La delibera marora sun la bota ciauda



La delibera marora, ria da glotì 


LA TEMA DE TOMÉ ZERUCH TL CAOS DLES MULTI-VARIANTES –  L LADIN STANDARD É LA SOULA SOLUZION


La delibera marora sun l lingaz é bendebot ria da glotì tla Val Badia, nia demé pro valch colaboradours dl istitut, che veid metù en domanda l laour entourn al ladin scrit unifiché dla Val Badia. Chest à abù bendebot die da madurì, penson demé al liber de gliejia “Laldun l’Signur” o al liber “Syn” che ti à daurí al ladin les portes de gliejia. Zenza na unité tl scrit ne fossa chest mai sté meso. L vedl diretour dl istitut MdR, Lois Craffonara, laorova per chest standard de valeda, ma el cialova ciamò plu inant, al standard interladin sun les pedies de Micurà de Rü y a na politica linguistica “interladina”. Sen veid valch un rompì fora l caos dles multi-variantes, n dejorientament total y n endebliment sostanzial dl ladin tla Val Badia. Ladin standard (LS): ciamò él na resposta debla.














Mareo reconesc l standard, ma a livel local vuelen l mareo

De jené dl 2003 ova l consei dl istitut MdR y l assessorat ladin a Bulsan declaré l LS clandestin


Ladin Standard: deguna sburla dal aut

La idea de ensegné LS te scola fossa perdret manco utopistica desche na pert miena.


Rejoneda dl’ava y lingaz unifiché

I gran vantajes dl ladin standard: al é plu saurì da lieje y da scrive per duc


Felix Ploner:  per l Ladin standard

Bel plan sonse stufs de messei retré nostes dezijions
Da enrescides sautel fora che la cogola é bonamenter pieda via da esponenc dla scola. Al toma l inom de Lois Ellecosta, ispetour a les scoles ladines de Bulsan, enstes de Mareo. Tl’auta valeda él ence n valgugn che sburla da agn de mantegnì “les carateristiches badiotes”, p.ej. l vedl intendent a les scoles ladines Franz Vittur che ne vuel nia che l istitut ti mude ju formes de scrive tipicamenter badiotes. Si libri vuelel scrive tles formes che el vuel. Al pèr che al saute fora n vedl antagonism anter “maroi” y “i badioc”, i “ladins” de “mesa-val” anterite. L ladin unifiché scrit dla Val Badia, chel enscidit de mesa-val, á per i prums chel “defet” de ester massa “badiot”, per i badioc chel de ester massa “mareo”. Chest ne é endere en verité nia l problem. L problem basilar, chel dàn pro, é la delibera 210/03 dl assessour Mussner che scriv dant na forma oblienta. Te scola végnel dantaldut ensegné da scrive la ortografia unificheda dla Val Badia y i ejams vegniva dagnora valutés aladò de chesta capazité di scolés. Lois Trebo la à definida tla USC na “delibera desgrazieda”. Cler él che al mancia na “politica linguistica ladina” y chela ne pò nia ester valeda per valeda o comun per comun, ma ala mess ester interladina, zenza ne desceidela nia entusiasms, desche un dij: “Miec él zenz’auter avei n standard interladin che un de valeda, che ne acontenteia no l debujegn de unité anter i ladins no l patriotism local tla Val Badia”. Ma l ladin standard (LS)  se féjen ert da tó su, enfinamai tla USC ne àl nia ciamò pié raisc endretura.

Valch auter miena: “Cie en él pa, sce l LS ne passassa nia o nia tant atira. Ala ne ciala nia fora tant empermetoul: Gherdeina sarà l’ultima che l sourantol, Ampez é dret dalonc, ta Fodom él na gran rassegnazion y te Fascia ne vuelen atualmenter nience introduje l LS tla aministrazion locala, ma an laora pro na sort de “inter-fascian”. Dess te chest contest  labil la Val Badia dé su sia arjonta de n ladin scrit unifiché?”.

Ciamò piec, te Gherdeina à la comiscion “Forni-Moroder-Verra” fat na reforma dla ortografia che va plu dalonc dal model LS y tla Val Badia ésen ence do a mudé ju la ortografia, dut chest nia sot a n tet interladin, ma valeda per valeda.

Na autra opinion rata depierpul: “I maroi ne à nia bria de emparé auter che da rejoné y scrive n bon mareo y da lieje passivamenter l LS. Chi che adora ativamenter l ladin standard (tradutours, jornalisc’, etc.) pò pu l emparè saurí te n valgunes ores de curs, davia che al à na strutura logica y clera y al é meso da l scrive per analogies”.

La delibera marora mostra su les contradizions y en met sun meisa na nueva “idiom de comun ofizial – standard interladin”. Deplù formes de ladin scrit  saràl rie che pò ester na soluzion tl davegnì.

 


 


 














 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres