Stricola, stricola, les desvalivanzes é minimales
LINGAZ EN MOVIMENT – LA DELIBERA MARORA “MAREO-LADIN STANDARD” À ABÙ BENDEBOT DE RONDENIS, POSITIFS Y NEGATIFS
La descuscion sun la delibera marora va inant ence sun la USC, oláche l prof.univ. dr. Paul Videsott à tout posizion, slomenan la USC (y nia demé) de ne avei nia fat sie mestier endretura te chesta chestion. La USC é pieda via dal pont al orden dl dì che dij en sostanza dut, fins y intenzions: “Adoranza dl lingaz ladin tla varianta de Mareo (che contegn les formes plu vedles dl lingaz) tla redazion de ac publics, tl lingaz scrit ofizial”: che al vegne adoré y ensegné tles scolines y tles scoles de oblianza dl comun l “mareo”, l ladin che i mutons à emparé da sia oma y che ai rejona dutaorela a ciasa; che i maestri maroi posse adoré sie “ladin” pro l’ejam de trilinguism; che al vegne adoré ti media l mareo per les chestions che reverda la jent y la vita marora y ence te gliejia tesc per mareo desche l ordinament diozejan miena canche al rejona de liturgia tl lingaz dla oma”. Clermenter vuelen chilò auzé l “mareo” a status de “idiom/lingaz per sie cont”, ti dan laprò na aura de “vedl”, ajache al contegn enzai “les formes plu vedles”. Chest ne vuel l redadour dla Usc Iaco Rigo, enstes de Mareo, y trueps nia glotì y al vegn ence metù dant les rejons. Da l’autra pert méssen constaté che avisa da Mareo peiel via iniziatives per l standard interladin, dantfora da Paul Videsott, dal comun tres la seconda pert dla delibera, ma ence da d’autri. Homo linguisticus ladin.
|
|
|
|
Stricola, stricola sautel fora che anter mareo y badiot dla auta él aldò de Videsott does de majeres desferenzies: l articul masculin “le” tl mareo y l partizip plural sun -ês olàche an à tl rest dla valeda -à. Les autres é finezes fonetiches y declinazions verbales. Bàstel chest per declaré l mareo n “idiom autonom” enfinamai dal scrit unifiché de encuei? Almanco una de chestes carateristiches, l articul “le” é vegnù sourantout tl scrit unifiché dla Val Badia y l auter essa a poura nia ence lerch desche varianta, ajache chesta é belavisa ence la forma tl LS. Videsott scriv te sia touta de posizion de does “variantes prinzipales” (una dess vegnì ca da na latinité de Puster, l “mareo” y l’autra da na latinité dla Val d’Isarch, l “ladin”). Lois Craffonara scriv de “einzelne Sprachelemente”, de n valgugn elemenc linguitics singui.Te sie vocabolar mareo végnel dé dant deplù detais: sun na cherta figureiel endut “6 variantes ladines dla Val Badia”, oben “Mundarträume”, raions idiomatics. Dutes les variantes mostra su trac che ales partesc con les unes y valch iade con les autres, enfinamai l badiot ti someia valch iade deplù al mareo che no al idiom de “mesa-val” (da San Martin), penson a la declinazion di verbs (al jea, al jê; al gnea – al gnê, una dles fusties che dij che mareo-idiom da La Val-badiot enfin al idiom fodom, piova via da formes valives …. l idiom de “mesa-val”: al jô, al podô che ti someia depierpul deplù al gherdeina y che se cuer ence con la forma standard interladina sun -ova). La forma de “mesaval” ti someia endò al mareo te de autres cosses. L idiom de Rina é depierpul “marorisé” tla fonetica, ma artegn certes carateristiches morfologiches de “mesaval-badiotes” y en à ence enstes n valgunes. Coche chisc svilups é vegnus a se l dé, se perd tl scur y ti nioi dla storia. Segur él che zacan, te raions isolés geograficamenter con n rai limité de comunicazion, desche tla conformazion dla Val Badia, entravégnel plu saurì y debota mudazions linguistiches che te raions de planura p.ej. oláche i rejonadours mess comuniché te n certl plu ampl. La situazion dialetala é tla Val Badia encuei alangrovia enscì: i maroi rejona “mareo”, chi da Rina, San Martin, Antermeia, Lungiarü y La Val rejona ladin, y soura Chi Pontac rejónen “badiot” con Colfosch che rejona da “la su”. Dut adum n pice ablesc de variazions da n raion dialetal al auter nia delimitedes, ma che se entreceia. Dificoltés da se capì: net degunes.
Giovanni Mischì dij che an ne dess nia mete l azent sun “ladin de mesa-val” ma sun “ladin scrit unifiché dla Val Badia” che dess ester la plataforma per passé via al ladin standard (LS). La soluzion dl scrit unifiché fova la plu logica canche an à messù p.ej. dé fora n liber de gliejia o n liber de scola y an messarà l fé ence tl davegnì”. Erwin Valentini rata: “Mantegnì la spezifizité linguistica va ben ma a forza de spidicé su dut rìsc’en de resté con nia tla man, vuel dì de desdruje l lingaz ladin enstes. Con d’autres paroles, la souravivenza di idioms y enultima dl lingaz ladin depen da n sforz de convergenza y no de autonomia o de separazion di idioms. De chest vers podessa la delibera marora mete a jì n moviment zentrifugal dret pericolous per la unité dla Ladinia”. Lois Craffonara: “Cie en él pa, sce l LS ne passassa nia o nia tant atira. Ala ne ciala nia fora tant empermetoul: Gherdeina sarà l’ultima che l sourantol, Ampez é dret dalonc, ta Fodom él na gran rassegnazion y te Fascia ne vuelen atualmenter nience introduje l LS tla aministrazion locala, ma an laora pro na sort de “inter-fascian”. Dess te chest contest labil la Val Badia dé su sia arjonta de n ladin scrit unifiché de valeda?” Lingaz en moviment, Rigo: “la discuscion é naouta daverta, ence per merit dla deliberazion sun la adoranza dl mareo y dl ladin dolomitan dl consei de comun de Mareo. La USC scrivarà inant te dutes les variantes (miné él ampezan, fodom, gherdeina ….), ence badiot de mesa-val (?), ajache i respeton y i conservon – enchin a che l ladin unifiché ne tolarà nia ite la funzion dl ladin de mesaval badiot (?) – l laour dles unions culturales y dl istitut ladin fat tla Val Badia da 50 agn encà.
(0)Al ne me plej nia
(0)41 iadesc liet



