Ladins, raprejentanza da loces

 

Thomas Benedikter à publiché tl sit dla Convenzion n articul “Mehr Rechte für die Ladines im Statut” sciche “enjonta” al Memoradum ladin de Lois Trebo y Erwin Valentini. Les propostes de Benedikter – che i publicon dessot per ladin con l’autorisazion dl autour –  é entressantes ence ciuldì che ales vegn da n nia ladin, cie che ti dà a les ghiranzes ladines na maiour ressonanza.

 L proporz tles enciaries autes dl’aministrazion publica. Pervia de sia consistenza perzentuala debla (4,5%) végnel scrit fora demé dret pueces stieres per i ladins. Ence per l Tribunal fòvel vegnù scrit fora doi posc’ ma fin al 2013 ne se àl prejenté degun candidat. Perchel messéssen pensé a n tratament souraproporzial per i ladins.

  1. N ladin pò encuei deventé president dla Provinzia ma nia vize president. Chesta enciaria ti speta atualmenter a n raprejentant dl grup linguistich talian o todesch.
  2. Raprejentanza tl govern provinzial: L regolament atual preveid demé la poscibelté, ti lascian enscì al partì de maioranza la liberté de tò su n ladin. Perchel méssel vegnì crié per i ladins n dert de raprejentanza tl Govern provinzial, avisa sciche per l dert de raprejentanza di ladins tl Consei provinzial (Art.48 SdA).
  3. Dert de veto tla prozedura de aprovazion dl bilanz provinzial. Canche l regolament ghira la litazion separeda sun n capitul dl bilanz y n grup linguistich refuda n capitul, intervégnel na comiscion de mediazion mescededa. Sce la mediazion ne gareta nia, mess l Tribunal aministratif dezide. Te chesta comiscion ne él degun ladin. Al vegn proponù na Comiscion di 3 con n raprejentant de duc i grups linguistics.
  4. Paradossalmenter, ence l Tribunal aministratif de Bulsan é metù adum pariteticamenter da 4 vicaresc dl grup todesch y 4 dl grup talian. N ladin pò deventé vicare aministratif te duta la Talia ma nia te Südtirol, sciche al à sotrissé Christoph Perathoner. Tl davegnì dess almanco un di cater vicaresc aministratifs nominés dal Consei provinzial ester n ladin (Art.91 SdA)
  5. Dependenc statai: Demé l 10% al plù di dependenc statai pò vegnì spostés te d’autres regions. Chilò àn daldut desmentié i ladins. L medem vel per i vicaresc ladins pro l Tribunal de Bulsan, che pò vegnì spostés zenz’auter fora dla Provinzia, cie che ne va nia per i vicaresc de lingaz todesch. I ladins mess gode tl davegnì dla medema sconanza contra l spostament sciche i todesc.
  6. Consei de Stat (Art.93 SdA): Südtirol pò propone doi conseiers de stat ma i ladins ne vegn nia touc en conscidrazion. L Art. 93 mess vegnì mudé a na moda che sibe n todesch che n ladin posse vegnì nominé conseier de stat.
  7. Nience dla Comiscion paritetica che laora fora les normes de atuazion fej pert de dert n ladin. Sun chest punt él sté te chesta Comision minonghes desvalives ence tla SVP (Christoph Perathoner, 2014, 12). I ladins mess giaté n dert de raprejentanza ence tla Comission di 6, che podessa zenz’auter ence deventé na Comiscion di 8. Tla Comiscion di 12 dess i Conseis provinziai de Trent y Bulsan nominé tl davegnì vignun trei membri. I trei membri nominés dal Consei provinzial de Bulsan dess vegnì partis su anter i trei grups lingusitics offiziai.
  8. N ladin mess ester raprejenté ence tl Govern regional sce la region essa da resté inant sciche istituzion tla medema forma.
  9. Duc i trei grups linguistics dess ester raprejentés ence tles comunités comprensoriales y ti enc de enteres provinzial, aldò de sia raprejentanza ti conseis comunai,  sciche al é encuei prevedù ence per la composizion dles jontes  comunales (Art. 62 SdA).

 

(Traduzion: EV)

Al me plej(3)Al ne me plej nia(1)

1395 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Ladins, raprejentanza da loces"

Scrive n comentar