Lia di comuns ladins: ultims svilups



La Lia di comuns Ladins mana fora l prum burt segnal


Ala adorarà sciche lingaz ofizial l talian che vegn “capì da duc”


La Lia di comuns ladins é pieda via; per jì olà pa? I on audì n grum de toutes de posizion, intervistes y comentars ma al é rie da capì cie che an vuel arjonje con chesta scomenciadiva di ombolc. L president, B. Senoner, se contenta de n valgunes declarazions generiches che ne sclaresc no les funzions no i fins dla Lia. Per l moment àn l’imprescion che al se trate de na scatola vueta che an spera de podei emplenì plu tert con valch projet proponù da an ne sa nia chi. Tla intervista publicheda sun les “Dolomiten” ai 27.04 nes conta l president che la Lia é vegnuda metuda su per damané contribuc aldò dla lege 482/1999; al pensa dantaldut a chestions economiches desche l transiament sun i joufs, sceben che chesta lege sie vegnuda penseda dantaldut per finanzié scomenciadives culturales dles mendranzes linguistiches.










Lia di comuns ladins: al ti mancia ciamò l dret floch
Ombolc de Gherdeina plutost demé enteressés a d’abiné ca valch moneida da la 482/99 che a n projet interladin

Lia di comuns Ladins: n vare emportant 
I LADINS se damana che i conseis de comun vegne informés

Statut dla Lia di comuns Ladins
Does o trei cosses dà bendebot a uedl te chest statut

 


Plu davejin al spirit dla lege 482/1999 é l obietif che al dà dant te na autra intervista sun l’Alto Adige ai 25.04:”Realizzare dei progetti partendo dalla convinzione che la nostra identità culturale dovrà sempre più guidare le nostre scelte amministrative con lo scopo di salvare un preziose patrimonio culturale, sociale e anche ambientale che molto spesso ignoriamo di avere”. De beles paroles, ma él zachei che sa da dì concretamenter ciuna che é chesta arpejon storica-culturala preziousa che vegn trata ca mecanicamenter vigni outa che al vegn rejoné di ladins? L vizepresident dla Union Generela di Ladins, R. Zanoner, seghita a dì, con gran onesté inteletuala, che “chi che pensa de giaté ciamò la vita, les tradizions y l’identité vivudes desche atira do la vera, viv de ilujions”. L mond ladin se à stramudé – cie che i raprejentanc istituzionai dla cultura ladina fej finta de ne savei nia te sies declarazions – y perchel jìssel debujegn de chirì na coscienza identitara, sce al en é mai sté una, autrò, plu avisa tla realté sozioeconomica da encuei, chela crieda da l’industria dl turism y da la globalisazion.
Ma vedon plu damprò co che ala sta con l’arpejon culturala di ladins. O fòssel miec de rejoné de entités sozioculturales al plural, sciche al vegn dit tl statut dla Lia ( “renforzé i liams anter les comunités ladines entourn l Sela)? La geografia y la storia à plu despartì che unì i ladins: dal 16. secul inant fej duc i comuns ladins pert dl Tirol; la partegnenza al imper asburgich à crié n sentiment tiroleis ma nia ladin. Al ne é mai sté n raion aministratif autonom che essa podù daidé svilupé na coscienza identitara ladina. L medem vel per la gliejia: l’organisazion dles diozejes à plu despartì che unì, ence sce sie impat sun la coscienza ladina é sté ciamò plu debel che chel dla politica. Dutes les istituzions ladines, y enscì ence la Lia aldò dl art.3.3 de sie statut, se tol dant de mantegnì cultura y tradizions ladines, ma cie réstel pa ciamò encuei dl mond da zacan? Sce i lascion per l moment da pert l lingaz, puech y nia: strutures architetoniches de viles y mesc, spidic de usanzes, lijendes y conties, che i joegn conesc plucheauter dai libri de scola. Truep patuc vedl é oramai demé da vedei te museums o, completamenter stramudé, te manifestazions folcloristiches sciche ornament o mondura che ne à plu nia da en fé con la vita da vigni dì di ladins. Cie che resta, ence sce valgamia strabacé, é l lingaz, praticamenter l unich element che merscia nost grup etnich desche “ladin” y l desferenzieia dai vejins. L lingaz ne é samben nia demé n strument de comunicazion, n veicul vuet, ma al é lié adum a contegnus, a na maniera de vive, de sentì y de esprime la realté. L lingaz é ence material dla creazion leterara, sibe tles lijendes y conties popolares che tla leteratura d’ert, y perchel él ence contegnù cultural. Perchel, sce al é rie da rejoné de ert ladina en general, pòn rejoné a poura de nia de leteratura “ladina”. Ma ence chilò ne nes fajonse nia massa ilujions! La leteratura scrita ladina a puech plu de cent 100 agn de vita, la tipologia, l stil y ence i contegnus é vegnus en gran pert importés y demé en pert assimilés a la realté locala; chest vel tamben per A. Trebo che per M. Tosi. L “mêtissage” leterar é donca dldut asimetrich y desbalanzé dl vers di modiei foresc’ y perchel pòn demé rejoné en pert de arpejon culturala ladina.
R. Zenoner à rejon canche al dij che al va debujegn de chirì na fondamenta nueva a la “ladinité” pian via da na analisa dla situazion y di bujegns dla sozieté da encuei. Al se trata de capì sce la realté sozioeconomica atuala pieta na dreta basa per y svilupé inant o magari reinventé na spezifizité ladina modena. L’economia dl turism con si aspec positifs (benester) y negatifs (incuinament, speculazions, desdruzion dla cultura da zacan) é defat l trat che unesc plu che vigni auter aspet i ladins dles Dolomites. Ma chesta realté economia y soziala ne é nia spezifica dla “Ladinia” ma ala é comuna ence ai paisc nia ladins dles Dolomites, sciche la auta val de Puster, Ciadoura, Zoldo, Ciastel, Neva ladina/Welschnofen. L problem é donca olà mete i confins y aldò de ciugn criteres. La geografia, la storia y ence les tradizions é, sciche i on vedù, criteres debli y melsegurs. La chestion someia n puech a la discuscion sun l’adejion dla Turchia a l’UE: déssen tò en conscidrazions “in primis” enteresc economics y politics o plutost les raijes culturales sciche fondamenta dla Ladinia moderna? La Lia di comuns ladins varieia te n gran dilema: tl cef de trueps ombolc dess chesta strutura se cruzié dantaldut de chestions pratiches-economiches, ma ala arà la vita curta sce ala ne se cruzia nia ence dla ladinité che amerscia i confins di paisc ladins dla Lia. Ladinité vuel dì, sciche i on vedù, emprumadedut lingaz ladin y perchel jìssel debujegn, sciche prum vare, de adoté n lingaz scrit unitar per documenc y comunicazions. L ladin scrit unifiché o ladin standard se pitassa sciche la soluzion plu logica y dantman, ma chilò sautel atira fora na contradizion grieva che manacia de scassé sotissoura l bel ciastel. I ombolc de Souramont y Fascia, sciche al é vegnù scrit, fossa a una de adoré l ladin unifiché, ma chi de Badia y dantaldut de Gherdeina à metù n veto o pesimeia. L compromis che an à arjont é, pérel (ma ofizialmenter ne végnel dit nia, an scouta plu gen via i problems), de adoré l talian sciche lingaz veicolar, con la vertola che duc i ladins capesc y sà da scrive chest lingaz. N burt segnal chest dl lingaz: i idioms ne vegn nia capis anter i ladins y samben degugn ne é a una de adoré un di idioms sciche lingaz ladin ofizial, la koiné interladina vegn refudeda dai comuns sudtiroleisc per rejons ideologiches-politiches, la soluzion plu comota é donca de adoré n lingaz forest. Na Lia di comuns ladins che rejona talian, na bela “contradictio in terminis”!
Da na lia “ladina” éssen podù se aspeté sciche prum at ofizial does deliberazions per enscì dì logiches o d’ofize: una che scriv dant l ladin unifiché sciche lingaz ofizial y de laour dla Lia , aldò dl spirit dl art. 3.3a) dl statut, y l’autra che ofizialiseia l sostegn al referendum di ladins de Souramont, aldò dl art. 3.3b) (“mantegnì y renforzé la coscienza de partegnuda a na soula entité sozioculturala y renforzé i liams anter les comunités ladines entourn l Sela”). Ma i raprejentanc dla Lia se ascon via do vigni sort de vertoles per ne messei nia tò posizion, per ne avei nia bria de se engajé per la unificazion di ladins. Al se trata de n moment dret zite, végnel dit, ma propi per chest se aspetàssen da nosc ombolc n segnal fort de solidarité interladina y dantaldut deplù snait politich. Cie che an à vedù enfin a sen é n fum verbal zenza sens. Se témei da sia ombria o ài valch d’auter tl cef? Magari podessa nes dé n sclariment l president, B. Senoner.

