Cherta d’identité gherdeina-badiota

Cie che an ova temù é suzedù. La verscion ladina dla cherta d’identité prejenteda chisc dis dal Istitut Ladin Micurà de Rü ne và nia dagnora a pér con l ladin standard/dolomitan, nia de truep, ma tant da ne l reconesce nia plu. Al se trata de na verscion che storj plutost devers l gherdeina y  ala contegn souraprò n pice „fal gramatical“.
L model linguistich se destaca te valch pont dal model dl ladin standard/dolomitan. Les paroles ne é nia truepes, ma la lita dles traduzions ne pòn nia conscidré dlonch garateda (p.ej. „mersces particoleres“ empede „segns particolars“ o „deit da mostré ciamp“ empede „deit indesc cianch“ (che corespon al LD). L fal de stil sun l cuertl dovia é la dizion „Toma ai“ che ne sona nia cis ben zenza n pronom dant. Gramaticalmenter audìssel perdret ence scrit „Ala toma ai“. 
La prozedura da pert dl Istitut MdR de crié na verscion „tragoleda adum“ aladò de criters che an ne conesc nia, vuel dì che Fascia restarà pro sia verscion y che la despartizion deventa ofiziala ence sun la cherta d’identité. Na gran ocajion enjumeda.

Fac-simile dla cherta d’identité en *.pdf
http://www.provincia.bz.it/usp/285.asp?redas=yes&art=334400&aktuelles_action=300&aktuelles_image_id=449358

 

Al me plej(1)Al ne me plej nia(1)

640 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Cherta d’identité gherdeina-badiota"

Scrive n comentar