Dlongia n comité di ombolc, ence n comité per scola y cultura
Fodom y Ampez se enjigna a introduje l ladin te scola
de Lorenzo Soratroi
(if) L seminar de dantenier a Reba, metù a jì dai Comuns de Fodom, Col y Ampez, da les trei Unions di Ladins y dal Istitut Ladin “Ciasa de Jan”, é sté n prum moment de reflescion per paridlé cie che al é vegnù fat entournvia l ensegnament dl ladin te scola y co che an podarà scomencé da l tò su ence decà dai joufs. I reladours che à descorù, à traté l argoment da odledes desvalives, chela plu burocratica che à da nen fé con la lege 482/99 sun les mendranzes, ma dantaltut ence da chela plu didatica. Truepes autorités fòvel a scuté su: dal assessour provinzial de Belun, Loris De Col, ai vize-ombolc de Fodom y Ampez, Delmonego y Dimai, dal ombolt de Col, Frena ai presidenc dles Unions di Ladins, ma souradut trueps ensegnanc.
I ponc de reflescion plu concrec é dessegur vegnus fora da la relazion dl dot. Roland Verra, Intendent a les scoles ladines tla provinzia de Bulsan, che conesc ence scialdi ben la situazion di trei comuns “storics”. Verra à dit che la lege 482/99 é enfin a sen vegnuda aplicheda puech per na chestion de interpretazion.
“La lege”, àl dit, ” veid dantfora che al pò vegnì ensegné ladin te scola, chest vuel dì che al ne é nia na oblianza. En particolar comporta l articul 4 valch problem, olà che al sta scrit che i genitours can che ai scriv ite si mutons a la scola, mess declaré che ai vuel che si fis feje ores de ladin. Chest àn ence vedù dantfora tl Friul, olà che 30.000 families se à dezidù per l furlan.” “Al vuel ester valch che vincoleia deplù a na obligatorieté”, à dit Verra. L Intendent à spo descrit la situazion tla provinzia de Bulsan, olache al à recordé che “al ne vegn nia adoré i mesi finanziars dla lege 482/99.” L Intendent se à ence baudié de na aplicazion redutiva dl statut de autonomia y dla lege provinziala da pert dla provinzia de Bulsan. Ala preveid l ladin desche na materia de ensegnament, canche endere ence l’Europa conscidreia l fat che al vegne ensigné ladin desche n fatour cualificant per les scoles, coche al suzed tla Val de Fascia, desche Fortunato Bernard à recordé . I ponc indichés da Verra, olà che al é da laoré per l’introduzion dl ensegnament dl ladin ence decà dai joufs, é stés trei: 1. cialé a n ensegnament che preveide l ladin desche strument de ensegnament ( ensegné valgunes materies per ladin);
2. na cualificazion giuridica y economica di ensegnanc ladins;
3. la priorité de chisc canche al se trata de corì stieres de laour tles scoles di paisc ladins.
A una fòven de fé prescion sun les universités a na moda che ales introduje, olà che al é cursc de “scienza dla formazion”, trois de formazion per i ensegnanc ladins. Per laoré de chest vers à Verra ence sostegnù la nezescité de mete su dlongia al comité interladin di Ombolc (idea sostegnuda ence da Durnwalder ), n comité cultural y dles scoles.
N auter pont concret de laour é vegnù indiché dal dot. Morelli, president dla Confemili, l Comité Federatif dles mendranzes, che à sostegnù la nezescité de mete en pé na « rei» anter les scoles de mendranza, per podei giaté plu saurì i finanziamenc statai.
I autri intervenc, desche chel de Fortunato Bernard, diretour dl Istitut Comprensif Ladin de Fascia o dla dot. Martini, à joé per encadré la situazion de d’autres realtés de mendranza. N contribut a la discuscion à porté permez ence l dotour Vecchiato che à cherdé les mendranzes da se dé ju souradut con i mutons. A la fin à la dotoura Fusaro, dl Istitut Comprensif de Alie, trat les somes de cie che al é vegnù fat enfin a sen tles scoles sot sia direzion (anter chestes aud ence cheles fodomes), y cie che an podarà fé tl davegnì, ence a la lum de chel che ela a audì tl seminar.


2 iadesc liet