Les incompatibeltés tl Consei dl Istitut Ladin Micurá de Rü


 


“L Consei dl Istitut Ladin Micurá de Rü dess dé les demiscions!”


N scandal l comportament dl president Hugo Valentin – Desmostrazion de incompetenza


de Mateo Taibon / cefredadour dla revista “Pogrom”


Truep él vegnú dit  y scrit sun la dezijion dla jonta provinziala per cie che reverda l’adoranza dl ladin: al vegn lascé permez a l’aministrazion demé l gherdeina y l badiot – con esclujion esplizita de vigni auter idiom (ence l mareo) y dl ladin standard – tl’amini­stra­zion publica. Truep él vegnú taiflé sun chesta dezijion. Ma con l’analisa di fac rúven a n giudize che é plu ne­gatif de vigni tai­fleda. L assessour Florian Mussner, chest é da mete dantfora, n’é nia lité: cie ch’al à fat, àl fat zenza mandat popular; cie che al à fat, àl fat porì tl enteres de un n partì soul y nia tl enteres dl grup etnich, anzi, al l’à fat contra les rejons fondamentales de chest grup etnich. Chesta la premissa, chest é da mete dantfora sciche l’otica sun n aparat da fé ju. L assessour é te na gran incompatibelté de funzions, chesta l’autra premissa. Al é tl consei dl Istitut Ladin “Micurá de Rü”. Raprejentant dla jonta é ofizialmenter l president dl con­sei Hugo Valentin, ma te consei é ence n member dla jonta: un di dui messessa per­chel sté fora.

Y laprò te consei ence sia referenta personala, Edith Ploner. Mussner y Ploner é en plu te consei sci­che raprejen­tanc dles unions culturales. Entrami éssei messú dé les demiscions dal consei canche ai é jus tl assessorat. A sie post éssei messú lascé ite raprejen­tanc dles unions. Chest n’ái sam­ben nia fat – y ai n’á entrami nience damané les unions culturales do sia minonga denant che tó na dezijion de na tel porte­da. Enscí à Florian Mussner sciche member dl consei dl Istitut Ladin (debe­rieda con sia secretera Edith Ploner) damané da chest consei – y lité empera – n bonarat che el adorova sciche asses­sour per giustifiché sia dezijion scandal da scluje fora l ladin standard da l’adoran­za tl’amini­strazion publica. Sun l retrat: l Consei contesté, ence con na interogazion a la jonta provinziala.

Incompatibeltés de funzions (do­ples, anzi triples) che ne fossa poscibles te deguna autra pert dl’Euro­pa. Na gran mauta, “Roba da medioe­ve” ova sintetisé l profes­sour Walter Belardi, gran espert dl lingaz ladin, la dezi­jion a dann dl ladin touta da consei d’Istitut y assessorat – y degugn ne pò dì che Belardi ne sae nia da pesé les paroles. Esprescion de chest “medioeve” é perauter ence la cher­deda antidemocra­ti­ca enstessa dl assessour; te paisc demo­cratics vegn i rapre­jen­tanc dl popul lités, nia cherdés dal chef dl govern.

Chesta una na pert dla chestion. L’autra é ciamò piec. Bele dl 1988 fòvel vegnú metú man con l laour de standarisazion dl ladin. Valgugn agn plu tert à l’Istitut Ladin – con l medem presi­dent da sen – “volú mete sot a clef” l ladin standard. Chest é suzedù contra la volenté dl dire­tour che ova abú l carater de contrabate. Do chest tentatif da rosedé n ladin unifiché per dutes les valedes à la Union Gene­rala di Ladins dles Dolomites, con l’ai­ut sostan­zial dl Istitut Ladin de Fascia, metù en pé l proiet “SPELL” per laoré inant sun la standar­disa­zion. Valch agn plu tert é ence l Istitut Ladin “Mi­curà de Rü” endò vegnù tout su tres na convenzion tl spell. Y sen fej chest Isti­tut Ladin, con l medem president che ova bele n iade metú l ladin standard sot a clef, endò n vare dla medema sort storta: n bonarat per che l govern pro­vinzi­al ae la vertola da scluje fora l ladin stan­dard da l’amini­strazion. Zenza damané i autri porta­dours dl proiet spell, zenza damané i colauradours dl spell.  N scandal é l comportament dl presi­dent Hugo Valentin. N scandal ence l bonarat. Sciche che l consei d’Istitut é demé un de deplù co-membri dl spell, n’á l’Istitut damané degugn di atri che fej pert dla convenzion – nia la Gene­rela, che à abù l’ini­ziativa dl spell, nia l’Istitut Ladin de Fascia. An à fat bel da soui y adascousc sciche l Isti­tut Ladin fossa l unich titolar dl spell. N com­por­tament inaze­tabel danter sozes, tant plu danter istituc y enc che dessa ester “amisc”, per nia rejoné dl’ima­ja misera de che­sta melcheri­anza ti fej fé a la serie­té dl Istitut che ne pò plu se mete emper con deguna istituzion filologi­ca dl mond. La scienza essa n auter codesc de comportament – chilò à l fanatism de partì desfat l prestije de dut l gran laour de Lois Craffona­ra, che ova fat dl Istitut Ladin n istitut de prestije. Mussner sciche member dl govern provinzial essa ence messù se damané – per avei el na se­rieté mini­ma – d’autri bona­rac – da esperc y dai colaboradours dl spell, em­prumadedut. Y no demé un n bonarat da n gremium, olache el y sia secretera é laite. De­gun member dl con­sei d’isti­tut ne pò dì da ester espert per cie che reverda la standardi­sazion de lingaz y dl lingaz ladin en parti­colar. Y n bonarat essa Mussner messù damané da n gremium, olache el n’é nia laite. Enscì él dut na farsa. Na mauta, “roba da medioeve”. La man dreta legiti­meia la man ciancia a fé na berta.
Ah scì, al ti fova ben vegnú scrit ai co­muns. L comun de Mareo s’ova damané l mareo desche idiom ofi­zial – ma chest ne ti butova nia al assessorat, y enscì n’òven nia tegnì cont de chesta ghiran­za. Na letra alibi. Denant che tó la dezijion n’él vegnù damané bel degugn, nience i re­spon­sabli dl spell (Erwin Valentini) o si colabora­dours ne é vegnus damanés denant. Ai n’é nia vegnus consultés, mai; al fova vegnù fat n convegn sun le spell, ma Mussner & Co. ne fova samben nia stés: ai à refudé l’ocajion da se informé sun i resultac dl spell. Vedú che al fova vegnú tout na deziji­on che implicova la co­nescenza dl status quo di laours dl spell, éssen messú damané i esperc – fat ne l’án nia. An à tout na dezijion de incompeten­za completa par excellence.

Sce la jonta provinziala tol la dezijion sun valch spitol, dáma­nen ence l dotour y nia l clomper cie che al nen dij. De dezem­ber él vegnú prejenté a Urtijei nia demé l resultat di laours dl spell, ma ence laours de planificazion y standardisazion dl lingaz soura duta l’Europa. Mussner ne s’ova nia lascé odei. Ma – al é n om respetabl, dut l consei dl Isti­tut é pue oms respetabli.
A chi che à critiché ti media chesta dezijion, che va contra l’esistenza enstessa dl grup etnich ladin, ti él vegnú telefoné: an à prové de insciautrì jornalisc’, an essa volù la zensura. Èl pa proibí critiché l’assessour, él pa proibí articulé les rejons de souraviven­za dl grup ladin? Na persona nia liteda vegn a volei ti mete les ciadeines ai jorna­lisc’. Ma al é pue persones respetables, duc canc ései persones respetables.

L’Istitut Ladin “Micurà de Rü” à sie inom da chela persona che á bele dant da 170 agn ideé n lingaz unifiché per duc i ladins dles Dolomites. Y rodunt chest istitut met i rams tles rodes al lin­gaz unifiché, se fej strument nia de filo­logia y linguistica fata con serieté, ma dles bassezes dla politica de partì. L consei dl Istitut Ladin entier dess perchel dé sies demiscions.

Dlonch chier les mendranzes la stan­dardisazion de sie lingaz per che al posse souravive tl mond infor­matich da encuei y da endoman, dai indians dl’America ai popui siberi­ans. Vigni espert l dij: zenza standardisazion n’án deguna chan­ce da souravive. Istitut Ladin y assessorat ladin: decontra. Contra l souravive dl la­din. 


Mateo Taibon, cefredadour dla revista “bedrohte Völker/pogrom” /(Göttingen, Germania)

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

3 iadesc liet

Ortiede inant tres