Vigni maioranza vuel che la mendranza reste picera
Y che al sie divijions anter ela – Cathomas nes dà valgunes regoles per anuzé deplù l lingaz y fé cresce la coscienza dla mendranza che ti desplej a la maioranza
Persona fina, sceria, che te dà la man s’la rian n puech y con na odleda anter l freit y l ciaut. Na persona che vuel souraldut “aufbauen”, realisé, fé varesc inant ence anter n grumon de dificoltés, tegnian tres dant ai uedli l travert. Chesta en curt la personalité de Bernard Cathomas che à tout pert al convegn di jornalisć ladins dolomitans a Cianacei da en juebia domesdì inant enfin a en sabeda da mesdì. Bernard Cathomas, diretour dl radio y dla televijion rumancia ti Grijons.
Al à fat conesce, desche diretour de radio y televijion rumancia, la situazion di media ladins-rumanc. Trueps i conseis che al à dé en vender a Delba entratant la discuscion sun la valorisazion dl lingaz, en particolar sun la deontologia (i doveis) dl jornalist Al ne ti speta nia al jornalist inventé les paroles, che la jent ne capesc fosc nience. L compit dl jornalist é chel de sclarì les minonghes, de splighé l contegnù de n debatit, de mostré su l cuer de n problem y per ester bon de fé chest te na maniera plu scempla y clera méssel anuzé aldò i strumenc, i vocabolars, adoré les paroles che é bele dant man. Sie lingaz dess ester bon y segur. Ti confronc dl jornalist ne pòn nia ester toleranc, lascé passé fai, esprescions entortes, l’anuzé de paroles forestes canche al esisteia la dreta parola ence tl lingaz dla mendranza. Tl comité direzional de Radio rumanc él na persona aposta che à l dovei de controlé l lingaz di jornalisć. Pro les intervistes fates a la jent vélel chest prinzip: deguna toleranza ti confronc dl jornalist che fej la domanda y gran toleranza con la persona che respon. An dess se recordé che ghiré l purism d’esprescion ne copa nia demé l lingaz, ma enchinamai la mendranza. L jornalist dess ence tres tegnì alaut la onour de sia mendranza, daidé pro a crié coscienza anter la mendranza per la fé plu sterscia. Vigni maioranza à interes che la mendranza reste picera, che al sie divijions anter ela. La compateza dla mendranza ti desplej a la maioranza, ajache tres sia compateza pò la mendranza pretene y ghiré tres deplù.
Per cie che reverda la colaborazion anter Grijons y Dolomites a livel de stampa y de radio y televijion à Cathomas fat la proposta de publiché almanco vigni doi meisc n articul sun la Quotidiana y sun La Usc di Ladins persoura i doi raions svilupan l fatour envidia. I rumanc envidieia l suzes turistich dles valedes ladines y cie pa i dolomitans dla realté grijona? (bv)

Convegn di media ladins a Cianacei, 19 – 21 de mei 2005
Media Ladins: Convegn a Cianacei 19 – 21 de mei 2005
Media Ladins: la minonga de n letour
Assessour ladin o assessour a la cultura gherdeina y badiota?
Intervista al vize-president dla Region Luigi Chiocchetti
Enduneda anter Bulsan, Trent y Cuira – Co la veid pa Bulsan?
Enduneda anter Bulsan, Trent y Cuira


3 iadesc liet