N projet per conesce la storia di popui




N contribut dla genetica per conesce la storia di popui


Prejentazion dl projet de enrescida sun les origines genetiches di Ladins y sun les comunités dl Trentin en mertesc, ai 6 de mei da les 20.30 tl museo ladin de Fascia


En mertesc seira ai 6 de mei rejonaràn tl Museo Ladin dles origines di Ladins a mete man da les conescenzes che i on encuei de gra a les enrescides sun l patrimone genetich dles popolazions. L stat dl ert vegnirà prejenté da la dotoura Valentina Coia, enrescidoura responsabla dl projet “Biodesvalivanza y storia dles popolazions dl Trentin” (BIOSTRE) en curs a l’Université de Trent, finanzié y sostegnù da la Provinzia Autonoma de Trent.

Al se trata dla pruma enrescida menuda porteda inant te nosta region y dedicheda al stude dles desferenzies genetiches dles popolazions trentines, de gran enteres per la prejenza de grups de desvalives origines y cultures, che tol ite, extra che l grup talian, ence i Ladins y les does comunités todesces di Zimbres y di Mochegn. L projet BIOSTRE se met dant l obietif de analisé les relazions genetiches anter grups che rejona lingac desvalifs y che viv te raions desferenc dla region, y anter chisc ence Flem y Fascia, con chela de capì la fazion di fatours culturai y geografics sun la desvalivanza biologica dles popolazions. I dac genetics troés fora a chesta vida vegnirà metus apede a chi dles autres comunités ladines (Col, Badia e Gherdena) y ence a chi de autres popolazions europeanes con l fin de entene i prozesc che à condut al popolament dla region y de enrescì a chesta moda ence les origines di Ladins.
Defat, sce i Ladins de Col é caraterisés da na desvalivanza genetica n mudl fona tant daite dl grop che a confront con de autres popolazions, ne vuel chest dì nia per i Ladins dl Sudtirol, che é caraterisés da na desvalivanza genetica mendra. I resultac vegnus ca tl Venet é vegnus interpretés desche l segn de na origina di Ladins a mete man da na popolazion vedlora variabla y grana, che bonamenter à conservé sies carateristiches biologiches per na rejon de isolament geografich.
La sereda al Museo Ladin vuel sclarì les chestions y les ipoteses de laour che l projet laorarà fora tres analises spezifiches portedes inant sun n campion raprejentatif dla popolazion dla val y dl Trentin, che podarà tor pert ativamenter al projet tres la donazion de n campion de sie DNA, nezesciar per l laour dla enrescida.

Museo Ladin de Fascia, sala Heilmann

En mertesc, ai 6 de mei 2008

da les 20.30

L CONTRIBUT DLA GENETICA PER CONESCE LA STORIA DI POPUI
Reladessa: d.ra Valentina Coia, enrescidoura responsabla dl projet BIOSTRE

Université de Trent (Partiment de filosofia, storia y bens culturai)

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres