N scizer de Gherdeina sclopeta contra i scizeri maroi, fodoms y ampezans
… CHE SOSTEGN L REFERENDUM DA SOURAMONT – LA REALTÉ, I DOCUMENC Y I FAC STORICS, ZENZA DAGNORA TEGNUS ALAUTA, NE CONTA TE N IADE PLU NIA PRO CERTA JENT
Anter les oujes contrares al referendum da souramont se lascia audì encuei (28.08.07) Othmar Moroder, scizer-fondadour dla compagnia de Urtijei/Gherdeina, sot a la rubrica “Meine Meinung” tl foliet Dolomiten. Bonamenter él na minonga deslarieda te Gherdeina. Al miena de savei che i “Freunde Ladiniens” é per na region “Ladinia” y che sie travert sie “da vedlamenter” encà chel de destaché Gherdeina y Badia da Sudtirol per realisé na “region Ladinia”. “Chest ne é nia nost some”, dij l scizer.
Cortina dess avei entourn a 6.000 abitanc, de chisc é 2.500 vedli aciasés y 3.500 dess ester talians! (zenza dì da olà che al tol chisc numeri). Sce chisc vegn metus te na medema ola, métei – tres aldò de sia minonga – la proporzionala completamenter sotissoura a ben di talians y a “nost” dann (di ladins o di todesc?!).
Dolomiten, 28-08-2007
|
Ma chest cont é tost fat: Sudtirol à na populazion de entourn a 488.000 abitanc. Meton l caje che al sie veramenter 3.500 zitadins che se declarassa talians a Cortina, sciche bera Othmar Moroder rata, spo essa chest sun la proporzionala n efet minimal de nience 0,7%. Ma con Ampez y Fodom ruvàssel pro Sudtirol soura 4.000 ladins – y chest fajessa jì su la proporzionala di ladins da 4,36% a 4,6%. Chest scì fossa n vantaje concret per duc i ladins te Sudtirol! Se à bera Othmar Moroder ence tout dlaorela de calcolé la percentuala di talians che à bele sen les ciases te Gherdeina (compredes da ladins!) y chela di extra-comunitars che vegn vigni ann – nia demé un n iade – adalerch? Chilò podonse l daidé: te Sudtirol él encuei ca. 30.000 zitadins folestiers, ma demé ca. 19.000 ladins! Ma sceché ti scecassa al scizer redont i ladins da souramont.
Sia crousc, donca, é ben che i talians podessa davagné n zeche, y chest fossa n dann per per nos (todesc); i ladins ne conta nia per Moroder.
Othmar Moroder va inant con sia ciampana a martel: “Sce ai essa da vegnì permez, spo podéssel veramenter ti garaté (a chi? a 2.000 fodoms y 6.000 ampezans envers a 19.000 badioc y gherdeines?) de nes destaché da Sudtirol per mete su na “region autonoma” per sie cont, che an messessa empermò vedei coche ala vegnissa a se l dé, ciunes che fossa les competenzes che ala giatessa. Projec utopics”. Othmar Moroder met man definitivamenter de jolé con i pensiers y ne sta nia plu sun l fonz dla realté. Degugn de chi che à envié via l referendum da souramont ne à mai rejoné de na region autonoma. La domanda dl referendum é scempla: “Voleise che l teritore di comuns de Ampez, Col y Fodom vegne destaché da la region Venet y che al devente na pert integranta dla region Trentin-Sudtirol”. Al ne é da lieje nia de region autonoma y nience de ladin dolomitan.
Sce Moroder liejessa la storia ladina messéssel savei che tla gran enconteda di ladins dl 1946 sun l jouf de Sela, olà che ampezans, fodoms y fascians fova raprejentés en massa, òvei ghiré la anescion de siei comuns a Südtirol. L “seit jeher geträumter Traum, eine “Region Ladinien” zu Verwirklichen” ne é nia auter che na “trota” o n bao dl scizer de Gherdeina. Ne se àl mo mai damané ciuldiche via en Ampez y ta Fodom àn metù su compagnies di scizeri y ciuna che é la storia viadedò. Per ejempl che la jent de chi comuns ne à nia demé combatù tratant la pruma vera per defene i confins dl’ Austria y de Tirol ma che ai é stés i soui paisc de Sudtirol che à abù la front te ciasa; duc sà coche Fodom cialova for a do la vera. Empò o magari propi per chest seghìtei a damané de fé endò pert de Südtirol. Silvester Ellecosta, comandant di scizeri da La Pli: “Nos son per la reunificazion dla Ladinia, recordan l “Standschützen-Batallion Enneberg” metù adum souradut da omi de Mareo, dla Val Badia, da Fodom y Ampez, che n´á nia bazilé da defene sia patria”.
Othmar Moroder tira fora ence endò l ladin dolomitan: “En plu nes vegnìssel sforzé su n lingaz scrit unitar y nost idiom vegnissa sfrié demez”. Sfrié demez y anulé é endere la Muttersprache “gherdeina” samben demé sun la plata di scizeri de Gherdeina. Te duc i scric sun l ladin dolomitan végnel sotrissé che i idioms, ence l gherdeina, dessa vegnì zidlés inant sciche basa y linfa vitala dl ladin standard, che é demé pensé sciche lingaz de scritura. Ma Moroder ne liej nia i documenc per ne messei nia vedei i fac! Sce zachei met en pericul la Muttersprache, spo belavisa de tei che tol feter demé l todesch, desche p.ej. i scizeri te Gherdeina.
Nience da pensé spo, cie che al suzedessa con la scola, Moroder: “I ne creie nia che ai azetassa nost sistem colaudé. Per ei él valch daldut de nuef y al messessa vegnì chirì soluzions de passaje”. Che trueps da Fodom vegn propi per la scola paritetica tla Val Badia a scola, ne pò bera Moroder nia savei, poester ne él mai sté tla Val Badia o ta Fodom. Zenza savéssel fosc ence cie emportanza che l Col de Lana à abù per i ladins y che ence via en Ampez y ta Fodom él compagnies de scizeri! Cie fej pa l monument de Catarina Lanz a La Plié de Fodom? Scluje scluj Othmar Moroder con na zitazion dl intendent Roland Verra touta dal liber “Ladini oggi”, olàche al rejona de “italianité” di beluneisc y de n nost “sentiment tiroleis”. Roland Verra ne miena endere nia i ladins de Ampez, Fodom y Col, ma se referesc al fenomen di neo-ladins tla provinzia de Belun, viadelà dal vedl confin tiroleis, che ne à nia da en fé con i ladins dl Sela.
Et dulcis in fundo, Othmar Moroder: “I nes paron contra chesta talianisazion, per gauja dl pericul che nost lingaz y nosta identité vae de gre en gre a perde”. Ma denant fóssel danz da cialé che l savei storich a Urtijei cresce n puech! Sce al essa n pue de conescenzes storiches messéssel l scizer de Gherdeina ester l prum che dà ju sia adejion al referendum!
Via do la tema de perde sia Muttersprache y identité gherdeina (no ladina!) ne él nia auter che la poura y enfinamai l sgric per l talian. Che chesta medema Muttersprache gherdeina sie manaceda dal todesch, p.ej. families gherdeines che rejona todesch con i mutons, ne é degun problem per Moroder. L ladin ne fej nia pert dl’identité, dl “nos” de Moroder y compagns, “Freunde Ladiniens” vegn prejentés sciche jent che laora contra i enteresc di ladins de Südtirol. Tirol é l credo; i fac, la realté, i documenc, la storia ladina ne conta nia, ne à nia lerch sun la bandiera di scizeri de Gherdeina.


2 iadesc liet