú na bela joneza tla medema ciasa che é sté sie enciasa enfin a l'ultima ora. Condut che al audiva mel, se fajòvel saurí a scola. Tl ginase s'ál descedé te el l amour per i lingac. Dlongia l ensegnament (latin, franzeis, grech, talian) ál bele enlaouta emparé da soul (n pue sotissoura, desche al dijova) spagnoul y duc i idioms rumanc.
Ence sce l mede ti desconsiova de studié inant per gauja de sia scleta audida, se ál empò scrit ite a la facolté de romanistica a l'Université de Zürich/Turic. L orientament storich-linguistich y linguistich-geografich dla scola turiceisa (Jakob Jud y Arnald Steiger fova si professours) coresponova scialdi a sies inclinazions. En l ann 1946 ál sclut ju l stude con "summa cum laude" tles materies "storia comparativa di lingac romanics" - "lingaz talian (con peis sun la dialetologia)" y - tipicamenter per el, jian soura la "strentura" dla Romania, ence "slavistica" (pro l professour Dickenmann).
Do i studes y do n entrategn plu lonch dl 1947 a Florenza ál metú man agn megri; al ne podova nia ensegné daviache al audiva massa puech (la cualité di sostegns auditifs ne fova enlaouta nia a l'auteza de chi da encuei); na cariera academica parova perchel problematica. Enscí é Heinrich Schmid deventé colaboradour dl "Rätisches Namenbuch" y dedò, prest 15 agn a la longia, redadour a mez temp pro l Dicziunari Rumantsch Grischun (per chel che al se á endò metú a disposizion per 40 agn a la longia desche member dla comiscion filologica y dal 1969 al 1985 con l'enciaria da president).
N trat carateristich de Heinrich Schmid é dagnora sté chel de cialé soura "sief" fora, a les gran prospetives, ence entratant chisc agn de laour linguistich orientés tl detai. Al á emparé rumen, do che al se ova bele denant dé ju con l sanscrit (pro l prof. M. Leumann) y con l celtich (pro l prof. J. Pokorny). Te chest temp ál scrit l liber "Über Randgebiete und Sprachgrenzen" (Vox Rom. 15), che al á agn plu tert definí "bonamenter" sie miour laour.
Dl 1962 á Heinrich Schmid arjont la "venia legendi" de romanistica (l'abilitazion a ensegné a livel universitar) a l'université de Zürich/Turic con l laour "Europäische Sprachräume". L ann do él vegnú cherdé desche professour assistent a l'Université de Zürich/Turic y trei agn do él vegnú nominé extraordinarius, tres a l'Université de Zürich/Turic. Ence entratant sia ativité universitara é Heinrich Schmid resté fedel a sia direzion dopla: tegní lezions linguistiches singoles (sun l vedl franzeis, vedl provenzal, dialec talians, sard, retoroman, rumen), mudan ju con lezions de linguistica che ciala soura i confins dla Romania fora, ence con lezions linguistiches sun i lingac rejonés ti Balcans.
Perdret ova Heirich Schmid l pensier, do che al é ju en pension da la catedra academica a l'Université de Zürich/Turic, de vive na vita plu chieta y en pesc. Al ova ciamò de vedli plans mai realisés en ment: laoré chietamenter ti plajova deplù che ester tl publich. Pro congresc y simposes fòvel d'inrer da vedei. Na priera da foradecá endere y plu avisa da la Lia Rumancia (na sort de Union Generela di Ladins dla Svirza) á outé l prof. universitar te dut n'autra direzion: la enciaria fova chela de elaboré les regoles per n lingaz de scritura comun per duc i idioms rumanc tl Grijon (5 endut) per ti sporje n strument per souravive deberieda. Do avei pesimé n pez al scomenciament ál empò metú man da se dé ju con chest laour ghirent, ma plajent, desche al ova dit n iade. Al á scomencé d'auril dl 1982 y do sies edemes de laour intensif ál prejenté les regoles fondamentales per l Rumanc Grijun (RG). L sboz dles regoles é resulté da trueps colocues con raprejentanc de duc i idioms y á giaté na gran aprovazion, ence sce nia da duc. L rumanc scrit unfiché á dret deslarié la prejenza dl ladin-rumanc tla vita publica. Heinrich Schmid á tout pert a truepes endunedes con aprovadours y critics. Al é vegnú envié te duta la Svizra encantourn da grups, istituzions y unions, anter l auter a Geneva, a Berna, a Basilea, a Solothurn, a Zürich/Turic - te n iade paròvel che duta la Svizra metessa man da se enteressé per l cuart lingaz nazional. Da d'auton dl 1988 é ence raprejentanc di Ladins dles Dolmites jus da Heinrich Schmid a l prié de giaté na soluzion per n lingaz de scritura unifiché per ei. Al fova na enciaria che l enzaridova, porté pro a renforzé n auter pice lingaz. La elaborazion dles regoles per l Ladin Dolomitan l à metú a na ria prova. I problems de natura linguistica, culturala y politica che al á enconté ti á tout la son per plu nuetes. Biei ti savova depierpul i entrategns tles valedes ladines y les encontedes plajoules con la jent ladina. D'isté dl 1998 se enconfortova Heinrich Schmid sun na publicazion bele die speteda, la "Wegleitung für den Aufbau einer gemeinsamen Schriftsprache der Dolomitenladiner". Al fova content y al ova lascé ju n peis, savan de podei ti sourandé la elaborazion a persones plu joenes. La publicazion dla "Wegleitung" tl lingaz talian ne á Heinrich Schmid nia plu vedú. Al é mort de infart ai 23 de fauré dl 1999.
Con si setanta y otanta agn é enscí Heinrich Schmid ruvé cotant plu tl publich. Heinrich Schmid fova enfin ai ultims dis de sia vita n viagiadour apascioné. Al ti plajova rodé te valedes soulentes, ma ence te zités, dantaldut desche osservadour chiet. Entratant les beles ores a ciasa ti plajòvel scuté su sons de Bach, de Mozart y de Schubert.
(ciancé tl LS, da na scritura de dr. Veronika Schmid-Bruppacher, sia femena)
Liams a les plates ofiziales: