La Rocia, la Ladinia desmentieda
La Rocia fajova pert n iade dl vescovat da Persenon – I prums colonisadours é vegnus dal nord, desche an veid saurí dal lingaz, bonamenter dant l ann 1000
L articul “L ciuldì dla Ladinia brixino-tiroleisa” vegnù fora sun la Plata di Ladins dl Corriere delle Alpi ai prums de merz, me dà l’oportunité de descore n iade dla situazion dl Comun de La Rocia, ciapé enanterite la realté di ladins dl Sela y chela de duc chi nuefs ladins, nascius desche i foncs te chisc ultims agn tla Provinzia de Belun. La prezisazion che i autours dl articul, Hans Goebl y Paul Videsott, á fat sotentene che l inom brixino-tiroleisa é vegnú adorè demé per identifiché les realtés dl Sela da chisc neo-ladins, che te puech temp é nascius y cherscius con l intent y la vueia de arjonje l medem livel de importanza de chi che adencontra, da ben cent agn, combat na batalia per sie reconesciment.
Canche la pruma jent é ruveda tl teritore de La Rocia àla fat su atira n ciastel per podei se defene da chi che vegniva da sud. Dant la costruzion dl ciastel de Andrac, bonamenter l teritore de Fodom y pert dl’Ata Fascia depenova dal ciastel de La Rocia, desfat da chi da Belun entourn le 1391 con la motivazion che “havendo i belunesi acquistato già con l’arme la Rocca di Pietore e quella destrutta sino a terra, per li molti danni che facevano quei popoli nel territorio di Belluno, non permetta sua Maestà, che più si torni a rifabricarla, ma resti sempre nel stato in che hora se ritrova”. Al ne é nia sté donca la volenté de nosta jent passé sot Belum ma fosc, plu saurí, per na vera finida con l’acord che Fodom restassa pro Persenon y La Rocia vegnissa deda depierpul a Belun. Defat, a cont de chest, nosta jent á abù la poscibelté de mantegnì sies vedles usanzes y tradizions y ence de se autogovernè da soula con n Statut metù ju per scrit dl 1417, che ti permetova de vive desche denant, sceben sot l control de Belun y daspò de Aunejia. Chesta situazion, i creie ugnola te duta la Ladinia, á duré enfin al 1806, canche al é ruvé les Leges de Napolion a desfé su dut.

Union di Ladins de La Ròcia
l President Andrea De Bernardin


6 iadesc liet