benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Manifest Ladinia 2005
scrit ai 12 May 2005 da les 22:50:19 da noeles

Ladin Standard

 

Manifest Ladinia 2005: la firma de Veronika Schmid-Bruppacher 

Tla Svizra é l lingaz ladin scrit unifiché n suzes

Anter i firmatars dl Manifest Ladinia 2005 él sen ence Veronika Schmid-Bruppacher, la vedua de Heinrich Schmid, l ideadour dles diretives dl lingaz scrit unifiché ladin, ladin standard o ladin dolomitan, passé a miour vita l ann 1999. Ala l fej dessegur ence a recordanza de sie om che se á enteressé per l destin dl ladin, sourantolan ciamò te si vedli dis na enciaria che ne é nia steda saurida da porté a termen. Sia femena dr. Veronika Schmid-Bruppacher l acompagnova dagnora entratant si viadesc tles Dolomites.
 


Al ne é nia sté debant, ma dlongia les truepes sodesfazions, valch cosses desplajoules per Schmid, p.ej. dl 1992 canche Hugo Valentin, president dl Istitut Ladin, ova encondé fora de n saren te na enduneda di ombolc ladins de volei mete te ciazuela sot a clef l projet de n lingaz scrit unifiché, pernanche Heinrich Schmid essa abú sclut ju i laours. Schmid ne á mai vedú deguna esclusivité sun sie laour y á atira dit de volei  ti rete les speises che ti fova vegnudes paiedes. 
Tla Svizra á l lingaz scrit unifiché (l enscidit Rumantsch Grischun, RG), entratant arjont plen reconesciment ciantonal y federal. Al ne é nia sté saurí pié via, daviache al fova empruma y al é en pert dutaorela bendebot de oposizion tant inant che an dess jí, ma al é plu o manco consens fondamental che al va de uega. An mess se tegní a ment che l ladin tla Svizra - a desvalivanza dl ladin dles Dolomites - á na longia tradizion scrita ti maiours idioms (traduzion dla Bibla tl ladin engiadineis dl 1560), de ensegnament tles scoles (tla majera pert dles scoles végnel ensegné ti prums 4 agn demé ladin-rumanc), foliec dai prums agn dl '800 inant (Gasetta Romontscha, Il Fögl Ladin). Ma ti prums agn '80 án vedú ite che an ne ruvova nia inant con l spidiciament linguistich, che al jiva debujegn de na forma scrita unitara per renforzé l status dl lingaz ladin-rumanc, daitepert y deforavia. Y veiramenter, l'adozion de chesta forma scrita unitara á delout na ona de simpatia te duta la Svizra. Truepes istituzions y unions (sindacac, impreises, casses, banches ...)  á metú man de publiché ence per RG, dantfora chi che ne l fajova nia denant y ne l essa mai fat, sce al ne vegniva nia pité na forma scrita unitara. Encuei é l RG lingaz ofizial scrit dla Confederazion Helvetica y dl Cianton Grijon. La soluzion da denant ti Grijons: adoré alternativamenter l ladin dl'Engiadina y l ladin dla Surselva, é vegnuda lasceda tomé, daviache ala ne à mai cis acontenté. L RG á scemplamenter la venta de vegní capí plu saurí da duc che n idiom de valeda. 
 
Curta biografia de Heinrich Schmid
Heinrich Schmid é nasciú ai 6 de auril dl 1921 a Zürich/Turic. Chilò él chersciú su y á abú na bela joneza tla medema ciasa  che é sté sie enciasa enfin a l'ultima ora. Condut che al audiva mel, se fajòvel saurí a scola. Tl ginase s'ál descedé te el l amour per i lingac. Dlongia l ensegnament (latin, franzeis, grech, talian) ál bele enlaouta emparé da soul (n pue sotissoura, desche al dijova) spagnoul y duc i idioms rumanc.
Ence sce l mede ti desconsiova de studié inant per gauja de sia scleta audida, se ál empò scrit ite a la facolté de romanistica a l'Université de Zürich/Turic. L orientament storich-linguistich y linguistich-geografich dla scola turiceisa (Jakob Jud y Arnald Steiger fova si professours) coresponova scialdi a sies inclinazions. En l ann 1946 ál sclut ju l stude con "summa cum laude" tles materies "storia comparativa di lingac romanics" - "lingaz talian (con peis sun la dialetologia)" y - tipicamenter per el, jian soura la "strentura" dla Romania, ence "slavistica" (pro l professour Dickenmann).
Do i studes y do n entrategn plu lonch dl 1947 a Florenza ál metú man agn megri; al ne podova nia ensegné daviache al audiva massa puech (la cualité di sostegns auditifs ne fova enlaouta nia a l'auteza de chi da encuei); na cariera academica parova perchel problematica. Enscí é Heinrich Schmid deventé colaboradour dl "Rätisches Namenbuch" y dedò, prest 15 agn a la longia, redadour a mez temp pro l Dicziunari Rumantsch Grischun (per chel che al se á endò metú a disposizion per 40 agn a la longia desche member dla comiscion filologica y dal 1969 al 1985 con l'enciaria da president).
N trat carateristich de Heinrich Schmid é dagnora sté chel de cialé soura "sief" fora, a les gran prospetives, ence entratant chisc agn de laour linguistich orientés tl detai. Al á emparé rumen, do che al se ova bele denant dé ju con l sanscrit (pro l prof. M. Leumann) y con l celtich (pro l prof. J. Pokorny). Te chest temp ál scrit l liber "Über Randgebiete und Sprachgrenzen" (Vox Rom. 15), che al á agn plu tert definí "bonamenter" sie miour laour.
Dl 1962 á Heinrich Schmid arjont la "venia legendi" de romanistica  (l'abilitazion a ensegné a livel universitar) a l'université de Zürich/Turic con l laour "Europäische Sprachräume". L ann do él vegnú cherdé desche professour assistent  a l'Université de Zürich/Turic y trei agn do él vegnú nominé extraordinarius, tres a l'Université de Zürich/Turic. Ence entratant sia ativité universitara é Heinrich Schmid resté fedel a sia direzion dopla: tegní lezions linguistiches singoles (sun l vedl franzeis, vedl provenzal, dialec talians, sard, retoroman, rumen), mudan ju con lezions de linguistica che ciala soura i confins dla Romania fora, ence con lezions linguistiches sun i lingac rejonés ti Balcans.
Perdret ova Heirich Schmid l pensier, do che al é ju en pension da la catedra academica a l'Université de Zürich/Turic, de vive na vita plu chieta y en pesc. Al ova ciamò de vedli plans mai realisés en ment: laoré chietamenter ti plajova deplù che ester tl publich. Pro congresc y simposes fòvel d'inrer da vedei. Na priera da foradecá endere y plu avisa da la Lia Rumancia (na sort de Union Generela di Ladins dla Svirza) á outé l prof. universitar te dut n'autra direzion: la enciaria fova chela de elaboré les regoles per n lingaz de scritura comun per duc i idioms rumanc tl Grijon (5 endut) per ti sporje n strument per souravive deberieda. Do avei pesimé n pez al scomenciament ál empò metú man da se dé ju con chest laour ghirent, ma plajent, desche al ova dit n iade. Al á scomencé d'auril dl 1982 y do sies edemes de laour intensif ál prejenté les regoles fondamentales per l Rumanc Grijun (RG). L sboz dles regoles é resulté da trueps colocues con raprejentanc de duc i idioms y á giaté na gran aprovazion, ence sce nia da duc. L rumanc scrit unfiché á dret deslarié la prejenza dl ladin-rumanc tla vita publica. Heinrich Schmid á tout pert a truepes endunedes con aprovadours y critics. Al é vegnú envié te duta la Svizra encantourn da grups, istituzions y unions, anter l auter a Geneva, a Berna, a Basilea, a Solothurn, a Zürich/Turic - te n iade paròvel che duta la Svizra metessa man da se enteressé per l cuart lingaz nazional. Da d'auton dl 1988 é ence raprejentanc di Ladins dles Dolmites jus da Heinrich Schmid a l prié de giaté na soluzion per n lingaz de scritura unifiché per ei. Al fova na enciaria che l enzaridova, porté pro a renforzé n auter pice lingaz. La elaborazion dles regoles per l Ladin Dolomitan l à metú a na ria prova. I problems de natura linguistica, culturala y politica che al á enconté ti á tout la son per plu nuetes. Biei ti savova depierpul  i entrategns tles valedes ladines y les  encontedes plajoules con la jent ladina. D'isté dl 1998 se enconfortova Heinrich Schmid sun na publicazion bele die speteda, la "Wegleitung für den Aufbau einer gemeinsamen Schriftsprache der Dolomitenladiner". Al fova content y al ova lascé ju n peis, savan de podei ti sourandé la elaborazion a persones plu joenes. La publicazion dla "Wegleitung" tl lingaz talian ne á Heinrich Schmid nia plu vedú. Al é mort de infart ai 23 de fauré dl 1999.
Con si setanta y otanta agn é enscí Heinrich Schmid ruvé cotant plu tl publich. Heinrich Schmid fova enfin ai ultims dis de sia vita n viagiadour apascioné. Al ti plajova rodé te valedes soulentes, ma ence te zités, dantaldut desche osservadour chiet. Entratant les beles ores a ciasa ti plajòvel scuté su sons de Bach, de Mozart y de Schubert.
 
(ciancé tl LS, da na scritura de dr. Veronika Schmid-Bruppacher, sia femena)
 Liams a les plates ofiziales:
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Ladin Standard
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Ladin Standard:
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 1


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: Manifest Ladinia 2005 (ponc: 1)
da Jancarlo ai 16 May 2005 da les 10:02:10
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
La Svp de Gherdiena dess la zede de definí l ladin dolomitan/ladin standard "Kunstsprache". Ai ne á debujegn de deguna spligazion y informazion sun l argoment, de chela ne él assé encantourn. Ai é demé muec dal rie y nia da intenzions reidles.

"Verglichen mit anderen Schriftsprachen ist das Ladin Dolomitan kein Sonderfall. Von einer "Kunstsprache" mit negativer Konnotation zu sprechen, grenz - ehrlich gesagt - wohl an Demagogie. (pl. 190 - Minderheit in der Minderheit, zitat de Lois Craffonra).

(Demagogie = Volksverführung)


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.531 seconc