N comentar a – Ladins tl monn –




“Ladins tl monn”: n sit de utl o n prum reclam lital?


A la pert pro la prejentazion fova ence Bruno Senoner, president dla Lia di comuns ladins – Da canche el é president deguna iniziativa plu



Mussner à fat crié da sie assessorat a la cultura ladina n sit  dal slogan:”Ladins tl monn” (www.ladinstlmonn.org), reclamisé te chisc ultims dis alangrana tla stampa. Sce an ti ciala al sit endere se en anadàn atira che al é fat dassen en prescia con puec contegnus y chi superfiziai. An ne pò nia fé auter che sospeté che viadedò él dut de autres intenzions: se fé  valch publizité litala, tant deplù che Mussner se met enstes prum pro les testemonianzes.

Sce al vegnissa dit: “Ladins tla Ladinia” spo éssel n sens, ma i ladins tl mond n’é gonot nia plu ladins. Demé bele i ladins fora dles valedes entourn al crep dl Sela, davejin a les valedes ladines, é sforzés de dé su sia identité.  A Bulsan, a Maran, a Persenon, a Trent, duc i mutons soura i chindesc agn, sceben fis de genitours trami ladins, ti à bele out l spinel al ladin. Cheles pueces paroles ladines emparedes da pici jian con i genitours su per les valedes é la soula picera recordanza ladina destineda a morì con ei. Chesta é la situazion dla vita, ajache bele i genitours y sourauldut i nevous mess vive anter autra jent. Perchel pensé de defene l lingaz y la cultura ladina tl mond é demé na utopia.

Demarevueia é i testemonesc che se à dé ca per la prejentazion dl sit: Giorgio Moroder y Richard Agreiter. Moroder, l musizist, rejona demé plu ladin con sie fré al telefon. Richard Agreiter, l artist, é todesch con pere y oma ladins, ma ne rejona nia plu ladin. Mussner anuzeia chestes does personalités per sies finalités de reclam dl projet.

Ence l terz testemone a la prejentazion dl sit é na dreta contradizion: Bruno Senoner, l president dla Lia di Comuns ladins. Da canche al é president, é la Lia  desparida. An ne auda plu net nia. Bonamenter á el azeté de tó pert a la prejentazion dl sit per podei desmostré che ence la Lia é demé plu n organ cultural, tla speranza che ala devente na nueva Generela. De sia funzion politica, ajache ala se trata de union de ombolc y no demé de poec, musizisc’ y artisc’, ne auden nia.
Ma la gran contradizion dl sit, de sia volonté de crié liams anter i ladins de dut l mond, é propi chela che sibe Mussner che Senoner ne vuel nia la unificazion politich-aministrativa di ladins dles Dolomites. L sit é demé un n  “escamotaje”, na vertola per fé desmentié la volonté politica, i referendums per l’anescion de chi da Souramont, n conzet nuef de colaborazion empede de unificazion. I ladins ne dess nia ti mete averda y tegnì sun la volonté politica  de ruvé adum. “That is the question”! Dut l rest é demé tentatifs de destorje la volonté dla jent.

N’autra contradizion dl sit é chela de adoré desche lingaz chel de mesaval dla Val Badia con si vedli segns de grafia. Chest desmostra cler does cosses:
1)  che an é dutaorela tla intenzion de scluje fora l ladin standard;
2)  che per ladins enténen dantaldut chi dla provinzia de Bulsan. Puecia y deguna conscidrazion per chi da Souramont  y de Fascia.

 L sit pò deventé de utl per l turism y perchel é clera la volonté de Mussner de utilisé l projet-sit per propaganda litala. Al pò despone nia demé di trueps dinés de sie partì, ma al anuzeia ence sie assessorat con sie personal per arjonje sies finalités litales. Y duc scouta? (ui)


Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres