N comentar: 100 agn Union Ladina

 


Duc contenc con n program da festa, ma les revendicazions tira a la curta


Demé balé y cianté  é massa puech, al vuel ester l spirit revendicatif dl 1905 y dl 1946

Ti dan na odleda n pue plu avisa al program dles manifestazions en gaujion di 100 dla Union Ladina veiden che ala se trata dantadut de festes y per na bona pert é chest ence giust. An fej festa di 100 agn y an prova de mete adum cosses desche marces, mostres, dis gastronomics, de mujiga y de bai popolars, de teatri, de festes d’auton y ence n pelegrinaje a Peralba/Weissenstein. Dut cosses che deida pro a crié l clima festal y indiretamenter l sentiment de unité anter les valedes, de partezipazion al medem grup etnich. La lingia de manifestazions va dantaldut veduda te chest vers y da chest cianton enfora va l program ben. Al é endretura.


Ma la cossa se muda, sce an conscidreia chi che fej festa: él na familia unida y che sta ben o se tràtel de na familia despartida, spidiceda, zenza sie cuartier, zenza chance de podei endò ruvé adum, oblieda a desmentié de ester pert de na mendranza che ae si derc de autonomia, sforzeda a rejoné de autri lingac y a lascé tomé chel dla oma, souradut chel scrit unifiché (ladin standard) de na mendranza potenziala.


L spirit dla festa é te chest caje dessegur autramenter. I componenc de chest tip de familia pò ence ester contenc de ruvé mindicé adum a fé n bal, a fé na marcia, a vedei n teater, ma l pensier, la speranza, les aodanzes dl cuer é autró. L some é chel de ester unis per tres, de ester familia y de podei vive adum, de avei sia tera, sia costituzion reconesciuda, al é da 100 agn che l grup ladin aspeta valch un, valch agitadour, a livel polach o cineis, che dije n bon iade: sen bàstel! I volon ester nos enstesc. Ma les poures, i juesc de enteresc, de bandiera é tanc che tl temp de 100 agn ne él ciamò suzedù nia a livel politch, de unificazion, ciamò piec la situazion é enfinamai garateda plu ria, plu scleta ti ultims agn. An mess ti reconesce a la Generela che dal 1990 inant àla fat bendebot de varesc inant con la edizion dla Usc di Ladins y con porté inant l lingaz scrit unifiché, ma la tension politica é vegnuda a manco. O che an lascia perde y an va inant con les festes o che an ouj plata y an va zeruch al spirit revendicatif dl 1905 a Dispruch y dl 1946 sun l jouf dl Sela. Chest vuel dì svaié fora dassen nosta volonté de podei conté valch, de vegnì conscidrés na comunité unida soura dutes les provinzies fora. (uc)

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres