I conseis dla Lista Ladins per les parlamentares 2006
Les ghiranzes: renforzé la identité ladina – coliamenc anter les valedes zenza daz – raprejentanza autonoma – No a la politica dla SVP
Enier juebia ai 30.03.2006 à l Moviment Politich Ladins te na sia reunion a Calfosch fat fora de tó posizion sun les lites politiches dl 9 y 10 auril, con chest comunicat.
La situazion dla popolazion ladina:
1) La Ladinia é despartida da plu de 80 agn encà te 3 provinzies: frut dl fascism. 2) La Lege 482 dl 15.12.1999 che ti permetessa a la Ladinia de coordiné sia politica ne vegn ciamò tres nia aplicheda y la Union Generela di Ladins dles Dolomites vegn sburleda sun na pert. 3) L lingaz ladin scrit unifiché vegn boicoté.
4) La situazion per cie che reverda les lites politiches dl 9 y 10 auril:
Per la lita dla Ciamena di Deputac él prevedù l sistem proporzional, olà che l litadour pò demé lité la lista dl partì, ma al ne pò nia ti dé sia preferenza a 1 o plu candidac. Cie che conta é l orden di candidac fisseda dal partì.
Laprò él vegnù metù n lim de 20% dles oujes dla Region (zirca 120 000 oujes) per ester pro i lités y chest con l consens dla Südtiroler Volkspartei!!
Te chestes condizions é na reprejentanza autonoma dla popolazion ladina taieda fora.
Per la lita dl Senat vélel l sistem uninominal, chest vuel dì 1 n candidat per lista; y ence chilò él demé la poscibelté de lité un n partì. Te Südtirol él trei certli litai, un de chisc é la Val de Puster y la Val de Isarch, olà che al toca laprò la Val Badia y la Val Gherdeina. Ence chilò é na reprejentanza autonoma dla popolazion ladina taieda fora, ajache con la lege nueva él vegnù enjumé l’ocajion de crié n certl lital che unesc i ladins dles Dolomites, certl che dess la poscibelté de lité anter nos ladins n reprejentant tl Senat.
Te chestes condizions giuridiches é la popolazion dles valedes ladines scluta fora da na competizion democratica y autonoma.
Cie se damana pa l Moviment Politich Ladins per la Ladinia?
Dlongia de bones condizions de vita, sibe per les singoles persones, sibe per les comunités, dantdaldut la familia, damanonse chestes ghiranzes:
2) Crié les condizions per renforzé tla sostanza l’identité ladina y nia demé sun la cherta.
3) L coliament dla popolazion dles valedes ladines mess vegnì potenzié y garantì per dut l’ann, zenza paié daz.
Nosc conseis per les lites dl 9 y 10 de auril:
1) Stimedes litadoures y i stimés litadours, tegnide cont de chesta situazion dla Ladinia canche vos jeis a lité.
2) Chiride fora chela lista che podessa daidé realisé nostes ghiranzes.
3) Sce vos arateis che degugn ne merite vosta creta él ence la poscibelté de dé ju la zedola blancia.
Moviment Politich Ladins: lites, na situazion giuridica ria
Lege litala nazionala, n sbarament dl 20%
Lites parlamentares 2006 – can n ladin de dert a Roma?
La reforma dla lege litala a livel nazional
Reunion generala dla Moviment Politich Ladins
Documentazion: la sentenza costituzionala dl 1998
Devers dles lites: l teater entourn la SVP – n comentar


4 iadesc liet