L element sterch é dessegur sia fondamenta istituzionala
Cie che fej pié via la Lia n pue a pe zot é la mancianza de n liam costant con i conseis di comuns sozes – Tralasceda la ocajon de se prejenté desche ent che po sourantó competenzes ence da enc maiours
de Carlo Willeit
Da na conferenza de ombolc ésen passés a na assoziazion de comuns; chesta é la dreta direzion. Clermenter àn capì che i ombolc da soui ne essa abù deguna fondamenta istituzionala, deguna competenza, degugn mesi. L statut laoré fora y metù dant ai conseis di comuns per l’aprovazion ne sarà nia n campion de perfezion (anter na lia privata y n consorz publich ite), ma al contegn finalités cleres y strutures y mesi aladò per svilupé na bona ativité y ence per svilupé inant l’assoziazion di comuns dl vers de na maiour unité soziala y aministrativa dla popolazion.
Carlo Willeit.
I elemenc stersc dla Lia y de sie statut é dessegur sia fondamenta istituzionala, sies finalités de colaborazion anter i comuns y de renforzament dla coscienza de na unica entité sozio-culturala, la composizion ecuilibreda de si organs y la repartizon clera de sies funzions. Che fej pié via la lia n pue a pe zot é endere la mancianza de n liam constant con i conseis di comuns sozes; chisc vegn enviés a ti dé al ombolt n scech blanch zenza vedei cie che al gnirà fat empera ( l’aprovazion de na relazion anuala, valch dert de proposta y de control essa auzé l’enteres y la desponibelté da porté pro competenzes y finanzes). La poscibelté da lascé permez a la lia di comuns d’autres lies y istituzions publiches y
Na aprovazion aslum
Sce an ne tolarà su degunes mudazions
Valch se muev. La vijita che l assessour regional a les mendranzes Luigi Chiocchetti ti à fat chisc dis ai ombolc de Gherdeina y dla Val Badia é dessegur n segn che an à l’intenzion de mete a jì valch danuef y deberieda. Plajoul ence l fat che i comuns de Ciampedel y de Urtijei ae bele aprové l statut dla “Lia di comuns ladins”. N statut dassen scempl, superfizial, plu adaté a na union culturala che a n organism che dess coordiné l’ativité aministrativa di comuns dl raion ladin dolomitan. Che ala ne se trata nia de na union culturala végnel desmostré dal fat ch’al ne é prevedù degun raprejentant dla Generela. Sce ai comuns de Ciampedel y de Urtijei ti spétel n bel laut per l’iniziativa de avei atira tout en conscidrazion l statut fresch dla nueva Lia di Comuns Ladins dan enscì n segn de colaborazion concreta, spo méssen ence dì che sia volonté de scluje fora a vigni moda valch mudazion, valch enjonta, é n pue sospetousa, na preteisa mineda tla direzion de proibì la prejenza de autri organisms che ne sie nia chi de comun. (ji)
privates zenza dert de ousc, zenza status de soze, ne compenseia nia la mancianza de n liam y de n dovei statutar de colaborazion con les lies, con la basa popolara, con i zitadins, tl respet nezesciar de subsidiarieté.
Desciarié l statut te format *.pdf
- Letura dret aconsieda
Ombolc: n comentar
La 482/99 – Contegnus
- A pert che adejions privates zenza partezipazion dezijionala ne passeneia ben nia pro na forma consorziala de comuns, podessanse giaté l’imprescion che la lia vuele sostituì na Union Generela. Souraveduda o tralasceda vegn l’ocajion de nia demé se prejenté desche promotour y coordinadour de funzions ma desche ent de cooperazion y de union che pò sourantó competenzes dai comuns sozes y ence da enc maiours desche i comprensores, les provinzies y les regions. Nia da aprové, ajache al arfera y met al pericul la vita dla lia enstessa, é l dert de veto de una na valeda soula contra vigni dezijion dl’assemblea. I statuc vegn sen metus dant ai conseis de comun per vegnì ratifichés; n sie ejam preventif da pert de valch comiscion y ence de valch lia plu enteresseda essa poester adoré temp y pazienza, ma al essa crié dampertfora consens y desponibelté de colaborazion. Dit chest, rati ie, che degun statut, unfat tant bon che al é, ne porta nia fruc, sce al ne nasc y ne cresc nia con l dret spirit, te nost caje dla Lia di Comuns Ladins per l`unité di ladins y la dreta sconanza dla mendranza.
Ladinia: enconteda di ombolc ai 27 de messel 206
Comentar sun n referendum y la lege 482/99
L ombolt de Col Santa Lizia peia via
La lege 482/99 – Contegnus
La posizion de Bepe Detomas sun la lege 482/99 *** letura dret aconsieda
Devers l organism de coordinament 482/99: propostes da Trent
Letra daverta dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan
Comunicat stampa dl ofize stampa de Bulsan: conferenza di ombolc
Union Generela di Ladins dles Dolomites saluda con plajei i ombolc
La GJ dla SVP de Urtijei tol posizion
Enconteda di ombolc ladins y di sourastanc dles provinzies
Lites de comun 2005: i ombolc mess declaré sies intenzions
Lege 482/99 – La Generala se muev
Union Generela: stop a Bulsan con test integral dla lege 482/99
Generela: enconteda con les autorités provinziales de Belun
Abineda di ombolc ladins d’otober 2004
La lege 482: an s’entardiveia
Pensiers soura l’assemblea dla Generela
Union di Ladins de Fascia: touta de posizion
L apel dl ombolt de Col Santa Lizia
Comité interregional ladin – n comentar
Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena
Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner
Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei
Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
I ombolc de Cianacei y de Moena respon
Les respostes dl ombolt de Badia
La lege 482/99 y i ladins tla provinzia de Bulsan
Ressoluzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites
Enconteda anter Union Generela di Ladins dles Dolomites y Durnwalder
La tripartizion, l’arpejon de Benito Mussolini: Bulsan, la lege 482/99 y l organism de coordinament
Lege 482/99 – I ombolc ne se á mai tout la bria
Enconteda Durnwalder-Generela: la verscion ofiziala
Lege 482/99 – Trent meina do – Bulsan arfera
L consei di ombolc – enfin a sen deguna convocazion ciamò
Comité interregional ladin – n comentar – *** letura dret aconsieda
Lege 482/99 – I ombolc ne se á mai tout la bria
Intervista a Pepi Dejaco: n organism interregional: manco ombolc y plu esperc y dialetica
Di dla Unité Ladina: unité combatuda
Cianacei: Di dla Unité Ladina – La fana é sun l fuech
Di dla Unité Ladina: les prumes imprescions
La relazion de Bepe Detomas
Durnwalder á enconté dantenier l president De Bona de Belun


1 iadesc liet