Lege litala dla Svp, plura a la Court Costituzionala
LA COURT COSTITUZIONALA À DIT DE NÒ DL 1998 A N LIM LITAL, SEN LA DESMEINA LA SVP ENDÒ EMPERA
|
Chisc dis à la Svp dé tres n valgugn detais sun sia proposta de lege litala nueva che dess vegnì descuteda en chest auton tl Consei provinzial de Bulsan. Ma nia duc. “La volp muda l pelam, ma nia l viz”, dìjen. Belavisa: anter valch novités, p.ej. restrizion dla dureda di mandac a 3 legislatures con fazion dal 2023, él laite endò la clausola de n lim lital, palejeda via do la formulazion dl mandat plen o cuozient natural che corespon a n lim lital anter l 2,8 y l 2,9%, n lim massa aut per na lista ladina. N tel lim lital fova bele vegnù declaré ilegal ti confronc di ladins da la Court Costituzionala tres la sentenza n. 356/98 che à anulé la lege litala dl 1998. La Svp scouta samben via dlonch chesta sentenza y ala zerca de mete ite endò n lim lital, a truz dla sentenza costituzionala. Florian Mussner, che sà enzai da scuté su tant, samben a una, ence contra na sentenza costituzionala che defen i ladins.
|
|
|
|
“Na maioranza assoluta ne basta nia per governé co che an vuel, i pici partis mess ence vegnì taiés fora, ajache ai podessa controlé, y i ladins, chi ne dess endut ne nia se organisé te n partí. Chest l significat plu scempl y cler dl lim lital che la proposta dla SVP vuel porté ite tla lege litala nueva”, dij Carlo Willeit.
“Che la Court Costituzionala à declaré n tel lim contrar a la costituzion taliana y contra l statut de autonomia y dantaldut ai enteresc dla popolazion ladina, che la Svp enstessa s´à paré con piesc y con mans contra l medem „saradoi“ a livel nazional, che essa toché si parlamentars, giatan a la fin n tratament plu che previlijé con les medemes rejons y motivazions dai LADINS a livel provinzial. Che chesta ultima proposta é vegnuda sotescrita dal raprejentant ladin enstes, desmostra ciamò n iade cler, tant puecia consciderazion che la Svp à di ladins desche grup etnich y mendranza linguistica per sie cont, al medem livel y con i medems derc di autri grups etnics. Chel che miena che i ladins ae ben empò garantida sia raprejentanza se fala dassen, ajache l sistem nuef, che la lege nueva volessa porté ite, la sotmet bele dampertfora al plajei dl maiour partì sclujan fora vigni forma de consciderazion y ambizion autonoma. L moviment LADINS cialarà da se paré da chesta lege, sce ala essa da vegnì aproveda definitivamenter”. Chest l giudize dassen negatif de Carlo Willeit dl MP Ladins en cont dla proposta de lege metuda dant da la Svp.
“Che la Court Costituzionala à declaré n tel lim contrar a la costituzion taliana y contra l statut de autonomia y dantaldut ai enteresc dla popolazion ladina, che la Svp enstessa s´à paré con piesc y con mans contra l medem „saradoi“ a livel nazional, che essa toché si parlamentars, giatan a la fin n tratament plu che previlijé con les medemes rejons y motivazions dai LADINS a livel provinzial. Che chesta ultima proposta é vegnuda sotescrita dal raprejentant ladin enstes, desmostra ciamò n iade cler, tant puecia consciderazion che la Svp à di ladins desche grup etnich y mendranza linguistica per sie cont, al medem livel y con i medems derc di autri grups etnics. Chel che miena che i ladins ae ben empò garantida sia raprejentanza se fala dassen, ajache l sistem nuef, che la lege nueva volessa porté ite, la sotmet bele dampertfora al plajei dl maiour partì sclujan fora vigni forma de consciderazion y ambizion autonoma. L moviment LADINS cialarà da se paré da chesta lege, sce ala essa da vegnì aproveda definitivamenter”. Chest l giudize dassen negatif de Carlo Willeit dl MP Ladins en cont dla proposta de lege metuda dant da la Svp.
L MPL se damana bele da sia fondazion encà 2 raprejentanc tl Consei provinzial de Bulsan. Chest coresponessa apresciapuech a la relazion de 1 n mandatar sun 13.400 abitanc. La cumpeida de ladins tol ite passa 19.000 abitanc, donca fossa la garanzia de 2 scagns tl consei provinzial plu che giustificheda. Encuei é i ladins clermenter sotraprejentés. Almanco 1 n mandatar messessa podei vegnì lité diretamenter dai ladins, p.ej. en pert aladò dl ejempl de Trent te n certl lital che tolessa ite duc i comuns ladins con les frazions ladines de Ciastel, y n auter raprejentant a livel provinzial tres modalités da desclarì.
Noté su per Vos
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


3 iadesc liet