La storia de Fodom y Col tl ‘800 conteda da Ivan Lezuo



Col y Fodom tl secul passé 


LIBER METÙ ADUM DA DR.  IVAN LEZUO – PREJENTAZION EN JUEBIA, AI 7 DE JUGN,  DA LES 18.00 TLA BIBLIOTECA CLAUDIA AUGUSTA A BULSAN


Fodom tl '800Tl meis de november 2006 él vegnù publiché da pert dl istitut cultural Ladin “Cesa de Jan” de Col l liber dal titul: “Una comunità alpina nell’Ottocento – Sanità, stato sociale, istruzione pubblica nella valle ladino-tirolese di Livinallongo e Colle S. Lucia”, oura dl dr. Ivan Lezuo. L autour é nasciù a Bulsan tl 1969 da genitours originars da Fodom. Do les scoles dl oblich y l lizé classich s’àl scrit ite a la université de Trent, olàche al à sclut ju si studes te letres modernes dl 2001.

 


 


 


 



 













Ameda fodomaFodom nominé l prum iade tl 1027

Sia storia é endere cotant plu vedla. Relazion de Ivan Lezuo en gaujion dla senteda de refondazion di scizeri da Fodom – Con truepes fadies à i paurs runcé tla valeda – I signours se stritova


Dr. Giovanni MischìNa autra pera da cianton per l ladin

N contribut fondamental per crié na basa de codificazion y unificazion dl lessich a livel interladin


L Ciastel d’Andrac

Stories che se mesceida a la liejenda. Nicolò Cusanus y l Gran Bracun á abité laite


Catarina Lanz, la eroina con la fourcia

Fòvela traumatiseda do la bataia per avei copé saudés franzeisc?  Dedò ne àla nia rejoné sovenz o gen de chisc fac
Lezuo à ence colaboré pro la seconda edizion dl liber “Arabba e il Fodom” de Gilberto Salvatore, se festidian dla pert storica. En plu àl outé tl todesch i lems dl dizionar fodom-talian-todesch de Sergio Masarei. Lezuo à sourantout deplù enciaries onorares tla comunité ladina a Bulsan. Al é comember dla Consulta Ladina dl Comun de Bulsan y president dla Comunanza Ladina. Laoré laórel desche professour de todesch, de storia y de geografia te na scola mesana a Bulsan.
 L laour souradit fova bendebot ghirent (al tol ite ben 417 plates). Lezuo volova dantaldut mete sot al udlon les dinamiches soziales, culturales y economiches de La Plié de Fodom entratant l Otcent.
 I resultac de sia archirida é na enjonta de valuta a les conescenzes dla storia locala che deida lominé n temp dutaorela puech tamejé storicamenter. An pò poester tré adum l spirit de sie laour con n valgunes paroles de Pietro Favani: “Chesta picera giurisdizion amesa les montes, dagnora sotmetuda y puech conesciuda ne nes prejenteia nia n scenar de de gran impreises…, ma al ne é nia demé veres y azions di regnanc che fej fora la storia de chest mond, ma tamben les mendres comunités à sia luegia. Vigni valeda de chesta fateza nes sporj ejempli de fac significatifs”.
 Tla prejentazion dl volum sclaresc l diretour dl istitut Cesa de Jan, Stefano Lorenzi, “coche tres chesta reelaborazion dla tesa de laurea de Lezuo, végnen pro a descuerje aspec valgamia enteressanc dla jent ladina de Fodom tl secul passé. Al vegn fora n cheder de na oura zintia, olàche an vegn per ejempl al savei che bele tl 18eisem secul ova la picera comunité fodoma formes de organisazion bendebot “autes”, n refles dl festide che l stat asburgich ti resservova a les teres loghedes sun i confins de sie Imper. Te temps olàche la alfabetisazion fova per ejempl autró n privilegh resservé a les classes plu autes, ova la jent ladina dl Tirol bele scoles popolares y tesc’ didatics.
 La popolazion, useda empruma demé a rejoné ladin, spo ence talian, se à embasté l am de giaté soluzions enjignoules per podei compré libri de test outés dal todesch, perauter dés fora debant per i scolés de families pueres. L liber de Lezuo é n afresch storich dla sozieté fodoma tl’800, n spiedl de na sozieté che de gre en gre scomenciova a se vedei te na maniera nueva”. L liber de Lezuo ti va do a chisc aspec.
 L liber vegnirà prejenté en juebia, ai 7 de jugn 2007, da les 18.00 tla biblioteca Claudia Augusta, str. Mendola, a Bulsan”. (is)

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres