La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa

 


La Rocia, la Ladinia desmentieda



La Rocia fajova pert n iade dl vescovat da Persenon – I prums colonisadours é vegnus dal nord, desche an veid saurí dal lingaz, bonamenter dant l ann 1000 


L articul “L ciuldì dla Ladinia brixino-tiroleisa” vegnù fora sun la Plata di Ladins dl Corriere delle Alpi ai prums de merz, me dà l’oportunité de descore n iade dla situazion dl Comun de La Rocia, ciapé enanterite la realté di ladins dl Sela y chela de duc chi nuefs ladins, nascius desche i foncs te chisc ultims agn tla Provinzia de Belun. La prezisazion che i autours dl articul, Hans Goebl y Paul Videsott, á fat sotentene che l inom brixino-tiroleisa é vegnú adorè demé per identifiché les realtés dl Sela da chisc neo-ladins, che te puech temp é nascius y cherscius con l intent y la vueia de arjonje l medem livel de importanza de chi che adencontra, da ben cent agn, combat na batalia per sie reconesciment.


Canche i on scomencé i contac con les unions dl Sela, con la Generela y plu en lerch con dutes les istituzions che defen chela pert de ladinité, (che i conscideron encia la ugnola dassen meriteoula de chesta definizion), onse atira trat ca la storia particolara de La Rocia, sie liam con l Prinzipat de Persenon y la medema raisc che i podon ciaté te nosta cultura y te nost lingaz, valifs a chi dles valedes dl Sela.
Canche la pruma jent é ruveda tl teritore de La Rocia àla fat su atira n ciastel per podei se defene da chi che vegniva da sud. Dant la costruzion dl ciastel de Andrac, bonamenter l teritore de Fodom y pert dl’Ata Fascia depenova dal ciastel de La Rocia, desfat da chi da Belun entourn le 1391 con la motivazion che “havendo i belunesi acquistato già con l’arme la Rocca di Pietore e quella destrutta sino a terra, per li molti danni che facevano quei popoli nel territorio di Belluno, non permetta sua Maestà, che più si torni a rifabricarla, ma resti sempre nel stato in che hora se ritrova”. Al ne é nia sté donca la volenté de nosta jent passé sot Belum ma fosc, plu saurí, per na vera finida con l’acord che Fodom restassa pro Persenon y La Rocia vegnissa deda depierpul a Belun. Defat, a cont de chest, nosta jent á abù la poscibelté de mantegnì sies vedles usanzes y tradizions y ence de se autogovernè da soula con n Statut metù ju per scrit dl 1417, che ti permetova de vive desche denant, sceben sot l control de Belun y daspò de Aunejia. Chesta situazion, i creie ugnola te duta la Ladinia, á duré enfin al 1806, canche al é ruvé les Leges de Napolion a desfé su dut.

Daspò nosta storia é juda do a chela de unificazion dl Stat Talian y chest nes à despartí dal rest de chela jent che nes someia dassen te n grum de robes y ades, veduda ence la lege 482 y cie che ala dij, me pèrel n bon moment per chirì de jí n pue plu davejin. Con chest vuei remarché l fat che La Rocia, con duc si defec y pertes storiches desvalives, é dassen la ugnola tera Ladina resteda taieda fora da la Generela y da chi auters Ladins dl Sela y ala pò zenzauter per chest se vanté de ester pert destacheda (y desmentieda) dla Ladinia brixino-tiroleisa.


Union di Ladins de La Ròcia
l President Andrea De Bernardin

 

Na cherta che juda da localisé La Rocia (Rocca Pietore per talian), nia dalonc da La Plie de Fodom. La strada conduj soura l jouf de Fedaia te Fascia.

 

 

 

 

Articui coliés:

 


Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

6 iadesc liet

Ortiede inant tres