Lege 482/99 – Trent meina do – Bulsan arfera

 


Trent ti sporj la man a Fodom y a Anpezo 


Dellai: l comité di ombolc y valch auter organism pòn y méssen envié via, i ombolc ne mess nia avei na autorisazion dles provinzies per pié via


Na delegazion dla Consulta ladina dla Provinzia de Belun con a cef l president Siro Bigontina Titoto se à enconté ai 14 de messel 2005 tl Palaz dla Provinzia autonoma de Trent con l president dla Provinzia autonoma de Trent Lorenzo Dellai.

Compagneda dal conseier ladin Luigi Chiocchetti ti à la delegazion, metuda adum da les majeres autorités y dai raprejentanc di trei comuns storics ladins dl beluneis – Anpezo, Fodom y Col – y da sies Unions di ladins, porté dant al president Dellai con laprò i dirigenc y i tecnics competenc dla Provinzia autonoma, la ghiranza de strenje ciamò deplù i raporc de colaborazion dantaldut con i ladins dla val de Fascia.


Do da avei recordé che chesta enconteda se enchedra te na sajon de gran impegn per les mendranzes da pert dla aministrazion provinziala che la condujarà per ejempl, avisa l’edema che vegn, a sotescrive na convenzion con la Union Generela di Ladins dles Dolomites che reverda la comunicazion, à Dellai tout tres les problematiches portedes dant da la delegazion.


“Dantaldut – à Dellai dit – végnel fora ence da chesta enconteda na vijion comuna dles prospetives dla ladinité che ne pò ester nia auter che unitares. Do mia minonga fej i ladins dl Trentin, de Südtirol y dl beluneis ben a bate semenes comunes, ence tl ciamp cultural y souraldut linguistich, y da la aministrazion provinziala ne pòl vegnì fora nia de auter che n fort encorajament de chest vers.


Laprò é Dellai jì ite con la delegazion sun l tem, bele vegnì a lum tl passé, dla creazion de na consulta interregionala che abine adum i comuns ladins dl raion dolomitich. “La conferenza di ombolc, o d’autres formes de coordinament, pòn y méssen fé – àl dit Dellai – y i podesse ciamò jonté pro che an essa messù les mete a jì bele denant. Te chest setour ne à les aministrazions comunales nia debujegn dla autorisazion dles provinzies de Trent y de Bulsan; al fossa endere n segnal enteressant sce i capicomuns di 18 comuns dla raion ladin, do se avei cherdé ite y avei chirì fora i temesc dla cooperazion, enviassa ei enstesc i raprejentanc dles aministrazions provinziales.


“Tl detai – àl jonté pro Dellai – me savéssel dret enteressant che na consulta de chesta sort vedessa la partezipazion dla Union Generela y dl Comprenjore ladin. Chest ajache i rate che n coordinament podessa se cruzié nia demé de problematiches blot aministratives, ma ence de temesc culturai de stamp plu general, conscidré che l “zement” che tegn adum les comunanzes ladines é avisa chest: l lingaz y la cultura”.


Ladin StandardLiams a d’autri articui sun la tematica comparus sun noeles.net:



 Lites de comun 2005: i ombolc mess declaré sies intenzions
 Lege 482/99 – La Generala se muev
 Union Generela: stop a Bulsan
 Generela: enconteda con les autorités provinziales de Belun
 Abineda di ombolc ladins d’otober 2004
 La lege 482: an s’entardiveia
 Pensiers soura l’assemblea dla Generela
 Union di Ladins de Fascia: touta de posizion
 L apel dl ombolt de Col Santa Lizia
 Comité interregional ladin – n comentar
 Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena
 Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner
 Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei
 Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
 I ombolc de Cianacei y de Moena respon





 Les respostes dl ombolt de Badia


 La lege 482/99 y i ladins tla provinzia de Bulsan
 Ressoluzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites
 Enconteda Durnwalder-Generela: la verscion ofiziala
 L consei di ombolc – enfin a sen deguna convocazion ciamò
 Comité interregional ladin – n comentar
 Lege 482/99 – I ombolc ne se á mai tout la bria
 N organism interregional: manco ombolc y plu esperc y dialetica
 La relazion de Bepe Detomas
 Durnwalder á enconté dantenier l president De Bona de Belun

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres