L diretour Moroder seghita: “ladin standard massa talian”
AN SE DAMANA PLUTOST CIULDICHE L DIRETOUR CHE À DÉ PRO LES REGOLES DL LS, NE MET SUN MEISA DEGUNES PROPOSTES ALTERNATIVES
L diretour dl Istitut Ladin MdR, Leander Moroder, tegn pro a dì, enscì ence en gaujion dla enconteda sun l “ladin scrit dla Val Badia” ai 18 de messel, cie che al en rata dl ladin standard: “massa talian”. La Usc reporteia: “N problem da nia sotvaluté pèr propi l’azetanza. La forma atuala n’acontenteia nience l diretour dl Istitut Ladin, che l definesc massa talian y massa puech sentù da la jent. Moroder: na forma che à perdù sies carateristiches. I ladins s’aspeta n lingaz che se desfarenzieie dai autri. Ma n talian che liej n test per dolomitan, capesc feter dut!”.
L diretour dl Istitut MdR, L. Moroder
|
|
|
|
Te vigni caje él doi fac: l ladin ne é nia n dialet talian y l ladin é desche l talian n lingaz neo-latin. Desche n talian o n ladin ciafia da lieje o da capì plu saurì spagnoul, franzeis o portugheis (tamben lingac neo-latins), enscì él daldut normal che n talian capesce valch de ladin.
Moroder miena ence che l ladin standard ae perdù “sies carateristiches”, ciunes pa? L standard ne é nia na costruzion linguistica arbitrara, ma é l resultat de trueps agn de laour da pert de trueps esperc linguistics, che s’en capesc fora te chest ciamp y che à valuté ben y avisa vigni detai. Perauter àl el enstes, sciche member dl comité tecnich de Spell, dé sie placet al model y a les regoles che é vegnudes toutes su tla “Gramatica dl Ladin Sandard” dl 2001.
An se damana plutost ciuna che é la motivazion dl diretour da dé ju encuei tresfora de tel giudizes, ne metan sun meisa degunes cosses concretes y degunes propostes alternatives, realistiches y con na basa profescionala-scientifica. (is)


7 iadesc liet