Na esperienza personala dla familia Moroder

 


“I colaboratours de Hitler te Gherdeina”


Revisionism storich te Gherdeina: l prof. Edgar Moroder de Urtijei prova de mete i 5 colaboratours gherdeines dl regim nazist de Hitler y copés do la vera dai partisans de Belun al medem livel de Josef Mayr Nusser che à dit nò al nazism y é gnú copé


I nes on fat bendebot marevueia a lieje chel articul de Edgar Moroder olà che el prova belau de mete sun l medem livel Josef Mayr Nusser y chi 5 de Gherdeina che é vegnus touc pera y mazés dai partisans dla Brigata “Valcordevole” do i 15 de mei dl 1945. Fé n tel confront é bendebot fora de luegia, stona damat y ne é dut entourn nia realistisch, ajache al ne à net nia da fé l’un con l’auter.
Josef Mayr Nusser fova n joen dret atif tla “Katholische Aktion” y tla “Kolpingsfamilie” tant che al fova dret benvolú dai joegn per sie ardiment y coraje de dí sia minonga devers l terz Reich che se desmostrova de ester for plu y plu n regim de estrema man dreta y contra la gliejia Catolica y Protestanta. Al à empaieda con sia vita.



 

       Ai vegniva damprovia sarés via i prevesc y chela jent de gliejia che se enfidova a auzé la ousc contra la eliminazion di judiers y la eutanasia praticheda sun la jent con valch defet fisich o mental. Tant che a la fin can che el é vegnù cherdé ite, àl dit de nò al jorament a Hitler y l terz Reich, chest ti à pona costé la vita.
Ben pona, co che i on dit; sce Josef Mayr Nusser é sté n gran idealist y na persona con gran creidum te Die, ne pòn dessegur nia dì l medem de cheles 5 persones che Edgar a trat ca te sie articul. Degugn ne po dí che chisc ne se ae nia comprometù con l terz Reich, sce i penson n pue de revers co che ala fova prest do l 8 de Setember dl 1943, pona pòn ben dì che chi che à comané enfin a la fin dla vera te Gherdeina à laoré burt y à traté i “Dableiber” (chi che ova opté per la Talia) a na burta maniera y coche al vegn dant te vigni vera, végnel doprò la ” vendeta”
(I ti consion a duc de lieje l liber  “Verfolgte und Vollstrecker”) scrit dal Prof.Gerald Steinacher, spezialmenter l articul “das Massaker von Gröden” Mission „ Tacoma „ metuda a jí dal US-Captain W.Howard Chappel dl O.S.S. ” Office of Strategic Services “che fova na organisazion di servisc socrec dla armeda americana che laorova da Bern (CH) enfora.
Al cleca lieje te chest articul cie che l Reichskommissar de S.Cristina ti dijova ai “Dableiber” che el ova cherdé adum de jené dl 1944 te na ostaria de S.Cristina: “Schweine, Hunde und Verräter”, y ciamò de autri “complimenc” ti òvel fat y dit:
     I savon pu che prest do la capitulazion di talians ( 8 de setember 1943) fòvel vegnù fat n armistize da Badoglio con i Aliés, duc chi saudés de Gherdeina che fova pro i talians à smaché demez l sclop y la divisa y é mucés devers de ciasa, ma pernanche ai fova a ciasa ései vegnus piés da tei joegn fanatics dl terz Reich de Gherdeina che ova demé 15/16 agn con la fascia dl Hakenkreuz o dl S.O.D (Südtiroler Ordnungsdienst) entourn n brac y n sclop sovenz majer che ei enstesc
Menés sun la ferata, ruvés a Cluses, ései vegnus manés tl K.Z. Hammerstein davejin da Bremen y a Küstrin davejin da Frankfurt a.d. .Oder, olache ai é restés enfin a che al é vegnù i Rusc adalerch, pona i ài spostés ju tla Ciarencia (Kärnten) y tla Jugoslavia a combate ilò contra Tito y si partisans.
De endut él vegnù mené demez 29 joegn, ma ence persones con passa 60 agn de Gherdeina (da lieje tl “Volksbote” dl auton 1945) dé fora da Friedl Volgger che é enstes sté tl K.Z. a Dachau, chilò él duc i inoms di “Südtiroler Dableiber” che é vegnus sarés ite dai Nazi (plu de 350 inoms pòn lieje do ) anter chisc él trueps Ladins.
Sce la majera pert à abú la fertuna de ruvé a ciasa, en él sté ence de tei che ne é nia plu ruvés a ciasa y mess lascé la vita ciamò ti ultims dis de vera
      I savon che sce un messova jì te vera o no, depenova demé dal “Kreisleiter” o dal “Reichskommissar” dl post , chest podova ti dé a un la “Unabkömmlichkeits-Erklärung ” o no. Enscí ne bazilova chestes persones nience n fregul a mané te vera peresc de familia con 5 o 6 o plu mutons. Un de chisc fova ence nost pere Viktor che é gnú mané a Graz adum con n valgugn Dableiber de Urtijei de jené dl 1944 con n stempel te sie papiers  “politisch nicht zuverlässig “
Ajache al savova nia mel talian y todesch él ruvé do n valgugn meisc a Berlin tl O.K.W. a fé l tradutour con ciamò n valgugn de Gherdeina.
I ofiziers todesc dla Wehrmacht ti damanova a chisc saudés de Südtirol cie che ai ova pa fat su che ei à te si documenc  “politisch nicht zuverlässig” a chi che ai podova ti rengrazié chest, chel savonse ben!!
      Tant che ai 20 de messel 1944, di dl atentat de von Stauffenberg a Hitler, ti él vegnù tout a chisc i sclops. Ai fova periculousc, ei fova pu politisch nicht zuvrerlässig
Per sia gran fertuna él ruvé a ciasa d’isté dl 1945 san y enton, ma entant ova nosta oma messù se arangé da soula con 6 mutons (duc nascius anter 1933 – 1943).
Zenza volei giustifiché cie che i partisans à fat con chesta jent te Gherdeina n valgun dis do la fin dla vera, volessanse demé recordé che tl medem temp à i partisans; nia demé te Gherdeina, fat razies per pié “colaboratours” dl terz Reich, menadret a Belun y ti luesc entournvia en ài abiné passa 300 de chisc y i à tachés su zenza prozes per colaborazion con i todesc o/y i fascisc’ ( al é sté chisc dis na discuscion con na recostruzion storica sun l tema  “Operazionszone- Alpenvorland” a Bulsan, a Trent y a Belun) olà che studiousc à trat ca chisc fac storics che ne daussa nia gní scutés via, co che trueps chilò da nos y a Bulsan à prové a fé do la vera y prova ciamò aldidancuei de raidé entourn.
      Cie che al é suzedù te Gherdeina ne é dessegur nia sté dret, ma al é sté la conseguenza dles violenzes fates da does pertes, dant dal fascism contra i Sudtiroleisc y doprò dai Nazi contra la jent da chilò che ova opté per la Talia; perchel fova chisc ultims da trueps vedus sciche traditours (al basta lieje l liber de Steinacher per audí cie che ai à messù s’en audí y co che ai vegniva tratés).
Segura é una na cossa : no i uns y no i autri ne se à pa fat saurí a messei tó de tel dezijions tant traumatiches co che al pò ester na Opzion per messei lascé dut y s’en jí da ciasa.
      Ma finan via chestes risses volessanse ben ti recordé al Prof. Edgar Moroder che la storia messéssen conesce avisa duta y nia se desmentié de chi che al é sté la gauja de chisc fac, chisc messonse ti tramané a nosc mutons y nevous a na moda che al ne suzede nia ciamò n iade valch de tel. Al é for ciamò te na pert la tentazion de volei rosedé la storia do sia minonga y ideologia, ma la storia ne podarà degugn mudé.


Firmes
Moroder Georg
Moroder Edmund
Moroder Herbert
Moroder Max
Moroder Ulrich


 


 



 II. Vera Mondiala – 60 agn da la liberazion

 100 agn Union Ladina: les raijes dla divijion ladina

 Relazion dl dr. Mischi Georg en ocajion di 100 Union Ladina a Dispruch

 

 Curiculum entier de bera Alex Moroder 

 Josef Mayr Nusser / Sia vita – Lebensbild

 


 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres