I LADINS à perdù na gara, ma nia la vera
Sciode y n gran dann per la medranza ladina – La dé su fossa na scincunda a la Svp – La soluzion é una soula, jì inant
de Umbert Cians
L teater – tragedia dles lites é ruvé, sen pòn endó scrive, per gauja dla par condicio. Cotant de cefs é tomés, sie da pert todescia che da pert taliana, ma souradut é tomeda da pert di ladins la speranza de podei audí te Consei Provinzial la ousc de n cuer ladin. Mai ne án audí rejonan tant di ladins che te chisc ultims 10 agn tres la persona dl dr. Carlo Willeit. Scluje fora lista LADINS per ti asseguré de vigni vers l post al raprejentant dla Svp é sté n gran fal. Nia demé per la lista LL, ma ence per l raprejentant Svp deventa dut plu rie. Con la prejenza ence de n candidat de LL giatassa l raprejentant Svp n assessorat. Encandenò vedarán sce …..
Con Willeit ne toma nia demé n raprejentant de partí, ma al s´en va l conzet de mendranza. La parola d’orden é tres steda la mendranza ladina dl vers giuridich y politich. Da sen inant contarà endò i comuns, les families, i problems da vigni dì, desche al suzed per dut Suedtirol. De mendranza ladina plu deguna pedia, nience de chela plu picera de badioc y gherdeinesc. La mendranza ladina tol ite ence i fodoms, i fascians y i ampezans. Chesta dreta mendranza ne n’é mai vegnuda reconesciuda da la Svp. Comedia deventa ence la proposta de Durnwalder de mete su n comité di ombolc interladins. Valch de tel fossa sté poscibel con n raprejentant Svp badiot, ma no con n gherdeina lié con piesc y mans a la Regula Ladina (n auter inom per definì la Svp de Gherdeina, scomenciadia da sie grem per bloché n lingaz unitar scrit, ndr). La chestion dl lingaz unifiché vegnirá trateda dai ombolc y no dai tecnics al livel de Heinrich Schmid (bele mort) y de d’autri professours de université. L lingaz ladin dess ester lié “do la minonga dla Svp ladina” a la juefa y nia a la cultura, ciamò demanco a la identité.
Tegní su LL deventa sen cotant rie, davia che al mancia ence i mesi, ma sciche ala é nasciuda dal nia, enscí jiràla ence inant. L som de na Ladinia unida y autonoma ne n’é nia ciamò mort y ne pò nia morì enfin che al sarà persones che pensa do sie cef y nia do chel di autri. La dé su, lascé ester dut cant, fossa na scincunda a la Svp y n tradiment dles coscienzes di ladins che vuel ciamò valei. LL á perdù na gara, na bataia, ma nia la vera. Perchel envionse dutes les 4.000 y plu coscienzes ladines à tegnì adum, a desmentié la umiliazion, a lové endò su y a laoré desche denant y ciamò miec. L Consei Provinzial nes damana la ousc. (uc)


2 iadesc liet