I patrons davagna, i laoranc mess cialé da se tré l vive
Les statistiches dla Ciamena dl Comerz mess vegnì lietes dret avisa

Ti ultims agn onse vedù, che propi tla Talia à la politica, che fossa ence per la sconanza dles families y per la promozion tres mesi concrec ence cheles families olache i genitours de pici mutons, laora trami sot a patron, de i daidé miec de chest vers.
Sce i tolon ca l ejempl dl davagn de nost president dla Jonta provinziala de Südtirol, o con i paiamenc che i parmamentars a Roma, él plu che evident che n paiament de n laorant sot a patron ne é nia aut. La politica en general a livel statal ne é ti ultims agn nia juda inant plu che entant. Te Südtirol onse per l moment anter i 30.000 y i 40.000 empliés che laora tl’ aministrazion publica.
A paredl con cie che na familia spen encuei per la vita da vigni dì, y che laora sot a patron, ne é i paiamenc dessegur nia auc.
Chel che mess vegnì scrit cler él che a livel Europeich propi l stat talian con i cosć de vita auc y generalmenter i paiamenc di laoranć sot a patron dassen basc.
Anter i laoranc en él de chi che mess en vegnì fora con n davagn minim per podei emprumadedut vive.
Perchel sonsi ben segur che i davagns di laoranc ladins y südtiroleisc ne é – con cie che nosta moneida dl’Euro fej fora, dessegur nia dret auc sciche la statistica dla Ciamena dl Commerz vuel nes fé creie.
rt
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


3 iadesc liet