N di d’aisciuda, ai 2 d’auril dl 1797
L “Tiroler Landsturm” vuel ataché i franzeisc aclapés entourn Aicha y Mühlbach – La bataia cioda de jí fora mel, ma al ruva a la jonta Catarina Lanz che deida outé l destin

L’aparizion dla “muta da Spinges” sun mur de cortina á fat la roda y é deventeda na conteja tla tradizion, sibe a Spinges che anter i Ladins, dantaldut te Mareo oláche Catarina Lanz fova nasciuda y ta Fodom oláche ala á spo passé gran pert de sia vita desche cuega de calonia. Do che ala fova arciaseda l’á l vescul lasceda chirí per la damané fora sun “i fac eroics” suzedus. L comandant Wörndle la nomineia enstes te sie raport, conferman sie coraje y ortú. Chestes azions de vera aud da vegní vedudes tl contest plu ampl dles veres napolioniches te Tirol anter l 1796 enchin al 1809 a cheles che compagnies de scizeri ladins á tout ativamenter per defene i confins de Tirol, enscí sun l Monte Baldo y tla Valsugana. Al fova temps stritousc y con trueps movimenc de trupes militares. Nience les valedes ladines ne é vegnudes sconedes da chisc fac de vera, da arobaries y da meldefuesc. Dl 1796 é n clap de saudés franzeisc ence passé tres Fodom y ju per la Val Badia. L caplan de Badia, Jan Gasser, á organisé l acertlament y á pié 58 franzeisc. Do na curta trieva va les veres de Napolion inant dl 1805. Dl 1806 ti sourandá i franzeisc l Tirol al Regn dla Baviera. Dl 1809 métel man les veres de liberazion de Andreas Hofer che arjonj la retrata dles trupes bavareises y franzeises. A dutes chestes veres tol pert scizeri dles 5 valedes ladines: maroi, badioc, fascians, gherdeines, fodoms y ampezans che se deida fora l un l auter tl debujegn. Fodoms, badioc y maroi fova plu iadesc jus a daidé defene Ampez y fascians a defene i confins ta Fodom. Deberieda óvei combatú tamben fora dles valedes ladines, tla Val dl Isarch, dlongia Dispruch y autró ai confins.
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


2 iadesc liet