Lia per i popui manacés: lege litala, deguna valivanza




Na lege litala messessa garantì les rejons dles mendranzes


Ofizial, fosch
sun blanch: can ch’ala va dles rejons dla mendranza ladina, ne vuel l partí de maioranza
respeté nience les rejons scrites dant da la costituzion

L govern de Romano Prodi é tomé – per l desplajei de trueps che se ova aodé per la
Talia n govern dla toleranza zivila. Les previjions va dl vers de lites temporives. Tla
discuscion sun la situazion politica atuala, ma ence bele tles discuscions denant á la
SVP tres endò dit che la lege litala ne pò nia avei n lim lital per les mendranzes. N
lim lital, enscì la SVP, ti fajessa tort a les mendranzes, davia che les mendranzes ne podessa
te chest caje nia ruvé tl parlament con partis autonoms.















Proposta de lege litala dla Svp – L moviment LADINS cialarà da  se paré da chesta lege, sce ala essa da vegnì aproveda definitivamenter


Svp Stop! Al é pa ence na lege costituzionala

La Svp contra n lim lital a Roma, ma vuel en introduje un a Bulsan


SVP: n limen lital é clermenter antiminoritar

Les does mesures: cie che an se ghira da Roma, ne vuelen a Bulsan nia lascé  valei per la mendranza ladina – Lege litala de Südtirol dl 1998 declareda anticostituzionala


“Chi che ti ciava na fossa ai autri, toma enstesc ite ….”

Con gran spavent protesteia la SVP contra les intenzions de Berlusconi de reformé la lege litala, introdujan n lim lital dl 4% tl proporzional

 


A vedei, sce la SVP va contra na sentenza costituzionala

Do les lites comunales vuel la SVP endò mete al orden dl dí l dessegn de lege litala per les lites provinziales 2008 
I esponenc dla SVP à rejon. Mo ai scouta duc canc sun la gran contradizion: Depierpul
che la SVP se para a Roma contra n lim lital, vuel l partì a Bulsan mete su n lim
lital. La proposta per na lege litala che la SVP à metù dant te chesta legislatura se
damana n lim lital. Ciuldí che n lim lital sie a Roma contra les rejons dla
mendranza, a Bulsan endere nia, n’á le partì de maioranza mai ciamò splighé. N lim
lital sclujessa fora i mendri partis dal consei provinzial; n lim lital fossa perchel na
proibizion de fat de partis auotonoms dla mendranza ladina. La proibizion de partis –
unfat tres cie formulazion che an la arjonje – ne fej dessegur nia pert dl repertore
democratich, tant demanco dles mesures de sconanza dles mendranzes. La proposta dla SVP da
mete su n lim lital per l consei provinzial é tant plu da critiché y da daudé
davia che l’istanza plu auta dl stat talian á bele refudé y anulé l lim sciche
antiminoritar.

Defat, dl 1998 ova la SVP splundré tres n lim lital tl consei regional. A nia ne ova joé
les propostes de mudazion dl aconsiadour ladin, che se ova damané ezezions per la
mendranza ladina, ezezions che é dutes vegnudes refudedes (chisc dis se damana i
esponenc dla SVP redont ezezions per la mendranza todescia). L aconsiadour Carlo Willeit
á dl1998 perchel fat recurs a la Court costituzionala a Roma, che ti à dé rejon a
Willeit: la Court costituzionala à anulé la lege litala deplen, davia che l lim va
contra les rejons fondamentales dla mendranza ladina. Empò à la SVP te sia ultima
proposta per na lege litala a Bulsan endò prevedù n lim. Enscì àn ofizialmenter, fosch
sun blanch: can ch’ala va dles rejons dla mendranza ladina, ne vuel l partí de maioranza
respeté nience les rejons scrites dant da la costituzion. Na bela testimonianza de tant
che la mendranza ladina vel veramenter.
Lia per i popui manacés

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres