LARJEI: publicazion nueva



“Larjei”: la vita da paur sun les temples da Lungiarü  


NA DOCUMENTAZION PRESTIJOUSA SUN LA ZIVILISAZION DA PAUR PIAN VIA DAL LERESC


“Larjei” se clama l liber, ma al ne conta nia demé di bosc da leresc, di larjeis che se desten a pert de soredl a pe de Pütia enfin a ju te Vila, ma al conta laprò cotant de scliguc storics y aspec etnografics dla vita da paur ta Lungiarü, na picera val laterala dla Val Badia, olàche i laours y les tradizions da zacan souraviv aluesc dutaorela. Chest laour prestijous di autours Roswitha Asche, Giovanni Mischì, Günter Asche y Ernst Detlef-Schulze y publiché dl 2007 da la Union Ladins Val Badia à abù n valgugn agn da madurì. Al contegn truepes trascrizions dai archifs y tamben enrescides fates dai autours medems sun l post. La publicazion vegn abelida da n grum de dessegns de Roswitha Asche, artista umila, coriousa y tres enjigneda a cueie su les marevueies y da se emozioné pro vigni enjign o pro les manifestazions dla natura che ala fova spo bona de ti trasmete ai autri. Giovanni Mischì: ideadour dl liber y Roswitha Asche: l’artista pro l liber, morta dl 2006.


 













Fuech y flames: la Ciaucera de Tlisöra a Lungiarü – coche an brujova ciauc zacan


La Roda dl Temp – Molins da Paur a Lungiarü – Liber metù adum da Giovanni Mischì y Clara Mario


Splundrons da Crep da les DodescEga, neif y glacia comporta chisc fenomens, datrai te de gran dimenscions desche enier a Lungiarü


Cie fadia da mete ite l fen chesta outa! Prest vigni dí pluevies, temperatures basses y en l’edema passeda enfinamai n blauch de neif enfin ju a 1.500 m – I paurs se la baudia dassen

Dut l raion a pe de Pütia é lié adum da na rei spessa de semenes y de trois che conduj da vila a vila, da pre a pre, da pastura a pastura, da tablé a tablé y da ciajera a ciajera. I toponims rejona: ai confermeia che dut l raion vegniva, en pert dutaorela, trat a nuz intensivamenter: vigni pre, vigni plan, vigni rogn, vigni fopa y vigni picia val à sie inom. I inoms ti fova vegnus dés zacan canche ai fova ciamò apelatifs. De n valgugn conéscen fora saurì l significat, d’autri ne sàn encuei nia plu avisa cie che ai significheia (Sergajan, Guiana, Reines). Toponims che conta dles prumes fadies da runcé é p.ej.: Runciadücia (>lat. runcare + sufis -aticia), Tolp (>prelat. *tolp-) che vuel dì ciuch. Dla funzion y posizion che n cert raion ova, rejona depierpul Morió (<lat. meridie + sufis -eolum), n post olàche i armenc amirieia da mesdì oTrou (<galloital. trebum), na pastura dlongia les ciases o anter les ciases. D’autri dij cie funzion che n pre ova: Pre dl Manz (<lat. pratum + *mandius), ajache chel che tegniva l manz per duta la vejinanza podova se sié ite chest pre.
Desche i autours scriv, cresc i leresc su gen te raions ouc a soredl olàche l terac é vegnù  “desturbé” a valga  maniera: dal brujé, dai armenc a pascul o da smueies che mesceida su i minerai tl terac. I paurs à spo trat a nuz chisc raions cenc d’agn alalongia – nia dlonch sistematicamenter – desche pastura per si armenc y per l legnam, serian fora legns joegn, ciers, pinc y pec a na moda che l bosch restassa rèr y dess ca ence na bona pastura. De valuta secondara fova depierpul foré largé (media/maestra) che vegniva ence foré da d’autri legns da odlina. Zacan messòven avei na lizenza. I autours se à tout la bria de chirí su vigni parzela catastala y à descrit avisa sia posizion, la bonté di leresc, coche ala vegn nuzeda encuei y enfinamai les lesces y i ciofs che cresc tl sobosch. A la fin dl liber végnel ence dé valch indicazions coche chisc larjeis pò vegnì zidlés inant: la soula poscibelté é chela de vardé laite – eventualmenter a rodul da raion a raion – inant i armenc che pesta ju y romp su la cortesc, n terac adaldret per l leresc. Na autra particolarité da Lungiarü fova y é ence l zidlament de armenc: les vaces frijes fosces y cuecenes che vegn dutaorela zidledes da valch paur. I bosc de leresc ne fova nia demé de valuta per i paurs, ma aboc ence per i medesc da paur che mediova jent y tiers con erbes, largé y barbuces dl bosch y fova perchel dret chiris dai paurs zacan. Al vegn recordé Sepl da Iaco (1904-2006), Jan Nepomuk Mischì (1883-1936) y Ojep Frenademez (1896-1968), dit “L Fücia”. La apoteca da paur de chest ultim é metuda fora tl museum etnografich da Dietenheim. Tl cheder storich végnel ence ordì ite valch contejes demarevueia da Lungiarü: p.ej. chela dl spirit de Balisc che rabiva tla vedla ciasa enfin a che al é vegnù paré su tl tablé da mont de Coreia, olàche al à rabì enfin a che la ciasota é tomeda adum.

Dret enteressantes é spo tamben les enrissedes sun les uties, sun i tablés y sun les majons: segns religiousc, familiars, de stravert dal mel y de malans te n grum de variazions piés ite con ert dal raisplais de Roswitha Asche  te si dessegns acribics. Con i cenc de rafigurazions de ciases, de majons, de ciasotes, de tablés, de trois, de sieves y de enjigns de vigni sort féjela dut adum revive tl liber – a na maniera coche deguna fotografia fossa bona da fé – chel temp da zacan “bel, sfadious y encherscioul”, canche la persona fova lieda tant dassen a la bonté dla natura, ma ence sotmetuda a sies vueies y rietés.

“Larjei” – 1000 Jahre Bewirtschaftung der Lärche im Campilltal, Südtirol – Autours: Roswitha Asche, Giovanni Mischì, Günter Asche, Ernst-Detlef Schulze, 342 plates – 2007 – Editour: ULVB.


 



SCE CHEST ARTICUL VES À ENTERESSÉ, VES RACOMANONSE DE LIEJE ENCE CHISC:

I capitiei de Fascia, da dagnora amés y rencurés

Segns dl sentiment religious popolar ladin – I plu vedlors va zeruch al 1500

Prozescion de Jevun: storia y mit

Na rezenjion dl liber de dr. Lois Craffonara. Al daidarà derzé certes ipoteses faledes

Col y Fodom tl secul passé

Liber metù adum da dr. Ivan Lezuo

“Ursus Ladinicus” – Olàches les lors abitova dant da 80.000 agn

N consei per na bela roda da d’isté

Da chesta sajon jìven zacan sa mont

Setours y tiradums se sfadiova via per l dì, da seira se confortòven de jì te tablé a paussé

 

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres