La “Lex Durnwalder” é anticostituzionala
“L’interpretazion” deda dal Consei Regional é gnuda anuleda da la Court Costituzionala – Cie suzédel pa sen?
La SVP y l president dla provinzia Luis Durnwalder mess incassé na desfata de emportanza dant a la Court Costituzionala a Roma. Do les ultimes lites ova n grup de persones sciuré su na chestion dret zitia. Durnwalder, enscí chest grup, ne fossa nia sté litabel ajache al fova tl Consei d’aministrazion dla Sadobre, sozieté con la maioranza tles mans dla provinzia.
Durnwalder. L rampin se àn metù enstesc.
Ala se trata de n passus dla legia che dess tegnì fora conflic d’interes – n passus che messessa ester la normalité te na democrazia trasparenta: Chel che controleia ne dess nia ester chel che mess vegnì controlé. Luis Durnwalder fova tl consei d’aministrazion – sceben che el sciche president dla provinzia fossa l prum nia demé a conesce la legia, ma ence a la respeté. Ma an sà pu che l mond, vuel dì i politics, va gen do sie cont – zenza messei dé cont. Can che n comité de zitadins á porté a lum la chestion per che Durnwalder messessa dé cont, à la SVP debota fat tl Consei Regional na legia sun mesura: rodunt na legia sun mesura, can che la SVP à tant critiché les leges sun mesura che la vedla maioranza à fat per Berlusconi. Ence n’autra contradizion é laprò. Al é da pert dla SVP atira vegnù dit che Durnwalder fova ben litabel. Ma sce la SVP ti essa cherdù a chesta verscion metuda dant, spo n’éssela pu nia abù bria da fé chesta legia sun mesura: la “Lex Durnwalder”, sciche ala é gnuda nomineda.L grup de zitadins n’á endere nia de do y à damané che chesta “Lex Durnwalder” vegne ejamineda da la Court Costituzionala che l’à ejamineda, sentenza: la legia é anticostituzionala. N rampin s’á la SVP enstessa fat: davia che la legia litala con chest passus é vegnuda fata dal Consei Regional dl 1983, messova ence l Consei Regional dé “l’interpretazion” dl passus che reverda Durnwalder. Ma la SVP á fat dles dutes per che la competenza sun la legia litala passe al consei provinzial. Chest ence per podei plu saurì druché tres si interesc, anter chisc n lim lital che i proibesce de fat ai ladins de avei partis autonoms. Enscí mess sen l Consei Provinzial regolé la materia. Y per chest rampin (almanco per les notizies ch’an à enfin a sen) à la Court costituzionala rosedé la Lex Durnwalder.
Per nia l sforz fat – sforz che fova samben vegnù defenù da la SVP con gran impetus: dut a post. Ma – fajon na repetizion – sce dut fossa sté a post, ne éssen nia abù bria da fé chesta “interpretazion” dla legia litala. “Interpretazion” che é plutost n regolament nuef, davia che la legia é clera: tl consei d’aministrazion é tl consei d’aministrazion. L’ “interpretazion” endere dij che demé n president de n consei d’aministrazion ne pò nia vegnì lité. Enscí à ence la SVP daurí la streda ai conflic d’interes che é da republica dles bananes: l controlé é ence chel che controleia. Enscí á l consei regional volù confermé n’usanza de chesta provinzia: te conseis d’aministrazions él dut spes de politics. La legia litala dl 1983 dij – con de bones rejons – che ai dess sté fora, ma chest n’àn nia volù respeté. Cie suzédel pa sen con Durnwalder? Nia! Enfin a che la chestion ruva a fin dant al tribunal, saràl dadie bele sté endò lites. Tant bel che bele Heinrich Heine ova dit: la legia é na rei de marevueia, olache i gragn pesc passa y i pici romagn piés. (mt)
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


2 iadesc liet