La Gliejia á n Papa nuef: Joseph Ratzinger, Benedet XVI

“Habemus Papam”: Papa nuef é Joseph Ratzinger



El sourantol l inom de Benedet XVI – L prum Papa todesch dal 1523 y l 265eisem Papa di 1,1 miliards de Catolics al mond


An fova perdret enjignés a d’aspeté plu die, ma encuei, diesc menuc dant les sies da seira, é la dezijion tomeda. Do l cuart scrutine á l ciamin dla Capela Sistina fumé a blanch. L conclave (saré “con clef”) de cardinai da dut l mond á lité a maioranza da sie grem l cardinal todesch Joseph Ratzinger, 78 agn, che sourantol l inom de Benedet XVI. Entratant l pontificat de Woityla òvel abú soura l’enciaria de Prefet dla Congregazion per la dotrina dla fede y Ratzinger fova sie aconsiadour plu davejin. Sourantó l inom de Benedet empede Jan Paul III, vuel dí porté inant na certa lingia. Benedet XV fova Papa entratant la pruma Vera dl Mond. Tl grem dla Gliejia auda Joseph Ratzinger pro i “conservatifs”, al vegn raté desche “vardian dl dogma”, dla “dreta dotrina catolica”.

Na meja de soura 100 mile persones á aplaudì sun la Plaza dl Vatican la lita dl Papa nuef.


Sies prumes paroles a la fola do sia lita: “Cers fredesc y ceres sorans, do l gran Papa Jan Paul II me á i signours cardinai lité mè, n laorant scempl y oml tl vinei dl Signour, desche servidour dla Gliejia. Al me consoleia che ence l Signour ciafia da governé y da laoré con puec mesi. Dantaldut confideii te vostes orazions. Tla legreza dl Signour ressorí jonse inant. L Signour nes judará. Y Maria, sia oma, nes judará. Dret n bel dilan”.

 

Benedet XV, o ben Giacomo della Chiesa (21.11.1854 – 22.01.1922) fova Papa entratant la Pruma Vera dl Mond (1914 – 1922). Al é ju ite tla storia desche “Papa dla Pesc”. Al ova definí la Pruma Vera dl Mond desche suizid dles nazions d’Europa y ne se á mai stancé de apelé a la pesc entratant la vera, ortian fora miscions de pesc y envian via tratatives socretes.  Tres chestes azions ál dassen auzé l renom moral dl Pontificat.

 

Joseph Ratzinger é nasciú a Marktl am Inn tla diozeja de Passau te Bayern, ai 16 de auril dl 1927, da na familia de raijes pauriles, puech dal muet, ma dret cristiana. Sie pere fova n jandarm. Al studia filosofia y teologia a l’université de Minca y con 24 agn festejeiel messa novela, deberieda con sie fré a Traunstein te Bayern.  
Dl 1977, con demé 50 agn, végnel nominé da Paul VI cardinal. Al scomenciament dl ’80 él vegnú cherdé dal Papa Woityla a d’arvene la Congregazion per la Dotrina dla fede. Dal 2002 él degan dl Colege di Cardinai. Enfin al Conclave él ence sté President dla Comiscion Pontificala Biblica y president dla Comiscion teologica internazionala.

Ratzinger é conesciú desche gran  vardian dl dogma catolich y é dassen en contrast con i catolics progressisc’. Dal 1981 enfin a encuei é conescius dantaldut si trueps “no”: no a la teologia dla liberazion, no a plovanesses eles, no al maridé di prevesc, no a l’omosessualité, no a la Turchia pro l’Union Europeica, no a la musiga rock, davia che ala é “esprescion de pascions elementares” y “tradl de messajes satanics”. Al á definí les leges che regoleia l abort «cultura dla mort» y á arferé ju l dialogh inter-religious con l document «Dominus Jesus» dl 2002, oláche al á sorissé che la dreta y pruma anter les fés é chela catolica. Al á redazioné anter l auter (78 é sies publicazions) l Nuef Catechism dla Gliejia Catolica, publiché dl 1992, che contegn n capitul con l “register di picés”. L ultim Catechism dla Gliejia catolica portova l medieje 1566.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres