La lege sun l’urbanistica, la valutazion de Willeit



 


Sce l ombolt ne respon nia anter 60 dis, vel la domanda da frabiché automaticamenter


Enier à l Consei provinzial aproé la lege nueva sun l’urbanistica. Cosses positives y cosses negatives sciche l raprejentant ladin Carlo Willeit la valuteia: “Valch desposizions positives, valch manco bones: la lege urbanistica nueva po vegnì sostegnida adameses”. L’articul dla lege che preveid la compra de raion artejanal tres la man publica, da mete spo a desposizion dles impreises, é n rampin che permet de daidé de gran firmes che manacia da jì a la nia. (raion industrial de Bulsan). Sparagné végnel con la cubatura, dandaldut comerziala, tl vert agricul. La proposta dai LADINS, da prevedei la poscibelté da fé de pices ativités comerziales tl vert, te posć importanc per l turism y l temp lede, é vegnuda refodeda. Nience la proposta de trasformé la cubatura de frabicac da paur plu dalonc de 300 m dal zenter frabiché y plu dagiut bele en pert trasformés, n’é nia vegnuda azeteda. Ingiusta é per i LADINS tamben la norma che stabilesc la convenzion de 20 agn, zenza desferenzié sce l patron à giaté n contribut o manco per l cuartier.

De bon uedl veid depierpul i LADINS l miour sfrutament dla cubatura, dantaldut residenziala, tl vert y la poscibelté da engrandì, ence per i afitaciamenes. Vantajes, dantaldut contra la specolazion edilizia, porta dessegur la proibizion da trasferì cubatura abitativa da un n comun te n auter.


I LADINS arata ence che le feriment dles normes soura i cuartiers convezionés, messe vegnì regolé tres sanzions y straufs plu giusć. Tla lege nueva é la soma dl strauf dantaldut lieda a la doreda dl afit iregolar. Na gran novité dla lege é l’introduzion dl consens chit,  chest vuel dì che la domanda da frabiché é azeteda, sce l’ombolt ne respon nia anter 60 dis, – en prinzip che deida da smendrì la burocrazia.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres