Mussner: no a la aministrazion dla Ciasa-Alberch da pert di ladins
Minonghes desvalives sun l conzet de raprejentanza ladina – i Ladins da Bulsan vegn da dutes les valedes y refudeia deplen la parzelisazion “Badia-Gherdeina”
La novela, deda tres chisc dis da deplù sfueis da vignidì, che i ladins de Bulsan à endò metù su sia lista, à mescedé su de vigni sort de opinions, dantaldut chela sun la raprejentanza. Valch “fedeliscim” dij clermenter: i ne on nia debujegn de chesta lista, a nos nes bàstel l assessour Mussner y la Svp. L pensier pòn audì da deplù persones. Éla enscì? Deplù fac desmostra che ala ne é nia enscì.
La comunité de Bulsan s’à dassen cruzié, dal 1990 inant, tres sie raprejentant te comun y la Consulta per i problems di Ladins a Bulsan, per giaté na Ciasa-alberch. Ultimamenter, canche ala s’à traté dla chestion de lascé pro tla Ciasa-alberch ence i studenc y i laoranc che vegn da les valedes de Fascia, Fodom, Còl Santa Lizia, Ampez y da la Rocia, spo à la Jonta provinziala de Bulsan ence con si assessours Mussner y Cigolla y si president Durnwalder dit clermenter de no. A chesta moda él sen na delibera dla Jonta che scluj fora chesta poscibelté. I ombolc de Fascia y chi de Souramont s’à bele abiné per tò deberieda na dezijion sun la chestion.
N’autra cossa ne vuel nia dé pro la Jonta provinziala ence tres si assessours mec ladins: che l’aministrazion dla Ciasa-Alberch reste tles mans dla comunité ladina de Bulsan. Svp y la Jonta provinziala é de contra.
La comunité ladina de Bulsan à n’autra conformazion de chela dles valedes: ela é interladina, metuda adum da ladins de dutes les valedes y chisc ladins se vegn, laora dret ben adum. La composizion dla lista nueva l desmostra. La Comunanza ladina da Bulsan à bele organisé cursc de ladin standard, sie sit internet “www.noeles.net” vegn bele metù ju per l plu tl ladin dolomitan. Ence chesta “Plata di ladins” tol ite gonot articui scric tl ladin standard. Anter i ladins de Bulsan él entusiasm per chisc avenimenc, per l lingaz unifiché, ajache, enscí végnel dit, se capéscen miec. Mussner desdruj vigni tentatif te chest vers. L consei nuef dl Istitut “Micurà de Ru” rejona tres sie vedl y nuef president H. Valentin de na unificazion anter gherdeina y badiot, ajache per el y souradut per Mussner ne pòn nia tò ite i autri idioms ladins, conscidrés de n auter mond y nia reconescius no da el y no da la provinzia de Bulsan. Bulsan y Mussner é liés ai confins, al conta demé la provinzia de Bulsan, na vijion che scluj fora vigni forma de colaborazion interladina.
Duc chisc fac mostra su che la comunité ladina independenta de Bulsan ne pò nia avei creta tla Svp y ciamò demanco te Mussner. Ala mess jì unida do sie troi, tegnan souradut adum. Ala mess endò vegnì zeruch ai agn anter l 1980-1990 y dé danuef l vare per la costruzion de na comunité nueva y interladina. L dret raprejentant pò demé ester n ladin autonom. Colaboré con la Svp ne vuel nia dì aspeté de giaté desche barat valch picera fregola. Encuei déssen podei colaboré con duc, ma a la pèr. (uc)
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


1 iadesc liet