Les “trifes” de Erich Demetz
LA AUTRA DRAJEDA VEGN DA LA USC, NA ENJONTA DE 8 PLATES SPONSORISEDA DAL ASSESSORAT LADIN Y DEDA PRO DA LA REDAZION DLA USC
Erich Demetz, zitadin onorar dl comun de Selva/Gherdeina, stern fora te chestes ultimes edemes de vigni sort de rams de rejia sun dutes les zaites. Sie fin é cler: descredité y se prejenté enstes sciche puera “ana inozenta” contra i pseudo-filosofs, i “malei” y semené confujion. La ultima ficeda é vegnuda publicheda dantenier sot a letres tl Alto Adige. Erich Demetz sostegn che la definizion “ladin” é vegnuda adoreda la pruma outa dal linguist furlan Graziadio Isaia Ascoli l ann 1873. Na autra “trifa” desche sies “ipoteses” sun la storia! Erich Demetz, conesciù sciche co-organisadour dla Copa dl Mond de Gherdeina, ova metù su dl 1992, adum con Edmund Dellago, la Regola de Gherdeina, na scomenciadiva per defene la Muttersprache gherdeina contra la “Kunstsprache” ladin dolomitan.
Letra de E.Demetz, Alto Adige 22.08.07 |
La definizion “ladin/Ladinia” é – desche i documenc desmostra – cotant, cotant plu vedla (végnela pu da “latin”). L coronim “Ladinia” encònten p.ej. l ann 1607 te na publicazion de Giovanni Piloni. Aladò dl storich fascian F. Ghetta végnel dant te scric storics dal 1298 inant l inom de “Nova Ladina” o “Nova Latina” (Neva Ladina) per “Welschnofen” y l jouf de Ciareja (Karerpass-Passo Costalunga) anter Fascia y Neva Ladina vegn clamé te documenc storics tl Beluneis “Passo Ladinia”. Nia demé chest, l preve che ti à dé l inom al istitut cultural ladin, Micurà de Rü, ti à dé dl 1833 a sia gramatica l titul “Versuch einer Deutsch-Ladinischen Sprachlehre”, l prum tentatif de crié na koiné interladina. Dut cotant dant Graziadio Isaia Ascoli donca. Tamben nia veir é che “ladin” vegniva demé adoré per definì l idiom dla Val Badia mesana.
Perauter clama ence i engiadineisc sie idiom “ladin”. Al ne é donca nia demé la definizion dl judeo-spagnoul “ladino”. Les definizions “gherdeina”, “mareo”, “badiot”,”fodom”, “fascian” y “ampezan” peia dutes via dal inom dl post/valeda, depierpul che “ladin” (che vegn da “latin”) é la definizion vedla y atuala che embraceia duc chisc idioms neo-latins. Belavisa sciche an rejona de “Vinschgerisch”,”Pustrerisch”, “Eisacktalerisch”, ma duc fej pert dl lingaz “todesch”.
Ma al é ence trueps d’autri documenc linguistics y storics, p.ej. les chertes etno-geografiches tla pruma mesité dl 19eisem secul, vuel dì dant l 1850, olàche al vegn tres endò dant “Ladiner”, dlongia “Räter, Rätoromanen”. Anter l auter végnel tout chesta definizion enfinamai per i furlans (1849), una anter les truepes proes cleres che an conesciova bele enlaouta i liams linguistics anter les rejonedes ladines dal Friul ai Grijons. Graziadio Isaia Ascoli ne à nia inventé la defnizion “ladin”, ma al la à touta da la tradizion che fova bele da vedlamenter dantman, sourantolan “ladin” ence sciche definizion tla linguistica per descrive certes carateristiches linguistiches “ladines” che an giata dai Grijons al Friul (p.ej. palatalisazion, plural sigmatich y auter). Dut chest pòn lieje do tl detai anter l auter te Ladinia I (dr. Lois Craffonara), Ladinia XI (prof. Hans Goebl, université de Salzburg) y te Ladinia XIII (prof. Hans Goebl, université de Salzburg).
La “sventoleda” de Frida Piazza
Graziadio Isaia Ascoli – 100 agn da sia mort – Tres i “Saggi Ladini” àl metù les fondamentes a la linguistica ladina, definian clermenter l status autonom dl ladin grijoneis, dolomitan y furlan
“I Saggi Ladini”, 130 agn dedò
Frida Piazza sotrisseia ela enstessa plu iadesc che al ti mancia studesc; ala à abù la fortuna de podei “jì a scola” dai maiours luminars dl ladin che ala cherda en aiut contra chi “pigmees” dla Ciasa di Ladins. Sce les laudes de chisc “gran calibri” ne basta nia da stopé ju sies loces metodologiches, àla a la leta sie “chèr” (oredla) y sie cuer, autorités y garanzies supremes dl “bon” gherdeina y dl “dret” ladin. A Mussner ti pléjela y al la lauda, ajache ala rejona dl “gherdeina” feter sciche de una dles set marevueies dl mond, a sostegn de sia politica dla “Talsprache” (idiom-folclor).


2 iadesc liet