“Desplajus che na tor ne é nia plu”
Dant da n’edema él tomé ju tl Grup dl Naerou una dles tors, per fertuna ne fòvel nia temp de sajon
Él meso … ester desplajus per n crep che ne é nia plu? Al me pèr propi de scí: al m’é suzedù, canche i son gnù al savei che al é tomé ju la Tor Trephor, y a sie post él vanzé demé n busc y na majiera. Al fova la mendra, ma ence la plu erta de dutes les undesc Tores de Naerou. Auta demé 30 m, ma lizia y tireda a plom: i prums a ruvé su sun chel spizon, strent y corí de barantli, fova sté Angelo Pilato, Angelo Sceco y Luije Longo de setember dl 1927, che ai ova tiré via na corda da na ponta ilò defaza y spo fòvei jus via a ciavalot. L prum a arjonje la Tor da sotensù é sté Piero Longo d’isté dl 1939: sia via, la plu saurida de dutes, é de cuint degré y dessoura. Les Cinch Tors (ma en verité nen él deplú) é un di creps plu carateristics tl raion ampezan/jouf de Fauzares. Dret trueps alpinisc’ y freeclimbers se tripa vigni isté sun chisc pedrons.
Do de el él ruvé su Marino Fuzigora, d’agost dl 1967 Paolo Strobel y A. Zanier, y enultima sun chi pareis fòvel ence cater vies de “free climbing”. En venders, ai 4 de jugn, zenza avisé degugn, la tera entourn la Tor s’á movú y al é vegnú ju dut: sen, te chel ciadin empér la Tor Seconda, él vanzé demé n majarei y truepa storia ne n’é nia plu. I fovi ju trei outes sun la Trephor, la pruma da d’auton dl 1978, doi dis dant de complì vint agn: ence sce al fova demé 30 metri de croda, por me él sté n gran dì, y ades me sovegni, desche sce al fossa sté enier. I son resté mel dassen, y i é pensé demé che almanco éla juda polit, che al ne fova nia sajon y do l mote ne fòvel degugn ilò entourn. Ades chel che i é vivú colassù, cheles does fotografies y chel che i é scrit ultimamenter dla Tor Trephor é deventé n pestuz dla storia de nostes Dolomites, beles y massa daspes scaroledes y scaderles.
Ernesto Majoni


2 iadesc liet