Al ne é nia sté meso de ouje plata
N capitul se scluj – La Consulta per i problems ladins sen metuda en discuscion

Do 15 agn degun raprejentant plu.
La Lista LADINS fajova pert dla coalizion davagnenta de Luigi Spagnolli, l ombolt é lité, la lista resta endere defora.
A Bulsan resultòvel da la ultima cumpeida 700 declarés ladins, ruvé demé a 169 oujes é perchel dret n sclet resultat che met en domanda l empegn dles persones che à laoré per tegnì inant la lista y les ativités dla Consulta per i problems ladins. La Consulta à metù a jí te duc chisc agn n grumon de iniziatives y de manifestazions, valch ence de relevanza souracomunala, y ala se à batù con determinazion per la Ciasa Alberch. La resposta dla maioranza litadours ladins: unfat sce ala é o ne é nia. Con na relevanza litala tant minima é la motivazion per tegnì n pe na tel strutura a livel comunal tamben minima, tant deplù che sen màncel n referiment politich tl Consei. Sce an rata che anter cheles 170 oujes en él na bona pert che ne é nience ladins, ma talians y todesc che à lité per simpatia la lista LADINS, deventa la cossa ciamò plu antia.
L travert de arjonje cheles 700 oujes che jiva debujegn fova bonamenter ence massa aut, do che an fova bele ruvés dl 2000 a entourn 350. Chest iade en jível debujegn 500 per ruvé ite. Rie da individué y da conesce les gaujes. Ciuldì pa nia tegnì adum pro les lites? Dessegur àl na outa mancé la sensibelté per i obietifs y la solidarité con la conseiera en ciaria Dolores Dariz. En plu se trátel de n eletorat dastramp rie da arjonje zenza n prozes de politisazion: pro i ladins ne se tràtel nia de na prejenza compata, ma de persones singules “sternudes” anter talians y todesc che é vegnudes a sté a Bulsan da les valedes ladines y che se orienteia ence politicamenter aldò de chestes comunités. La seconda generazion é oramai assimileda deplen y ne rejona de regola nia ladin, nience sce trami i genitours é ladins. Chi che laora pro la provinzia a Bulsan ne lita nia a Bulsan y à de regola la residenza te n comun ladin, giatéi pu la famousa “Ladinerzulage”, bendebot de retuda speises per pendolars, per jí ite y fora. L gre de politisazion anter i ladins a Bulsan arjont a ciaval di agn ’80 y ’90 à adoré na preparazion de passa 10 agn, ma al se à damprovia desfanté te chisc ultims 10 agn desche chestes ultimes lites confermeia. Da avei la mueia, ma n capitul se scluj.
![]() | |
![]() |





Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


2 iadesc liet