Erwin Valentini









 

 


 

 

 

 

 


 

Comentars y d’autres toutes de posizion

 


 N comentar: ipocrisies ladines

 I Bantustans, i vilins ladins

 Comentar al comunicat dl istitut MdR

 Mussner – Chiocchetti: does posizions dassen desvalives

 Comentar a la intervista de Mussner tla USC

 Unité: ciacoles é plu de dann che d’utl

 LS: plu saurì da scrive y da capì da duc

 La letra de demiscions da la UGL

 Chestions de lingaz: gramatica ladina







 Assessour ladin o assessour a la cultura gherdeina y badiota?








 100 agn Union Ladina: les 11 teses


 Media Ladins: la minonga de n letour

 Memorandum dles Unions Culturales

 Intervista a Erwin Valentini

 Les fauzités dl MdR envers l LS

 Ladin: la comedia en 5 ac

 SPELL: la situazion tl 2004

 La ladinité dl 2000

 L prum articul dl 1979

 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 



 


 Lia di Comuns Ladins: senteda costituenta a Corvara

 N comentar a les chestions entourn al referendum

 Referendum a souramont: ‘Al é na ocajion che an ne pò nia se lascé sciampé’

 Referendum a souramont: trueps dij benvegnus

 Referendum a souramont: consciderazions de Carlo Willeit

 Reinhold Messner: i esse plu gen inom Troi desche mie neine ladin

 Referndum a souramont: i amisc y i nemisc

 Referendum per passé da na region a l’autra: i varesc

 Les rejons storiches per n referendum

 Referendum a souramont: les posizions nia da creie dla SVP de Gherdeina

 Referendum a souramont: Ampez peia via

 Moviment Politich Ladins veid referendum dassen positif

 NOLES.NET – 1300eisem articul – Referendum a souramont

 Referendum a souramont

 Luigi Chiocchetti enconta i ladins da Souramont

 Comentar: statut dla Lia di comuns ladins: n vare emportant
 Lia di comuns ladins: al ti mancia ciamò l dret floch
 La Lia di comuns ladins: l element sterch é sia strutura istituzionala
 L grup de laour à enjigné ca l sboz per l statut
 Decret Bersani: tais a la lege 482/99



 Letura dret aconsieda

 Ombolc:  n comentar 
 La lege 482/99 – Contegnus

 




 Ladinia: enconteda di ombolc ai 27 de messel 206





 Enconteda di ombolc de messel o da d’auton


 Comentar sun n referendum y la lege 482/99
 L ombolt de Col Santa Lizia peia via
 La lege 482/99 – Contegnus
 La posizion de Bepe Detomas sun la lege 482/99 *** letura dret aconsieda
 Devers l organism de coordinament 482/99: propostes da Trent
 Letra daverta dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan
 Comunicat stampa dl ofize stampa de Bulsan: conferenza di ombolc
 Union Generela di Ladins dles Dolomites saluda con plajei i ombolc
 La GJ dla SVP de Urtijei tol posizion
 Enconteda di ombolc ladins y di sourastanc dles provinzies
 Lites de comun 2005: i ombolc mess declaré sies intenzions
 Lege 482/99 – La Generala se muev
 Union Generela: stop a Bulsan  con test integral dla lege 482/99
 Generela: enconteda con les autorités provinziales de Belun
 Abineda di ombolc ladins d’otober 2004
 La lege 482: an s’entardiveia
 Pensiers soura l’assemblea dla Generela
 Union di Ladins de Fascia: touta de posizion
 L apel dl ombolt de Col Santa Lizia
 Comité interregional ladin – n comentar
 Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena
 Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner
 Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei
 Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
 I ombolc de Cianacei y de Moena respon



 Les respostes dl ombolt de Badia



Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres