Ladin standard: odù con simpatia tla Val Badia, manco te Gherdeina

 


I liams anter coscienza linguistica y simpaties politiches te Sudtirol


L’enrescida de noeles net «Cie nen dijeise pa dl Ladin Dolomitan/Standard?» paridleda con la enrescida profescionala de Gabriele Iannàccaro y Vittorio dell’Aquila 


Valutazion de Erwin Valentini 


La enrescida metuda a jì da noeles.net va inant ma la destribuzion dles respostes s’à oramai stabilisé, y perchel pòn tré bele sen n valgunes conclujions. Les 205 oujes dedes ju fina ai 24 de jené se despartesc su enscì: l 77,07% pensa che l ladin standard dess vegnì nuzé deplù, l 5,37 % é per adoré l standard ma volessa avei plu paroles ladines; l 1,95% é per l standard ma volessa adoré l vocabolar di idioms (chesta domanda creia perdret confujion ciuldì che «standard tl scrive, ma vocabolar di idioms» é n puech na contradictio in terminis); enultima, al 15,95% ne ti plej l standard nia. La resposta dl’enrescida per clera: l 84,39% é per, l 15,61% é contra l ladin scrit unitar. Ma éla pa enscì?

I resultac de vigni enrescida à bujëgn de vegnì interpretés tegnan cont de vigni sort de parametri: obietifs y metodologia dla enrescida, composizion dl «campion», numer dles respostes, y e.i. L’enrescida de noeles.net à na carateristica n puech particolara, no tant per la comunicazion online o per l contegnù dl chestionar, ma per la identité di respondenc. Chi à pa dé ju la ousc y chi o cie raprejéntei pa? Al é cler che sce i 205 respondenc ne fossa nia raprejentatifs dla popolazion spo ne fossa nience les respostes raprejentatives de cie che la jent pensa en cont dl ladin standard.


Na maniera de ejaminé chi che pò avei dé ju la ousc é de analisé chi che «navigheia» sun l sit noeles.net. Sce an liej i articui, comentars y postings, che é per l plu anonims, veiden che la maioura pert di autours é badioc y politicamenter vejins a la Lista Ladins. I gherdeines – per ne dì nia i ladins dles autres valedes – é valagamia sotraprejentés, y sotraprejenteda é ince la «concorenza politica» dla Lista, la SVP «ladina», che tles does valedes abina adum plu oujes che la Lista Ladins (chilò lasci sun na pert i autri partic che ne à nia na gran audience ti paisc ladins) . Nos savon che la oposizion al standard plu forta vegn da una na pert da la SVP «ladina» y da l’ autra dai gherdeines (samben nia duc i «Ladins» é per l standard y nia duta la SVP «ladina» é contra l ladin dolomitan); trames les catetgories é sotraprejentedes anter i clienc de noeles.net y donca ence anter i 205 respondenc dla enrescida. Les simpaties politiches di nuzadours y ghesc’ de noeles.net vegn perauter confermedes da l’autra enrescida oline «Politica: chi defen pa miec i interesc di ladins do vosta minonga?», olà che l 70,18% respon lista Ladins, l 21,93% SVP «ladina», l 1,75 Verc y  l 6,14 «degugn».


Na pruma conclujion che an pò tré é che i dac é sfalzés dl vers de chi che sostegn l ladin scrit unitar. Ma l’enrescida é empò interessanta ajache ala mostra cie liams che al é anter coscienza linguistica y simpaties politiches te Sudtirol. Te chest contest pàiel la mueia de confronté i resultac de noeles.net con chi de na enrescida profescionala fata dant da puech te dutes les valedes ladines dai doi sozilinguisc’ Gabriele Iannàccaro y Vittorio dell’Aquila (i resultac vegnirà publichés tost te «Mondo ladino»; i ti dije dilan ai autours de m’avei mostré i dac). Chilò toli en conscidrazion demé i resultac per la Val Badia y Gherdeina da olà che al vegn la maioura pert dles respostes de noeles.net.


Tl chestionar dla enrescida Iannàccaro-Dell’Aquila végnel fat anter l auter chestes domandes en cont de ladin standard, y con chisc resultac:


(a) Lingaz scrit unifiché per l davegnì dl ladin: plu dl 50% di badioc (Val Badia) rata l standard «de utl» contra zirca l 22 % di gherdeines; zirca la medema perzentuala di gherdeines rata l standard «de dann» per l davegnì dl ladin.


(b) Lingaz scrit unifiché per i idioms: é «n arichiment» per plu dl 50% di badioc contra zirca l 25% di gherdeines; zirca l 31% di gherdeines rata l standard finamai «n pericul» per i idioms.


(c) Cie lingaz unifiché: ladin standard, un di idioms o degun? : zirca l 35% di badioc é per adoré l standard contra zirca l 13% di gherdeines ; feter l 50% de chisc ultims é contra vigni sort de lingaz ladin unifiché.


An pò enjonté che i comuns plu contrars al standard é Urtijei te Gherdeina y Mareo tla Val Badia ; olà che l ladin standard enconta plu simpatia é a Badia tla Val Badia y a Selva te Gherdeina.


Dal confront anter les does enrescides sautel fora les medemes tendenzes. La simpatia per l ladin dolomitan/standard é en gran pert proporzionala a les simpaties politiches dla popolazion, y plu avisa al consens che la SVP y la lista Ladins abina adum te Badia y Gherdeina. La chestion dl standard, y plu en general la coscienza linguistica tla provinzia de BZ per plu n fat politich che soziolinguistich. Plu dessegur él la identificazion politica che determineia la azetanza o no dl ladin standard y no l contrar; ma l condizionament politich per n puech manco sterch y automatich tla Val Badia che te Gherdeina.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

3 iadesc liet

Ortiede inant tres