Willeit: „Na souc sota danter les valedes“

Tofles en gaujion di 100 agn union ladina

Carlo WilleitIntervista a Carlo Willeit, ex-president dla Generela, ex-aconsiadour tratant does legislatures dal 1993 enfin al 2003 per la lista „Ladins“ tl consei provinzial de Bulsan, giurist en pension.  A d’el n valgunes domandes cie poscibeltés che el veid tla reforma dl statut de autonomia tla provinzia de Bulsan y de Trent per i ladins.

L Memorandum ladin é n catalogh general dles ghiranzes politiches y culturales di ladins. Ciunes pò pa gnì tratedes tl contest istitiuzional atual y ciunes ghira pa na revijion dl Statut de Autonomia?

A chesta domanda ne pòn nia demé respone: chesta ben, l’autra no, zenza analisé plu avisa cie che é, cie che an vuel, cie che reverda l Statut da sen, les normes de atuazion, i ordinamenc provinziai y regionai. Daldut en general pòn dì che la parité de derc, l reconesciment plen dl lingaz, l sistem de istruzion plu valif y valent per la mendranza, l’unité teritoriala y soziala, la dreta raprejentanza y autonomia politica se lascia arjonje demé con mudazions dl Statut. Sce an ti ciala a les ghiranzes concretes vedonse che la maiour pert pò vegnì tratedes tl contest istituzional atual, ma ence te chet ciamp él da ejaminé plu avisa cie che an pò fé. Liejan l test dles ghiranzes pòn dì che ales ghira na mudazion di articui A1-2 y A2-3 dl Statut. D’autri punc, desche l proporz, l lingaz, la toponomastica giatassa plu forza con na norma dl Statut o almanco con na norma de atuazion dl Statut.

L problem ne é nia demé la Region, ma ence I confins de provinzia. Ciuldì ne pò pa Fascia nia fé pert p.e. dla Intendenza Ladina o de d’autri organs adum ai ladins de Bulsan? Méssessen ence chilò vedei dantfora na mudazion dl Statut?

La resposta adorassa na lerch plu longia, tant longia che la storia de tò ju la Region y fé su les Provinzies autonomes con plu o manco les medemes competenzes ma con na souc sota sota per cie che reverda la colaborazion. La chestion ne é nia demé giuridica ma ciamò denant y deplù politica. Al bastassa de nia dagnora interpreté nostes rejons sciche proibizions per i autri, spo se lasciassa fé n grum de cosses deberieda. Les istituzions provinziales y locales à pu la maoiur pert personalité giuridica con n tant de autonomia, sun l papier almanco; tla realté é les Provinzies  cresciudes endalauter, vignuna con sie ordinament, con sies strutures, con siei finanziamenc, con sies lites y siei organs, con sia sozieté. Conscidran spo l zentralism dles Provinzies autonomes é la colaborazion soura chestes sieves fora  dut auter che saurida. Che Trent y Bulsan ne laora nia adum per l medem  Statut nes dij de ciun vers che l’autonomia va y tant puech cha an ti ciala a la mendranza ladina te sia unité.

Cie penseise pa en general dla iniziativa dla Convenzion. Cie varesc sarà pa dezisifs per les ghiranzes ladines y ciugn sarà pa i temps?

Puech y nia, na mesaria anter enrescida y partezipazion. Tant saurì ne él nia da ti jì permez al Statut. Tò ite idees ne é mai falé.  Per i ladins él na bona ocajion de se cruzié de se enstesc y de se lascé audì. L Memorandum é na bona ousc y con les truepes sotescrizions ence cotant raprejentativa. I temps dla Convenzion méssen ti damané a chi che la manejeia.

L comun de Bladen/Sappada pèrel che sie tost al travert. Cie él pa suzedú che ne é nia suzedú per Fodom y Ampez?

Ence chilò messéssen empruma damané ei ciuldì che sia domanda de ruvé pro Bulsan ne va nia inant. Dessegur él massa puecia volontè te deplù posc’, a Roma , a Trent y a Bulsan , per nia rejoné dles resistenzes de Aunejia. Ie spere demé che an ne vuele nia endormedì la cossa con trei finanziamenc che les Provinzies autonomes mess ti dé ai comuns vejins fora dla provinzia. Per i ladins se desturba la politica ben ingert.

Ci podessa pa fé deplú Ampez, Fodom, Lia di comuns ladins o Union Generela di Ladins ?

Cie che Souramont, La Lia di comuns ladins y la Union Generela di Ladins podessa fé deplù é scrit tl Memorandum enstes.

DILAN dles respostes

Al me plej(6)Al ne me plej nia(1)

2811 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Willeit: „Na souc sota danter les valedes“"

Scrive n comentar