Na gramatica nueva per emparé miec ampezan
Do i vocabolars ampezan-talian (1986) y l vocabolar talian-ampezan (1997) sen n terz laour linguistich de valuta
de Ernesto Majoni
Da Nadel ruvaràl te ciasa di sozes dla Cassa Rurala de Ampez y de chi che à plajei de l’avei, na gramatica ampezana nueva, la seconda do chela dl maester Nert (1930). Al é sté la Cassa Rurala a sporje na gran man a na moda che l liber, volù da Les Regoles y enjigné ca da n Comité de trei femenes y doi oms che à na fregola de pratica tla rejoneda de nost paisc, vegnissa fora do trei agn de fadies.
Donca, sot boscon da Nadel, giatarà i sozes dla banca ampezana y dl Ciadoura l terz – chest ann per entratant ence l ultim laour sun la rejoneda de Ampez. Do i vocabolars “Anpezan-Talian” (1986) e “Talian-Anpezan” (1997), à con chest stude les Regoles y la Cassa Rurala ruvé la lista di libri metus adum per defene y ti dé valour a l rejoné che an aud ciamò aldidancuei da Fauzares enfin su a Son Suogo y da Sorabances enfin fora a Dogana. L liber de 128 plates vegn stampé da l’Athesia a Bulsan, con l medem cuertl di vocabolars, ma te n auter colour. Sce al someia ence megher y da puech deforavia, contégnel dut nost rejoné, dutes les regoles che i ampezans adora per la majera pert zenza les savei, y valch iade depierpul les sai, ma ei ne les adora nia. I essan dassen gen che na outa che la Gramatica sarà vegnuda cialeda y ence stimeda da chi che la arà tles mans, ti joe a fé adoré l ampezan te ciasa, te boteiga, anter i amisc, y a l porté te scola, fosc ence te Gliejia y te dutes cheles lueges olà che el ne stessa nia mel. Per mete adum la Gramatica se à ciaté chi dl Comité nominé da Les Regoles (Luciano Cancider, Ernesto Coleto, Alessandra Nanda, Elisabetta Diornista y Rita de chi de Zinto, en orden de ciasal) per prest cent dis de lunesc y do ceina con amour y bona volenté. Ai é convencius de avei enjonté a la cultura ampezana n cadrel de valuta che manciova ciamò.Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


1 iadesc liet