Chest suzédel canche al ne é nia na raprejentanza politica autonoma
Tl mete ju la lege ne él nia plu vegnù tegní cont dla mendranza ladina – La colpa é dla politica SVP
Degugn ne dubiteia che les mendranzes linguistiches sie subiec giuridics de gran emportanza tl sistem autonomistich dla provinzia de Bulsan y dla region Trentin Südtirol. Zenza chestes figures perdessa l’autonomia con l bi-y trilinguism, con l proporz, con les competenzes primares particolares sia fondamenta. Les prumes che à da respeté y sconé les mendranzes é ben la provinzia y la region enstesses che toca da fé les leges, cis cheles plu emportantes, aladò dles poscibeltés y di debujegns dles comunites de mendranza.
Carlo Willeit.
La lege sun la democrazia direta, te d’autres paroles sun i referendums, aproveda da puec dal consei provinzial de Bulsan, é una dles leges plu emportantes per la mendranza ladina, per sie reconesciment y sia defenuda. La lege provinziala da sen tol ju per la provinzia de Bulsan les vedles leges regionales dl 1957, dl 1972 y dl 1983. En confront anter la lege vedla y la nueva nes dij clermenter cie consciderazion che an ova dant da 30-40 agn y ciuna che an en à aldidancuei dai ladins, sun l ciamp dla democrazia direta almanco; entratant che la region se damanova enlaouta anter 15000 y 4000 sotescrizions per i referendums propositifs y abrogatifs ti dan ai ladins la sauridanza de 1000 y 500 sotescrizions en caje de propostes o domandes che vegniva dai comuns ladins o che tocova i ladins, sparesc la consciderazion particolara dla mendranza ladina daldut fora dla lege provinziala dl 2005. 10.000 sotescrizions per chesta sort de referendums vel ence per i ladins, sie teritore y sies chestions y cie che va ciamò plu contra la sconanza dla mendranza ladina é la poscibelté che 10 comuns con l 10 % dla popolazion provinziala pò ence envié via i medems referendums. Che i ladins à demé 8 comuns y l 4,37 % dla popolazion sà duc, ma a desferenza de enlaouta ne végnel nia plu tegnù cont dai ladins.
Da dí él ence che degugn ne à defenù tl dret post y tl dret moment na rejon tant emportanta. Ciamò na cossa: ghiré na traduzion y na publicaziun de na tel lege ence per ladin, adum con i tesc’ talian y todesch, ne fossa ben nia ghiré demassa, con dutes les prescrizions che al dà de chest vers.
Carlo Willeit


2 iadesc liet