L Troi Paian, anter misters y storia
Endoman, da les 18.00 daurida dla esposizion tl Ciastel de Tor – Les enrescides é vegnudes fates da Herwig Prinoth y da Stefan Planker

Na moneida romana dl temp dl emperadour Gordianus III (238-244 do C.) giateda tl raion de Gherdeina.

Les domandes a cheles che i doi archiridours à volù ti dé na resposta fova does:
a) olà passova pa avisa l Troi Paian? y
b) cie emportanza òvel pa per Gherdeina y plu inant?
Foto: na massaria de fer giateda sun l Troi abelesc l cuertl dl envit a la esposizion. La funzion de chesta massaria ne é endere nia conesciuda.
Per giaté na resposta a chestes domanes à i archiridours fat sondajes archeologics y à ejaminé la trassa dal pont de veduda geologich y geomorfologich. Ai à fat n stude bibliografich y à evalué dut cie é vegnù scrit sun i trois te Gherdeina y sun l Troi Paian en particolar, concialan ence les liejendes. Plu inant àn intervisté persones plu de temp che essa podù savei ciamò valch contia.
I prums resultac dles tuedes é bele vegnus prejentés dl 2000 canche al é vegnù descorì les ruines dl ciastel Stetteneck a Urtijei. Chesta descorida à ence porté pro a reinterpreté la funzion dl Troi Paian: i resultac é vegnus prejentés ai 24 de jené dl 2003. Na prejentazion plu longia y menuda de Herwig Prinoth pòn lieje tl sfuei n. 6/2004 dl “Schlern” (ciala liam dessot, da podei daurì desche file *.pdf).

L Troi Paian conduj bendebot auta ite, de mesaria soura i 1.800 m.
Foto dessot: l lech da Lagustel sun l Troi Paian, bele luech de paussa di ciaciadours preistorics.

La parola “paian” vegn dal latin “paganus” y volova dí:
1. abitant dl “pagus” = abitant dl paisc y/o dl raion
2. zivil (“paganus”) a desferenzia de militar (“milites”)
3. nia-cristian (chesta valenza à la parola endere empermò do l 4. centené)
Sce l Troi Paian se clama enscì dal temp roman vuelel demé dí “troi di abitanc”, sce al á giaté chest inom empermò tla Eté Mesana (Medieve), spo él deplù ipoteses, davia che la parola à mudé significat. Ala podessa volei dì “salvar” o ence “dret vedl”, dai temps di “pagans” (nia-cristians).


Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


2 iadesc liet