Ladin standard, n tet scrit de gran utl

prof. Paul Videsott

L „Ladin Dolomitan“ (o standard) ne é degun lingaz artifizial, ma n lingaz de scritura de compromis che pò a poura nia sourantò les funzions de „lingaz tet“ o „lingaz scrit de referiment“ per duc i idioms ladins.

Chest à l prof.univ. Paul Videsott dit clermenter pro l referat che al à tegnù enseira tla biblioteca provinziala „F. Tessmann“ a Bulsan. Zenza n tel tet él d’autri lingac che sourantol chesta funzion y chest và samben dassen a dann dl ladin.
N „tet“ a livel de valeda é massa debl y nience la criazion de neologisms deberieda ne é nia assé. Al và debujegn de na forma scrita dedialetaliseda per tegnì vare con i temps moderns.
Paul Videsott, professour universitar a Persenon y filologh de romanistica, à descrit con n grum de ejempli sciche i gran lingac de scritura, talian, spagnoul, franzous, engleis, todesch y plu tert cech, sloven, catalan se à svilupé tl’Europa Ozidentala. Pro duc i lingac él suzedù na normazion, na codificazion y na implementazion tla pratica da souranjù, da pert de na élite che à laoré y laora dutaorela pro l’elaborazion. Degun de chisc lingac de scritura souralocai ne corespon perchel a n dialet spezifich. Chest prozes se à asveltì storicamenter dassen tres la stampa de libri che se à ghiré per forza na forma souralocala che vegne entenuda amplamenter y che arsegureie na certa unité. Entratant chest prozes à duc i lingac europeics  sourantout – dlongia l vocabular arpé de sies varietés – n grum de latinisms per amplié sie vocabular. Avisa l medem él suzedù y suzédel con l Rumanc Grijon y con l Ladin Dolomitan o ladin standard, demé te na spana de temp plu curta. Videsott rejona de n svilup storich y „natural“ (enceben che al refuda na tel na categorisazion biologistica tla linguistica). L lingaz de scritura é dassen lié a n lingaz rejoné, depierpul che alencontra lingac artifiziai (Esperanto, Volapük) ne à nia chest liam.
L ladin é gnù tramané oralmenter te na sozieté da paur y artejanala, a rai strent. Encuei toma chisc ciamps damprovia demez y trueps vocabui spezifics liés a chest mond empera. Encuei mess l ladin se daurì a ciamps nuefs. Les gran loces de vocabular pò demé vegnì emplenides deberieda tres na varianta scrita souralocala, l ladin standard scrit. L problem se prejenteia tla Ladinia tres endò: p.ej. pro la cherta d’identité, pro formulars, pro publicazions souralocales ez. Gonot toma demez l ladin redont per gauja che al ne pò nia gnì adoré na forma scrita souralocala. Ti Grijons àn depierpul amplié damprovia l rai de doura dl standard rumanc grijon (RG). Al é vegnù crié dl 1982 sun la basa dles regoles fondamentales elaboredes dal prof. Heinrich Schmid (filologh de romanistica dla université de Turic/Zürich) y é deventé ti agn ’90 lingaz scrit ofizial dl Cianton Grijon y dla Confederazion. Dal 2007 inant végnel d’en gre via tout su tles scoles. L resultat é sté na esplojion tl’aplicazion, cie che ne fossa mai suzedù, sce an romagnova tl spidiciament dialetal. Ence l Ladin Dolomitan (LD) à dutes les chertes en regola per ester na forma scrita souralocala: dl 1988 ti à i Istituc ladins, MdR y Majon di Fascegn,tamben sourandé al prof.univ. Heinrich Schmid l’enciaria de elaboré les regoles fondamentales. Dal 1991 enfin al 2002 à na équipe laoré fora la gramatica y l dizionar, con n gran sostegn finanziar da pert dla Union Europea, ma dl 2003 él baudi sté n stop ofizial da pert dl assessorat ladin a Bulsan. Mete da na pert l ladin standard, vuel en pratica dì mete te n cianton l ladin y ne ti ofrì nia poscibeltés y trois nuefs de svilup.

 

Al me plej(3)Al ne me plej nia(0)

1441 iadesc liet

Ortiede inant tres

1 n comentar a revert de "Ladin standard, n tet scrit de gran utl"

  1. En gran fal dla politica è sté da fa dui ladins scric, badiot y gherdeina tla provinzia de Balsan.
    Ne fossel nia ora che ince i politics dess pro che ai fala, desco düc nos, y comedass sü fai.

    Al me plej(4)Al ne me plej nia(1)

Schreibe einen Kommentar zu bonifazio Willeit Antworten abbrechen