Ladinia brixino-tiroleisa: n valgugn sclarimenc


L ciuldí dla definizion “Ladinia brixino-tiroleisa”



Hans Goebl y Paul Videsott: La denominazion é nasciuda ti agn ’90 per gauja dl debujegn tres plu gran de tegní endalauter la Ladinia dl Sela da autri raions che á metú man de se clamé ence “ladins” 


Con chest articul volessa i sotescric respone a n valgunes interpretazions faledes che an à podù lieje ultimamenter sun la “Plata Ladina” y sun “Noeles.net” y che reverda la denominazion scientifica “Ladinia brixino-tiroleisa” (che é ence l titul dla cherta geografica publicheda tla ultima “Ladinia”):

1) La responsabelté per chesta denominazion y per la cherta geografica é de Hans Goebl.


2) La dizion “Ladinia brixino-tiroleisa” é vegnuda adoreda l prum iade dl 1998 te sia forma taliana (“Ladinia brissino-tirolese”) sun les chertes strumies enjontedes al atlant linguistich ladin ALD-I. Nasciuda éla endere bele denant, ti agn ’90, a gauja dl debujegn tres plu gran de avei per les 5 valedes ladines tradizionales dl Sela na denominazion scientifica a pert, che les identificheia te na maniera univoca y les desferenzieia cler da duc chi autri raions, souraldut tla provinzia de Belun, che  à metù man te chisc agn tres plu sovenz da se clamé ence “ladins”. An à perchel araté da tò ite chi doi fatours che é stés, tl contest de duc chi che  à contribuì a la nasciuda dl popul y dl lingaz ladin, dessegur i plu determinanc: la diozeja de Jevun-Persenon, esistenta dal prum Medieve encà, y la contea dl Tirol. Che de tel entités geografiches, con sia gran fazion politica, culturala, soziala y economica, pò zenzauter contribuì a la formazion de popui y de lingac a pert,  à les scienzes umanes studié y analisé n grumon de iadesc tl’Europa. L caje dla “Ladinia brixino-tiroleisa” n’é perchel nia soul. I volessan demé recordé les situazions scialdi valives ti Grijons (diozeja de Coira y signoria di “Drei Bünde”) y tl Friul (signoria eclesiatica y temporala dl patriarch de Acuileia). Do le 1998 é la denominazion “Ladinia brixino-tiroleisa” ence vegnuda sourantouta da d’autri studiés.
Tant de uega che chesta dizion baseda sun fac storics é, àn podù vedei endò dant da puech, sce an pensa che la revista dl Istitut di Ladins beluneisc, che é vegnù metù su l ann passé a Borca di Cadore,  à inom: “Rivista ufficiale dell’Istituto Culturale delle Comunità dei Ladini Storici delle Dolomiti Bellunesi”. Ma demé una soula (Ampez) dles 6 valedes nominedes sun l cuertl de chela revista (Agordino, Anpezo, Oltreciusa, Cador de medo, Comelgo y Zoldo)  à n liam storich concret con les autres valedes ladines dl Sela, che  à fat pert de Jevun-Persenon y dl Tirol. Ampez é ruvé pro Tirol sot l imperadour Maximilian I (1493-1519).


3) A la creazion de chesta denominazion scientifica ne él lié deguna valutazion extra-scientifica (unfat sce positiva o negativa) dl influs che les does entités de Jevun-Persenon y dl Tirol à abù sun i Ladins y sia storia. Chest vel per dutes les terminologies scientifiches.


4) Tl numer 28 dla revista “Ladinia” él vegnù publiché does chertes, complementares te sie contegnù y te sia tematica. Sun la cherta sun l cuertl viadedò giata l letour – desche bele tles “Ladinia” enchin a sen – na souravidleda geo- y topografica dl raion che i romanisc’ G.I. Ascoli y Th. Gartner  à definì dl 1873 y 1883 desche raion che tol ite l typus linguistich “ladin/retoroman”. Chest teritore vegn denominé “Ladinia scientifica”, ajache al raprejenteia n raion linguistich che  à te chesta forma na relevanza demé per la scienza linguistica. La cherta dant ti dà al publich internazional di letours dla “Ladinia” informazions geografiches, topografiches, storiches y toponomastiches emplù sun la pert zentrala de chesta “Ladinia scientifica”. Al é cler che sun chesta cherta n’ àn nia podù tegnì cont de vigni picera mudazion che à interessé i confins dles does entités geografiches che nes interesseia. Con les linies che an à tout da la fé fòssel sté daldut imposcibel, y chest é ence vegnù scrit tles paroles dantfora dl editour dla “Ladinia”. La cherta se baseia avisa sun les enrescides dl storich da Dispruch Fridolin Dörrer; les indicazions bibliografiches menudes vegnirà enjontedes tla “Ladinia” che vegn.


5) I speron de avei sclarì che la denominazion “Ladinia brixino-tiroleisa” y la cherta dla “Ladinia”  à truepes gaujes y raijes, ma ne à dessegur nia da nen fé con na strumentalisazion ideologica o de partì di abitanc dles 5 valedes ladines encer i creps dl Sela.


Hans Goebl
Paul Videsott


 


Liam al articul


 



 Referendum a souramont per gní permez a la provinzia de Bulsan

 Ladins dles Dolomites o Ladins de Persenon/Tirol

 Ladinia brixino-tiroleisa: n valgugn sclarimenc

 La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa

 









 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres