Museum Ladin Ciastel de Tor: Aquitanis

 


Aquitanis: l mond dles ganes


Les mostres dl Museum Ladin ti vegn chesta outa dedichedes al tema “Les eles” – An peia via con na mostra sun les “ganes”



Entratant dut l ann vegniràl traté coche tema de basa tl museum Ladin Ciastel de Tor l’ela te si aspec plu desferenc. Les  mostres y les manifestazions che vegnirà fates tolarà en conscidrazion l’ela tl’ert, tla storia, tla leteratura y ence tla mitologia.
Dla mitologia se tràtel tla pruma mostra che vegnirà enaudeda ai 31 de merz dl 2006. Plu avisa se tràtela dla figura dla “gana”, figura mitologica che vegn dant te deplù raions dles Alpes sot a inoms desferenc y che carateriseia ence les liejendes dles Dolomites. Anter les liejendes plu conesciudes él dessegur la “Gana dla Val da Mesdì”, ma te truepes autres liejendes végnel dant  tamben la gana, creatura socreta, l’ela dl’ega coche ala dij la dr. Ulrike Kindl, una dles majeres espertes te chest ciamp. Eles vivova tl raion di ladins deberieda con la popolazion da enlaouta. Ales fova da vedei dantaldut sun les montes, sun i creps, ti bosc y aldò dles liejendes vegnìveles ence ratedes de beles mutans, dret fines y dastramp davoleibon. For endò savòveles da ti dé de drec conseis a la jent y ales ti encundova ence ai insec de ne danejé nia la blava.
Entourn a la figura dla gana nasc la mostra che é partida su te does pertes: te una na sala saràl da vedei n film realisé da Peter Mahlknecht con na interpretazion ambienteda tl mond de aldidancuei. L film é complessivamenter de 80 menuc y conta dla storia de n ostier che deventa artist do che al é vegnù toché dal bot y do che al é vegnù a contat con la figura mitologica dla gana.
Tl’autra sala végnel metù fora les scultures de Filip Moroder Doss, artist che se dà ju da agn con les liejendes y che à realisé i laours en ocajion dl film. Chestes figures vegn dant plu iadesc tl film.
L inom “Aquanitis” é perdret na parola inventeda, ma che, tolan ispirazion da la gana, vuel simbolisé y sotrissé l’influenza che la mitologia pò avei tles liejendes sun nos o tl caje dl film sun l ostier.
Per l’ocajion vegniràl publiché n catalogh che acompagneia la mostra. Tl catalogh él doi intervenc: una na pert scrita da la dr. Ulrike Kindl sun l mond dla gana en relazion al artist, con na descrizion scientifica, frut de enrescides che la dozenta dl’Université de Aunejia fej bele da agn. La seconda pert é vegnuda scrita da Fiorenzo Degasperi dal titul “Les figures dl mit”. L espert storich d’ert descriv plu tl menù l’ert de Filip Moroder Doss y de sies figures.
L Museum Ladin envieia duc canc a la daurida dla mostra che  vegnirà fata en vender ai 31 de merz da les 6 da seira tl Museum Ladin Ciastel de Tor a San Martin.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

8 iadesc liet

Ortiede inant tres