Mareo per i maroi: la delibera dl ombolt Ferdigg
… LA “POLITICA LINGUISTICA” DLA TALSPRACHE DL ISTITUT Y DLA SVP VA EN FALIMENT
En doman saràl n dì storich per l comun de Mareo: al dess vegnì declaré ofizialmenter ciun che sarà l tip de lingaz che dess vegnì adoré ti ac publics dl Comun, te scola, te gliejia y te familia. L argoment é dassen emportant con conseguenzes da dejaster. L assessour Florian Mussner à tres dit ch’an dess adoré la “Talsprache”, l lingaz de val, che per la Val Badia dess ester l ladin de mesa val, en pratica endere chel dla zona da San Martin, desvalif dal mareo y dal badiot. L ombolt Ferdigg Fortunato
La delibera dl Comun de Mareo ti fajarà empò n plajei a Mussner, ajache al mostra de volei ester tres deplù dancialà da vigni sort de lingaz unifiché, nia demé da chel dit “dolomitan”, ma enfinamai da chel dé dant da Mussner medem con sia famousa delibera: l ladin de mesa val. N’autra conseguenza é chela ch’al vegn anulé tl Comun de Mareo l laour fat dal Istitut “Micurà de Rü” tl enjigné ca l vocabolar. L Comun de Mareo n’à nia debujegn dla scienza dl IMR, al fej da soul y tres deliberes de Comun. Na terza conseguenza dassen ria, sce an tegn cont dla interladinité y souraldut dl moment spezial olache an rejona de referendum de chi da Souramont per damané de podei vegnì con i ladins da Bulsan, é chela ch’al é cler che l Comun de Mareo ne pensa abssolutamenter nia a la chestion dl referendum y se rata na ijola tl mond ladin. L’unfataria politica y culturala dlvers dl referendum é totala. Con n tel comportament él dessegur ch’an ne fajarà mai la “Ladinia”, al ne sarà mai na unité interladina. Mareo se desmostra enscila la “Gherdeina” dla Val Badia. I comuns sot a la protezion dla Svp n’à nia problems de scioldi y ai pò se empermete de fé stampé documenc y libri te vigni pice idiom, comun per comun. La vueia de sparagné te chest vers desmostreda dai Grijons, ne ti dij propi nia al ombolt de Mareo Fortunato Ferdigg. Sia proposta vegnirà bonamenter touta su da sia maioranza, ma al é n sclaf a dut l sentiment ladin y na desmostrazion che la “politica linguistica” dl IMR va a falindon. (ji)
L scandal dla delibera
La delibera dla jonta n. 210/03
Dal latin al ladin
Orden dl dì dla senteda dl Consei de Comun
Ence chest pont: “Adoranza dl lingaz ladin tla varianta de Mareo (che contegn les formes plu vedles dl lingaz) tla redazion de ac publics, tl lingaz scrit ofizial”; che al vegne adoré y ensegné tles scolines y tles scoles de oblianza dl comun l “mareo”, l ladin che i mutons à emparé da sia oma y che ai rejona dutaorela a ciasa; che i maestri maroi posse adoré sie “ladin” pro l’ejam de trilinguism; che al vegne adoré ti media l mareo per les chestions che reverda la jent y la vita marora y ence te gliejia tesc per mareo desche l ordinament diozejan miena canche al rejona de liturgia tl lingaz dla oma”. (ji)
|
|
|
Mareo per i maroi: na Talsprache nueva
N comentar de Carlo Willeit: tl vilin ladin à ence l mareo sia lerch
La delibera marora sun la bota ciauda
La delibera marora: lingaz en moviment
La delibera marora: n comentar de Erwin Valentini


1 iadesc liet