Ladin dolomitan – ladin standard: retrospetiva y prospetives – IV. pert

 


La funzionalité dla grafia dl ladin dolomitan


Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell’Aquila – va inant te deplù pertes – IV – fonetica







Vittoria Dell'AquliaFunzionalité de ue y de ou – I ditongs grafics /ue/ y /ou/ é n ejempl cler de funzionalité dla strutura polinomica dla grafia dolomitana: l prum, che é n’evoluzion dl latin Ŏ te silba tonica daverta, reprejenteia al medem temp la realisazion fonetica gherdeina [wə] y corespon ence a la grafia atuala de chest idiom; al pò vegnì liet saurì a la maniera badiota sciche [y] o [ø] o a chela de Moena sciche [ø]; te Fascia reprejenteia [e] derivé de Ŏ latin en oposizion a /e/ da Ĕ, Ē o Ĭ latines y a /è/ da A, smaioran la entenibelté dl test. La fonetica fodoma [wo] se adateia zenza problem a chest diagram. 
L medem pòn dì de /ou/ (dal latin Ō) che reprejenteia l gherdëina [əu] (encuei scrit ilò sciche /ëu/, ma te tesć vedli ence /ou/), l fascian [ou] (o [o] aldò de regoles internes univoches y spontanes de chest idiom) o fodom [ou]. Tl badiot, sciche tl franzous o autri lingac, reprejenteia [u], normalmenter lerch.




 


 Liams


 Retro- y prospetives: I. pert
 La grafia: II pert

 La funzionalité: – III pert

           

Vittorio Dell’Aquila, autour di articui.

Raporc anter u y o

Truep emportant per l ecuiliber de la strutura interna dl lingaz é la destribuzion di grafems /u/ y /o/: l prum – continuazion dl latin ū – reprejenteia [u] tonich de cater idioms ladins, [u] te posizion atona y [y] (te valch cajo [ø]) te posizion tonica tl badiot ([y] esist demé sot azent). L auter, vegnù ca dal latin o (lerch y curt), indicheia l son [o] te posizion tonica te cater idioms y [u] (te valch cajo [o]) tl badiot. Te posizion atona corespònel al gherdëina [u], olache [o] aton ne é nia. Chesta strutura ti permet al ladin dolomitan de scrive a la medema maniera les paroles con alternanza vocalica [o]/[u] o [y]/[u] tla coniugazion y tla derivazion: porté infinitif vs. porta 3. pers. sing. prej., pronunzié te Gherdëina respetivamenter [puʀ’te] y [‘pɔrtɐ]; sciuré, infinitif, y sciura, 3. pers. sing prej., per badiot [ʃu’ʀɛ] vs. [‘ʃyʀa]; o regional, agetif derivé dal sostantif region, te Gherdëina [ʀəʤu’nɛl] y respetivamenter [ʀe’ʤon]; o ence bona fem. de bon, te Badia [‘bona] vs. [‘buŋ].

 

Vocai zentrai

La grafia dolomitana ne preveid degun segn per i vocai zentrai prejenc te Gherdëina ([ə]), Badia ([ɐ][1]) y Fodom ([ɐ̜]) y i reprejenteia con n scempl /e/ entant che ti idioms végnei marchés con /ë/. Chesta realisazion zentrala de /e/ é semper prevedibla dal contest (p.e. dant da consonant nasal) y univoca: la strutura fonetica de chisc trei idioms ne dà nia pro l’esistenza de n son [e] dant nasal. L medem vel per la velarisazion marora, semper prevedibla, de /e/ te [o] y chela fodoma de /a/ te [ɑ] tla medema posizion. Al resta fora n valch rer cajo tl idiom de Gherdëina olache [ə] é l’evoluzion de a latina tonica do da vocal palatal y la norma dolomitana preveid l grafem/a/, sciche te. lat. casa > “ciasa” gherd. [‘ʧəzɐ]).

 

L problem dla evoluzion de a latin

Zenza soluzion che encontenta é la reprejentazion grafica di ejic de a tonich latin: la palatalisazion tipica dles valedes dl Sela ne à nia toché duc i dialec tla medema maniera y ence al intern de vigni idiom é la evoluzion gonot iregolara[2]: a n [a] de n idiom pò corespone n [e] te n auter sciche n [e] tl prum pò corespone a n [a] tl secont. Y emplù é l fascian spartì anter n raion de [ɛ] (cazet) y n’area de [a] (brach y moenat) olache i raporc anter les soluzions é regolars. Nos on donca “strada” te Badia, Anpezo, Fodom y Fascia (brach y moenat) contra “streda/strèda” te Gherdëina y Fascia (cazet); “ćiasa/ciasa” te Badia, Anpezo y Fascia (brach y moenat) contra “cësa/cèsa” te Gherdëina, Fascia (cazet) y Fodom; “pra” te Gherdëina, Fascia y Anpezo contra “pre” te Badia y Fodom. La cerna atuala é donca totalmenter aribitrara (per ladin dolomitan é les trei paroles respetivamenter “streda”, “ciasa” y “pre”). Na soluzion alternativa essa podù ester chela de marché graficamenter duc i caji olache a latina se palataliseia te almanco un n idiom, per ejempl con /ä/o /ae/. Ma formes sciche “*sträda”, “*ciäsa” y “*prä” o “*straeda”, “*ciaesa” y “*prae” fossa stedes deplen forestes per la tradizion ladina: /ä/ ne é dessegur nia n grafem nuef per i ladins, che conesc y rejona ence todesch, ma te chest lingaz ne àl mai l son de [a] y al à na funzion plu morfologica che fonetica. Emplù fej la doura de segns diacritics – spezialmenter sce ai ne é nia tradizionai – l lingaz manco saurì da lieje y da scrive. L diagram /ae/, ence sce al podessa avei na bona funzion de flag character, é endere deplen forest al ladin y sia doura tles grafies tradizionales lomberdes, ligures o flaminghes n’en scusassa nia l’adozion tl ladin. Chestes does opzions crieia problems ence te posizion finala tonica, olache la norma preveid n azent grafich percieche /ä/ ne porta tant saurì n azent y ence sun /ae/ ti someiel scialdi curious al letour ladin ( “*portàe”, “*mangiàe”, “*cialàe”); ales ne fossa de fat nia da doré auter che te posizion tonica, y donca fòssel cler ence te posizion finala assoluta olache l’azent va, ma chest gaujassa na iregolarité tla coniugazion – “*portä”, “*mangiä”, “*cialä” ma “dormì”; o  “*portae”, “*mangiae”, “*cialae” ma “dormì” -, iregolarité che, perauter, esist bele tla grafa gherdëina (“cialé” vs. “maië” vs. “dormì”).

Na soluzion /ë/ – con formes schiche “*strëda”, “*cësa”, “*prë”, “*portë”, “*mangë”, “*cialë” -, apede ai problems nominés de soura, jontassa pro la confujion con l’atuala doura dl grafem /ë/ ti idioms scric de Gherdëina, Badia y Fodom per i vocai zentralisés.

Na alternativa essa messù ester, aldò dla norma fasciana che desferenzia [a] dl moenat y dl brach da [ɛ] dl cazet con chest sistem, l’adozion de /è/ olache almanco n idiom palataliseia a latin te [e]/[ɛ] y crié donca formes scrites sciche “*strèda”, “*cèsa”, “*prè”, “*portè”, “*mangè”, “*cialè”[3], coerentes ence con “dormì”. Na soluzion dessegur poscibla y logica ma che prejenta trei problems per chi che poester ne paiel nia la mueia de mudé l sistem bele en doura. L prum é blot grafich: coche i on dit dant àn vardé, per la grafia dolomitana de limité i azenc grafics sun la ultima silba tonica finala assoluta y na grafia /è/ portassa n azent, y demé sun /e/, te d’autres posizions nia prevedudes te la logica originara. N auter é chel dl significat dl azent grafich, che śen à demé n valour de azent tonich, entant che sce doré sun /e/ da a vegn a avei ence n valour fonetich y de desferenziazion polinomica. L ultim é n problem de tip sozial: la doura de /è/ per chesta funzion portassa l ladin dolomitan a tré do un puech deplù al fascian y de conseguenza, per les rejons vedudes soura, podessa la refudanza dla grafia unitara da pert di ladins dla provinzia de Bulsan smaioré, mascima anter i gherdeines.





[1 – Te Mareo velarisés enchin a [o].


2 – Per na tofla dles corespondenzes dles evoluzions de a latina ti dialec ladins, cf. Schimid 1994 p. 47-50. Per na tratazion dialetologica detaieda dla fonetica storica di idioms ladins, cf. Kramer 1978.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres