N comentar de Carlo Willeit



La delibera marora y la vera di dialec


AN TI DÁ ENSCÍ TLA MAN LA MIOURA VERTOLA PER SCLUJE FORA I LADINS – N CLUSEL CON NA BELA SIEF ENCE PER L IDIOM MAREO SEN 


De un n vers él bel che n comun se cruzia dl lingaz, dal auter vers val debujegn da cialé plu lonc, ence soura i confins de comun y soura l idiom fora. La direzion y l travert plu logics restará perchel: al idiom l ciamp oral, de aviament o ensegnament bas, de libera adoranza privata: al lingaz unifiché l ciamp ofizial scrit.


N comentar de Carlo Willeit.

 


 


 














Statut de autonomia per gherdeina y badiot  – Promozion dla dejunion ladina Les traduzions dl statut de autonomia é vegnudes fates mel dal “original”



I Bantustans, i vilins ladins

Chesta é la politica de encuei dl istitut ladin MdR – Gherdeina, badiot, maro?


Di dla Unité Ladina: unité combatuda

“Duc rejona de colaborazion, ma …….”
Te valch diar o comentar de n saudé ladin éi liet che a la fin dla pruma vera se sentiva i saudés da ciasa gonot demé plu te sia vila o frazion y nience plu te sie comun o te sia valeda. Canche al mancia  n certl maiour da podei se identifiché laite o che an se sent scluc fora y arbandonés, méten man da se scluje tl unich segur, tl sie. Che chest comportament natural ne vele ence per i idioms ladins? An ti tol la cualité de fondamenta culturala primara, personala  y soziala sotfora, an ne ti lascia nia la dreta lerch tla formazion y comunicazion, an ne ti consent nia na viesta unitara y ofiziala. Empò él da se fé demarevueia che l comun de Mareo delibereia da adoré tl teritore comunal dlonch l mareo ofizialmenter. De un n vers él bel che n comun se cruzie dl lingaz , dl auter vers val debujegn da cialé plu lonc, ence soura i confins de comun y soura l idiom fora, da cialé dl lingaz  ladin de duc. La dreta ofizialité dl ladin passa tres la unificazion; dant chesta sará l ladin sostituí dal todesch y talian y chel sàn chi che se para con piesc y con mans dal ladin standard.


L destin dl ladin, di idioms, dl standard, dl ofizial passa tres na dreta scola y n dret ensegnament, tres la adoranza te duc i raporc publics y privac, da pert dla generalité dla jent y nia demé de valch emplié, maester, tradutour, poet. Con la condizion che an passe via de gre en gre al lingaz scrit unifiché podéssen ence aprové la dezijion dl comun de Mareo, ma sce l resultat é chel da despartí l ladin scrit dla Val Badia, ne pòn nia ester a una zenza resserves. Les dificoltés interlinguales (mareo-mesaval-standard) é perauter la mioura vertola per lascé fora endut l ladin. La direzion y l travert plu logics restarà perchel: al idiom l ciamp oral, de aviament o ensegnament bas, de libera adoranza privata – al lingaz unifiché l ciamp ofizial scrit. Tl vilin di idioms ladins, che vuel ester lingac empede fé l lingaz, á dessegur ence lerch l mareo. Ie ne son degun espert dla materia ma i rate da conesce l’emportanza dl lingaz  per la persona y la comunité, per sie  valour y sie progres, per sia liberté. Liejan tla ultima Usc l avis dla provinzia che chier n tradutour tl badiot con condizions autes y spezifiches (université, trilinguism A, conescenza dl badiot, prova de amiscion, demé per 6 meisc de laour) veiden tant saurí che an scluj fora gran pert di ladins dai  posc’ de laour resservés al grup entier y che nos enstesc ti don les vertoles tla man con la vera di dialec.

Carlo Willeit

 

 


 

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres