La chestion dla bandiera ladina


 


La Svp “ladina” y la bandiera ladina, encueicondí sciche l malan y l’ega santa


L redadour dla Usc di Ladins, Iaco Rigo, se á giaté do l mote na dreta sperduda al “Dí dl partí” dla Svp “ladina” tegní dant da puech a Selva: “I colours blanch y cuecen á bandolé n puech dlonch, dantaldut tl foyer y tl salf. Inió na bandiera ladina, nience na picera te valch cianton. La Svp – o almanco i organisadours – ne adora nia l maiour simbol dla etnia ladina. Enchin che i ladins tla Svp é contra la bandiera ladina, l segn plu cler y placatif dl popul ladin, ne ései nia credibli”, scriv Rigo te sie comentar tla ultima Usc di 17 de mei 2003. Propi nience la minima fustia de na bandiera ladina a striscioles verda-blancia-blea, simbol dla Tera Ladina, di pres y bosc verc, di creps sclauris y dl ciel blé dessoura. Chest comportament, che fej perdementer marevueia,  la dij longia soura l orientament: la Svp “ladina”, perel, se tem da la bandiera ladina sciche l malan da l’ega santa.


Al ne fova nia dagnora enscí. Dl 1985, en gaujion dl Ann di Ladins, se ova l Govern Provinzial ciamò tout dant de ofizialisé la bandiera ladina y ala compariva sun la publicazion ofiziala. Ma con Hugo Valentin sciche raprejentant ladin tl Consei enalouta án metú man da scluje chest prozes de daurida. Chesta spliga ence plu tert l boicot dl lingaz unifiché (1992 y 2003) y empede chest tres plu sterch y gonot l slogan dla Svp “ladina” dit fora deplù iadesc al Congres dla Svp a Maran,  l “Treueschwur”:  “Unsere Fahne ist die Tiroler Fahne, unser Land ist Südtirol….”, “Ladins”, al plu sciche n pue de folclor tyrolean. Tl Istitut Ladin se á l ex-diretour, dr. Lois Craffonara, paré enfin enultima per mantegnì i colours ladins. Al adorova la bandiera ladina, ne se lascian nia influenzé da Valentin president, sciche emblem de identificazion dla Ladinia sun deplù publicazions importantes de gran difujion sciche l pice liber sun i ladins. Al á ence fat n valgunes enrescides sun l nasce y la storia dla bandiera. Do Craffonara éla sparida tl Istitut y sce les cosses va inant enscí, spo áran ence dailò tost demé plu la bandiera tiroleisa “blancia-cuecena” y publicazions aldò. Enscì manciòvel ence pro la enaudazion dl Museum Provinzial Ladin vigni pedia de bandiera ladina. L refuese dla bandiera  ladina va adum con la lingia dl partí con Valentin (el á ence bloché la ofizialisazion dl LS) y la Svp de Gherdeina sciche raprejentanc plu estrems. Mussner: “I ladins auda pro i sudtiroleisc de lingaz todesch y ai é vegnus sconés deberieda a ei” o “i ladins é n ram dl len todesch che ne dess nia vegnì taié via” y e.i.  L curs tres plu todeschisent dl partí ne é nia da souravedei, la chestion dla bandiera é demé la piza dl “iceberg”. Desvalives é les raijes, bonamenter la cariera politica dantfora, an crei de messei ester “Treu zu Tirol” per valei valch pro i todesc y an fej vedei deforavia la bandiera de Tirol sciche segn de orientament. Y chest condut che propi la storia ne rejona nia dagnora positivamenter per cie che reverda les relazions Tirol-Ladins. Tl vedl Tirol, dant l 1918, ne fova i ladins mai vegnus reconescius sciche grup etnich, de degun vers.  Sceben che al fova segns de coscienza interladina, penson medret a Micurá de Rü che ova dé fora dl 1833 (!!) sia gramatica per n lingaz ladin unfiché per duc i Ladins entourn l Sela (gran testimonianza storica, indegnamenter recordeda con la dezijion dl 2002 dl Consei Istitut,  che porta sie inom, de bloché l ladin unifiché y chel 170 agn dedò).  Ma i  ladins vegniva enlaouta empò cumpedés pro i talians en ocajion dles cumpeides dla jent y ti temps de maiour nazionalism dant la pruma Vera Mondiala án cialé de i desnazionalisé, vuel dí todeschisé.  Chesta é ence una dles gaujes – y nia una dles mendres – che i Ladins ova na posizion politica dret debla do la pruma Gran Vera canche Südtirol é passé a la Talia, ai ne esistiva ofizialmenter nia sciche grup etnich per ghiré rejons speziales sciche mendranza da la Talia, nò do la pruma y nò do la seconda Vera. Ai ne ova daldut  nia da mostré su n temp con reconesciment sciche grup etnich tl vedl Tirol, ilò vegnívei registrés ofizialmenter sciche talians.  I todesc volova fé di ladins todesc y i talians dedò talians. A la lum dla storia él propi rie se splighé chest gran entusiasm dla Svp “ladina” per la bandiera de Tirol, defat anter la jent ladina te Badia y Gherdeina ne éla nia deslargeda sciche simbol. Al resta n fenomen termené a n certl restrent dl partí. Contra les tendenzes  de desnazionalisazion te Tirol él nasciú oposizion bele tl 19eisem secul (recordon p.ej. l preve Janmatie Declara da San Ciascian, l autour dl prum liber ladin o l “Enneberger Schulstreit”). Les prumes aparizions dla bandiera ladina va zeruch ai prums diejens dl 20eisem secul y ala á spo acompagné dutes les  manifestazions de revendicazion per l reconesciment ofizial desche grup etnich. Ala fova vegnuda bandida dai fascisc´ talians tl temp danter les does veres, davia che al fova n segn cler de autonomia ladina sciche grup etnich. Bandida vegn la bandiera ladina dutaorela da la Svp “ladina”. (i.i.).

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

28 iadesc liet

Ortiede inant tres