Lia di comuns ladins: les enciaries



 


Pruma senteda dla jonta: les enciaries


Vize é Paolo Frena, ombolt de Col – Per pié do contribuc dla lege 482/99 méssel ciamò vegnì fat na perimetrazion dl “raion ladin”



En mercui, ai 9 de mei, se à abiné  la jonta dla Lia di Comuns Ladins (LCL) a sia pruma senteda a Corvara. Sun meisa la partizion dles enciaries de laour:  chi se festidieia pa de cie? La Lia fej si prums varesc y al é truep da sclarì dant che deventé operativa. Te cassa ne él degun finanziament ciamò. Per podei pié do finanziamenc dla lege 482/99 duraràla ciamò n pez. Aladò dla lege vuelel ester empruma na perimetrazion dl “raion ladin” tres deliberazions di comuns che declareia de fé pert dl teritore linguistich-cultural ladin. Chestes deliberazions mess vegnì ratifichedes da les provinzies a na moda che al figureie ofizialmenter ciugn che é i comuns ladins. La Lia di comuns mess spo vegní reconesciuda da provinzies y regions. Empermò dedò devéntela n organism de coordinament che pò laoré soura les seides provinziales y regionales fora con projec finanziés tres la lege 482/99 ti raions reconescius y delimités.


L ombolt de Col é vize-president dla Lia di comuns Ladins. Al se à dé ju dassen con la lege 482/99 y tegnirà i contac con Roma.









Paolo Frena: “I son segur che i resultac nes darà rejon!” 

Paolo Frena, ombolt de Col y nuef leader ladin:  “I ladins dl Sela aspeta con fidenza che les istituzions vae dantfora con l bon ejempl”


Sen onse la poscibelté de ti dé n cheder istituzional a la Ladinia!

Paolo Frena: “Ai colegs entourn l Sela damani desponibelté y colaborazion per formalisé te curt temp n organism souraprovinzial y -regional”

 


Bruno Senoner fova bele vegnù nominé president da la assemblea generala y coordinarà les ativités dla jonta. A vigni comember dla jonta ti él vegnù sourandé na enciaria a chela che al dess ti sté do con lezitenza. Sciche vize él vegnù nominé tla pruma senteda de jonta l ombolt de Col, Paolo Frena. Franz Complojer, ombolt de La Val, se à sourantout la enciaria de tiesce contac con i istituc culturai y pedagogics y con la Union Generela. Gino Fontana, ombolt de Vich, se à tout su la bria de se festidié pro les provinzies y pro les regions dla prozedura de reconesciment istituzional dla Lia. Paolo Frena, l vize-president, à jié n rodul clef da pié via con la iniziativa y da mete ju l statut dla Lia. Al se cruziarà de ti sté do a les poscibeltés de finanziament che la lege 482/99 pieta. Na condizion preliminara per podei mané ju les domandes de finanziament per projec é na perimetrazion dl teritore ladin, vuel dì i comuns enteressés mess se declaré ladins aladò dla lege 482/99 y avei tamben l bensté dles provinzies tochedes. 
Paolo Frena dij: “I é azeté chesta enciaria, ajache i conesce ben la prozedura che i é bele emparé a conesce pro la costituzion dl istitut ladin Cesa de Jan. I me tole dant de crié ence anter i 18 comuns ladins n sistem somiant a chel che i on metù a jì anter Fodom, Col y Ampez, olàche les aministrazions comunales colaboreia en sinergia con les assoziazions culturales ladines. Al é chestes, i pense p.ej. ai trei istituc ladins o a la Generela, che à les resssourses umanes per laoré fora projec de valuta culturala y soziala che pò vegnì sostegnus y metus dant da la LCL. Defata me urtaréi con n funzionar dl Minister ju a Roma per sclarì miec tres cie modalités che an pò tré a nuz i finanziamenc dai fonds dla lege 482/99. Al é de gran ocajions, ajache deberieda raprejentonse ben 35.000 ladins y nosc projec arà na valuta soura les seides provinziales y regionales fora”.
Per cie che reverda l referendum da souramont àn naoutatant tout la dezijion de ne se ficé nia ite diretamenter y de aspeté ju l resultat referendar. La chestion é zitia. Al fova n orientament che an se aspetova, mess pu la Lia ciamò arjonje n reconesciment ofizial da pert dles provinzies y da pert dles regiones per podei sourantó funzions desche organism de coordinament per mendranzes linguistiches spidicedes aladò dla lege 482/99. 


 

Lorenzo Soratroi


 


 Lia di comuns ladins: ultims svilups

 Lia di comuns ladins: la jonta se abina endoman

 Lia di Comuns Ladins: senteda costituenta a Corvara
 N comentar a les chestions entourn al referendum
 Referendum a souramont: ‘Al é na ocajion che an ne pò nia se lascé sciampé’
 Referendum a souramont: trueps dij benvegnus
 Referendum a souramont: consciderazions de Carlo Willeit
 Reinhold Messner: i esse plu gen inom Troi desche mie neine ladin
 Referndum a souramont: i amisc y i nemisc
 Referendum per passé da na region a l’autra: i varesc
 Les rejons storiches per n referendum
 Referendum a souramont: les posizions nia da creie dla SVP de Gherdeina
 Referendum a souramont: Ampez peia via
 Moviment Politich Ladins veid referendum dassen positif
 NOLES.NET – 1300eisem articul – Referendum a souramont
 Referendum a souramont
 Luigi Chiocchetti enconta i ladins da Souramont
 Comentar: statut dla Lia di comuns ladins: n vare emportant
 Lia di comuns ladins: al ti mancia ciamò l dret floch
 La Lia di comuns ladins: l element sterch é sia strutura istituzionala
 L grup de laour à enjigné ca l sboz per l statut
 Decret Bersani: tais a la lege 482/99



 Letura dret aconsieda

 Ombolc:  n comentar 
 La lege 482/99 – Contegnus

 




 Ladinia: enconteda di ombolc ai 27 de messel 206





 Enconteda di ombolc de messel o da d’auton


 Comentar sun n referendum y la lege 482/99
 L ombolt de Col Santa Lizia peia via
 La lege 482/99 – Contegnus
 La posizion de Bepe Detomas sun la lege 482/99 *** letura dret aconsieda
 Devers l organism de coordinament 482/99: propostes da Trent
 Letra daverta dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan
 Comunicat stampa dl ofize stampa de Bulsan: conferenza di ombolc
 Union Generela di Ladins dles Dolomites saluda con plajei i ombolc
 La GJ dla SVP de Urtijei tol posizion
 Enconteda di ombolc ladins y di sourastanc dles provinzies
 Lites de comun 2005: i ombolc mess declaré sies intenzions
 Lege 482/99 – La Generala se muev
 Union Generela: stop a Bulsan  con test integral dla lege 482/99
 Generela: enconteda con les autorités provinziales de Belun
 Abineda di ombolc ladins d’otober 2004
 La lege 482: an s’entardiveia
 Pensiers soura l’assemblea dla Generela
 Union di Ladins de Fascia: touta de posizion
 L apel dl ombolt de Col Santa Lizia
 Comité interregional ladin – n comentar
 Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena
 Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner
 Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei
 Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
 I ombolc de Cianacei y de Moena respon



 Les respostes dl ombolt de Badia


 



Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres