La Lia di comuns ladins


 


L element sterch é dessegur sia fondamenta istituzionala


Cie che fej pié via la Lia n pue a pe zot é la mancianza de n liam costant con i conseis di comuns sozes – Tralasceda la ocajon de se prejenté desche ent che po sourantó competenzes ence da enc maiours


de Carlo Willeit










Liams  


Lia di comuns: 
L statut ruva ti conseis
  


             
Da na conferenza de ombolc ésen passés a na assoziazion de comuns; chesta é la dreta direzion. Clermenter àn capì che i ombolc da soui ne essa abù deguna fondamenta istituzionala, deguna competenza, degugn mesi. L statut laoré fora y metù dant ai conseis di comuns per l’aprovazion ne sarà nia n campion de perfezion (anter na lia privata y n consorz publich ite), ma al contegn finalités cleres y strutures y mesi aladò per svilupé na bona ativité y ence per svilupé inant l’assoziazion di comuns dl vers de na maiour unité soziala y aministrativa dla popolazion.



Carlo Willeit. 

     


 


 







Na aprovazion aslum

Sce an ne tolarà su degunes mudazions


Valch se muev. La vijita che l assessour regional a les mendranzes Luigi Chiocchetti ti à fat chisc dis ai ombolc de Gherdeina y dla Val Badia é dessegur n segn che an à l’intenzion de mete a jì valch danuef y deberieda. Plajoul ence l fat che i comuns de Ciampedel y de Urtijei ae bele aprové l statut dla “Lia di comuns ladins”. N statut dassen scempl, superfizial, plu adaté a na union culturala che a n organism che dess coordiné l’ativité aministrativa di comuns dl raion ladin dolomitan. Che ala ne se trata nia de na union culturala végnel desmostré dal fat ch’al ne é prevedù degun raprejentant dla Generela. Sce ai comuns de Ciampedel y de Urtijei ti spétel n bel laut per l’iniziativa de avei atira tout en conscidrazion l statut fresch dla nueva Lia di Comuns Ladins dan enscì n segn de colaborazion concreta, spo méssen ence dì che sia volonté de scluje fora a vigni moda valch mudazion, valch enjonta, é n pue sospetousa, na preteisa mineda tla direzion de proibì la prejenza de autri organisms che ne sie nia chi de comun. (ji)

I elemenc stersc dla Lia y de sie statut é dessegur sia fondamenta istituzionala,  sies finalités de colaborazion anter i comuns y de renforzament dla coscienza de na unica entité sozio-culturala, la composizion ecuilibreda de si organs y la repartizon clera de sies funzions. Che fej pié via la lia n pue a pe zot é endere la mancianza de n liam constant con i conseis di comuns sozes; chisc vegn enviés a ti dé al ombolt n scech blanch zenza vedei cie che al gnirà fat empera ( l’aprovazion de na relazion anuala, valch dert de proposta y de control essa auzé l’enteres y la desponibelté da porté pro competenzes y finanzes). La poscibelté da lascé permez a la lia di comuns d’autres lies y istituzions publiches y





Desciarié l statut te format *.pdf


Statut dla Lia di comuns ladins 

privates zenza dert de ousc, zenza status de soze, ne compenseia nia la mancianza de n liam y de n dovei statutar de colaborazion con les lies, con la basa popolara, con i zitadins, tl respet nezesciar de subsidiarieté.    

 








 Letura dret aconsieda

 

 Ombolc:  n comentar 

 La 482/99 – Contegnus

 


A pert che adejions privates zenza partezipazion dezijionala ne passeneia ben nia pro na forma consorziala de comuns, podessanse giaté l’imprescion che la lia vuele sostituì na Union Generela. Souraveduda o tralasceda vegn l’ocajion de nia demé se prejenté desche promotour y coordinadour de funzions ma desche ent de cooperazion y de union che pò sourantó competenzes dai comuns sozes y ence da enc maiours desche i comprensores, les provinzies y les regions. Nia da aprové, ajache al arfera y met al pericul la vita dla lia enstessa, é l dert de veto de una na valeda soula contra vigni dezijion dl’assemblea. I statuc vegn sen metus dant ai conseis de comun per vegnì ratifichés; n sie ejam preventif da pert de valch comiscion y ence de valch lia plu enteresseda essa poester adoré temp y pazienza, ma al essa crié dampertfora consens y desponibelté de colaborazion. Dit chest, rati ie, che degun statut, unfat tant bon che al é, ne porta nia fruc, sce al ne nasc y ne cresc nia con l dret spirit, te nost caje dla Lia di Comuns Ladins per l`unité di ladins y la dreta sconanza dla mendranza.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 




 Ladinia: enconteda di ombolc ai 27 de messel 206





 Enconteda di ombolc de messel o da d’auton


 Comentar sun n referendum y la lege 482/99
 L ombolt de Col Santa Lizia peia via
 La lege 482/99 – Contegnus
 La posizion de Bepe Detomas sun la lege 482/99 *** letura dret aconsieda
 Devers l organism de coordinament 482/99: propostes da Trent
 Letra daverta dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan
 Comunicat stampa dl ofize stampa de Bulsan: conferenza di ombolc
 Union Generela di Ladins dles Dolomites saluda con plajei i ombolc
 La GJ dla SVP de Urtijei tol posizion
 Enconteda di ombolc ladins y di sourastanc dles provinzies
 Lites de comun 2005: i ombolc mess declaré sies intenzions
 Lege 482/99 – La Generala se muev
 Union Generela: stop a Bulsan  con test integral dla lege 482/99
 Generela: enconteda con les autorités provinziales de Belun
 Abineda di ombolc ladins d’otober 2004
 La lege 482: an s’entardiveia
 Pensiers soura l’assemblea dla Generela
 Union di Ladins de Fascia: touta de posizion
 L apel dl ombolt de Col Santa Lizia
 Comité interregional ladin – n comentar
 Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena
 Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner
 Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei
 Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
 I ombolc de Cianacei y de Moena respon



 Les respostes dl ombolt de Badia







 


 



 











































 











































 La lege 482/99 y i ladins tla provinzia de Bulsan
 Ressoluzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites





 Enconteda anter Union Generela di Ladins dles Dolomites y Durnwalder


 La tripartizion, l’arpejon de Benito Mussolini: Bulsan, la lege 482/99 y l organism de coordinament
 Lege 482/99 – I ombolc ne se á mai tout la bria
 Enconteda Durnwalder-Generela: la verscion ofiziala
 Lege 482/99 – Trent meina do – Bulsan arfera
 L consei di ombolc – enfin a sen deguna convocazion ciamò
 Comité interregional ladin – n comentar –  *** letura dret aconsieda 
 Lege 482/99 – I ombolc ne se á mai tout la bria
 Intervista a Pepi Dejaco: n organism interregional: manco ombolc y plu esperc y dialetica
 Di dla Unité Ladina: unité combatuda
 Cianacei: Di dla Unité Ladina – La fana é sun l fuech
 Di dla Unité Ladina: les prumes imprescions
 La relazion de Bepe Detomas
 Durnwalder á enconté dantenier l president De Bona de Belun



 


 Intervista al President dla Generela Nani Pellegrini
 



Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres