Nia demé cronaca, i media mess ence comenté y splighé
Media ladins: an ne pò nia ester politicamenter neutrai canche ala se trata de debujegns fondamentai
L Servisc per la valorisazion dles mendranzes dla provinzia de Trent met a jì a Cianacei n “Seminar di jornalisć ladins” dediché a les chestions y ai problems dla informazion per ladin. Ti titui dles comunicazions végnel rejoné tamben de media “per ladin” che de media “ladins”; se tràtel de esprescions sinonimiches o de cosses desferentes, de bisineles zenza emportanza o de cosses de sostanza?
Erwin Valentini.
- La pruma esprescion é clera, ala indicheia i media che adora l ladin (plu avisa na varianta dl lingaz ladin) sciche lingaz de redazion/prejentazion dles informazions. La segonda é plulere ambigua ajache la cualificazion de “ladin” pò vegnì interpreteda te plu manieres. L agetif “ladin” pò fé referiment al lingaz ma ence plu en general a la cultura, a la realté, al mond di ladins. Sce an peia via da chesta definizion plu ampla dla ladinité pòn se aspeté che i media “ladins” ne adore nia demé l lingaz ladin ma ence che ai trate dla realté (economica, soziala, culturala, politica), di enteresc, di bujegns di ladins, con d’autres paroles, che ai rejone y scrive per i ladins.
Per i jornalisć y i editours se tràtel de capì ciugn che é chisc enteresc y bujegns, compit nia tant saurì pervia che i ladins ne é nia na comunité coerenta o monolitica ma plutost na “union de desvalivanzes y contrasć”. La geografia y la storia à despartì y despartesc les valedes a na moda che vignuna no demé rejona autramenter ma ti va ence a modei culturai valgamia desvalifs. Per ejempl, l cianté fodom ne é nia l medem che l cianté badiot y la scola “ladina” de Fascia ne à nia i medems bujegns che la scola “ladina” de Gherdeina. Ma propi da chesta dejunité sautel fora n bujegn comun che determineia o dessa determiné la politica y l’azion dles organisazions politiches y culturales y ence chela di media ladins. La ladinité à debujegn, sce ala vuel souravive, dantaldut de unité; la stampa, la radio y televijion pò dé n contribut sostanzial de chest vers “reclamisan” les scomenciadives inter- o panladines che mira a lié adum les valedes ladines. Al ne se trata nia de mete sun na pert o de banalisé les spezifizités locales – les desferenzies pò ester na gran richeza tant inant che ales é na varieté dla medema unité – ma de se bate contra les “soluzions” locales che despartesc, che scluj fora d’autri ladins, che renforza o met su confins nuefs anter les valedes dl Sela.
Sun les chestions che reverda i bujegns, i enteresc y i derc fondamentai dla jent ne pò i media ladins nia resté neutrai ma dess tò posizion te na maniera clera y sterscia, auzan fora cie che é bon y denunzian cie che é sclet per i ladins, zenza se lascé condizioné da autorités forestes o magari da “partic de referiment”. La neutralité y l’obietivité dla stampa é na virtù che vegn perdicheda aldò che ala ti va d’uega ai patrons. Propi chi che ghira dai jornalisć de se cruzié demé de cronaca o de cultura locala é i prums a se anuzé di media per reclamisé se enstesc. La cronaca dl “taié vetes”, a chela che ence i media ladins ti dà na gran lerch, é na bela desmostrazion: les festes dl taié la veta de operes publiches vegn sistematicamenter adoredes da chi dla politica per se laudé y se lascé laudé dant la televijion.
Nos savon che i jornalisć y i editours ne à nia la vita saurida y che i media ladins vegn metus sot a prescion a vigni moda da chi che à tles mans l podei. La stampa ladina, dantaldut chela scrita, depen dai finanziamenc publics y chisc vegn adorés sistematicamenter dal podei politich per condizioné y magari ence per manacé; ciamò dant da puech ti à l president Durnwalder “consié” al president dla Union Generela di Ladins (UGL) che “l foliet edemanal “La Usc di Ladins” dess ti dé ciamò plu lerch a argomenc che reverda la cultura y l lingaz ladin, dlongia les informazions d’atualité. Te vigni caje déssela resté n medium independent y nia lié a la politica de n partì, àl sotrissé”. N envit cler a ne se ficé nia ite tla politica o critiché i partic; chi che al é miné chilò él saurì de capì. La Usc di Ladins à reporté l’enconteda anter les does personalités te na maniera neutrala y “obietiva”, sciche n fat de cronaca, zenza n comentar o na touta de posizion da pert dla redazion.
La Usc di Ladins se pieta de trueps versc sciche n ejempl raprejentatif dl comportament dejengajé de trueps media ladins. Pervia che ala é l organ de informazion semiofizial dla Union di Ladins y ne depen nia da ghiranzes editoriales forestes plu autes, sciche p. ej. i programs ladins dla RAI, messéssen perdret podei se aspeté da chest foliet na informazion plu engajeda per ne dì nia militanta en cont de dut cie reverda les chestions ladines. Con la vertola che la UGL é na assoziazion apartitica – che vegn gonot veduda daite y defora sciche na assoziazion apolitica – ne pesimeia La Usc nia demé a critiché dezijions politiches antiladines ma ala se fej enfinamai fadia a reclamisé les dezijions politiches de sie editour, la UGL.
N valgugn ejempli rezenc pò documenté plu avisa chest comportament passif y do mie vedei nia da azeté. L ofize de presidenza dla UGL da denant ova anter l auter:- (a) dezidù de crié n Ofize linguistich con l’enciaria de mené inant, te na forma plu scempla, i laours de SPELL y
- (b) aprové y sourantout “Les undesc teses per na politica linguistica interladina” sciche document de strategia politica-linguistica ofizial dla UGL. La Usc se à contenté de reporté chestes dezijions te n per de righes publican l test dles “Teses” tel quel zenza spligazions o comentars.
- Con d’autres paroles, fac emportanc per la comunité ladina é vegnus scutés via tant ben che la maiour pert di letours ne s’en à nience anadé. De dut n auter colour é steda la reazion dla plata “noeles.net” y la “Plata Ladina” dla Union Scritours Ladins Agacins: chestes à ne á nia demé publiché atira l test dles “Teses” ma à ence envié via na azion de sotescrizion online per sostegnì y reclamisé l “Manifest Ladinia 2005″(l invit a sotescrive é tres ciamò sun la front dla plata y les 11 teses é vegnudes sotescrites fina sen da feter duc i ladinisć che conta). Sceben che la provinzia de Bulsan ti ae tout i contribuc ne à “La Plata Ladina” y noeles.net nia bazilé a critiché dezijion ratedes faledes y à sostegnì scomenciadives che ala conscidra giustes y de utl per i ladins.
N auter ejempl olà che la UGL y con ela La Usc à zedù a les prescions politiches se tiran zeruch te na posizion de neutralité plu comota (o oportunistica) vegn da les ultimes lites provinziales. La Usc se à ence chilò contenté de publiché i programs litai di partic zenza tò posizion, tratan duc unfat, ence chi che ti ova dé l colp de grazia al projet de lingaz unifiché, un di ponc essenziai dla politica linguistica-culturala dla UGL, o ova prové de scluje fora dal Consei provinzial de Bulsan na raprejentanza ladina autonoma con na lege ad hoc (lege declareda spo incostituzionala da la Court Costituzionala de Roma). Y no demé chest; la UGL y La Usc à enfinamai scuté via la dezijion de n assessour de Bulsan de tegnì zeruch i finanziamenc bele empermetus enfin a do les lites, te cheles che el fova samben candidat. L fat é vegnù venù sciche “diplomazia” ma al someia plutost a na colujion involontara con i prepotenc. Ma al é ence veir, sciche al dijova Don Abbondio, che “un l coraje – y an podessa enjonté la convinzion – l’à o ne l’à nia”.
Un di temesc dl seminar de Cianacei é: “La informazion per ladin: chance per la valorisazion dl lingaz”. Ie pò demé ester a una con chesta intenzion pedagogica di media ladins tl ciamp dl lingaz y i me aode che ai sourantole na tel funzion ence tl ciamp dla politica culturala y dla politica tout court. La neutralité, l cialé pro, l fé finta de nia ne paia nia alalongia tla politica, anzi al é dessegur de dann a la gauja ladina. Al é sté temps olache i ladins ova n maiour snait a defene si derc y si enteresc a livel politich. Rejoné y scrive per ladin ne basta nia al vuel ence ester rejoné y scrive per i ladins.
Erwin Valentini

Convegn di media ladins a Cianacei, 19 – 21 de mei 2005
Media Ladins: Convegn a Cianacei 19 – 21 de mei 2005
Media Ladins: la minonga de n letour
Assessour ladin o assessour a la cultura gherdeina y badiota?
Intervista al vize-president dla Region Luigi Chiocchetti
Enduneda anter Bulsan, Trent y Cuira – Co la veid pa Bulsan?
Enduneda anter Bulsan, Trent y Cuira
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


3 iadesc liet