Le lingaz rumanc tla Svizra: se endebléscel?

 


“Sce l fuech ne erd nia plu, va vigni speranza perduda”


de Lois Trebo


Entratant i ultims meisc àn podù lieje valgugn articui scialdi pessimisc’ sun la situazion dl rumanc tla Svizra; al per che al se ae giaté na burta scasseda. Al vegn scrit che l rumanc se retira tres deplù y che al fossa manacé te sia sostanza. Aluesc vegn l rumanc sciuré te cianton, aluesc vegn les sentedes comunales manajedes per todesch, sceben che la maioranza di partezipanc é de lingaz rumanc. Ma tant foscia ne éla nia dlonch per l rumanc: 15 ores al dì  pòn scuté su radio rumanc, la televijion rumancia à radoplé sies ores de trasmiscion, l foliet dl dì  “La Quotidiana” porta vigni dì  la parola rumancia scrita tles stues rumances.

Ma an ne dess nia souravedei i svilups negatifs: deplù domenes dla vita publica vegn germanisés, truepes publicazions ofiziales vegn dedes fora demé per todesch. Per mancianza de posc’ de laour se en va truepa jent joena, la depopolazion ne é aluesc nia da arferé. Trueps rumanc é vegnus tiebesc defront a sie lingaz dla oma y va do l troi plu comot. Na burta plaia é ence i foresc’ che compra su truep sedim; a chesta moda se intreceiel ite jent daldut foresta che ne à nia dessourora per l rumanc; ai deslergia fora l lingaz todesch a dann dl rumanc. Enscì da lieje te na relazion dla Romania, la maioura union culturala dla Surselva. Ma tant foscia ne éla nia per l rumanc. La Romania constateia enstessa ence svilups positifs: l rumanc à na leteratura cotant rica che floresc inant; gramatiches y vocabolars slesireia l’adoranza. Tla scolina y tla scola primara se proa i mutons da emparé sie lingaz, al vegn fat teatri, an cianta y fej musiga rumancia; l’adoranza dl rumanc tla vita publica cresc ence: 15 ores al de pòn scuté su radio rumanc encuecondì, la televijion rumancia à radoplé sies ores de trasmiscion, l foliet “La Quotidiana” porta vigni dì  la parola rumancia scrita tles stues rumances. Chisc é avenimenc che fej ligherzins y empermetenc. I conseis dla Romania per l davegnì ne mancia nia: an messessa adoré deplù l rumanc pro vigni manifestazion. Sce i rumanc vuel vive inant, méssei se despié la passivité y adoré con coscienza y volenté sie lingaz y l coltivé ciamò deplù y chel dlonch; ai dess vedei ite l gran utl dl rumanc per emparé i autri lingac; ai dess vegnì plu atifs y nia speté al salvament da pert da Coira y da Berna. I scioldi deida, ma ne fej nia dut; al vuel ence ester leges cleres per promueve l lingaz rumanc manacé. Berna ne dess nia demé bravé con i 4 lingac y les 4 cultures. Vignun mess vegnì plu atif y plu combatent y ciuldì pa nia jì sun les baricades per defene cie che fej fora n popul. La cossa rumancia dess vignun fé sia y se dé cotant da fé te valch union rumancia. L’apel va ence a la jent foresta che se á lascé ju te paisc rumanc; ala vegn envieda a se integré tl raion rumanc y rejoné rumanc; les vijinanzes, i comuns, les plovanies, i prevesc, l’economia, i artejans, les unions turistiches, l Cianton y la Federazion vegn enviés a adoré cotant deplù l rumanc te na forma consecuenta. La scola à dret na gran emportanza per la promozion dl rumanc: deguna scola ne dess trascuré l’ensegnament dl idiom rumanc. Gonot màncel la motivazion da ester “saudé” da la pert dl rumanc, al jissa de uega avei tl cuer y tl cef deplù fuech y flama y entusiasm per l rumanc.  Na picera clapeda de idealisc’ podessa sovenz derzé fora cotant, sciche deplù fac tla storia desmostra. Ma chi va pa sun les baricades? Pàiel pa la mueia? végnel dit. Sce l fuech te frogoré ne erd nia plu, va vigni speranza perduda. Perchel val debujegn tizé y tegnì l fuech empié. Lois Trebo

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres