La Svp “ladina” y la bandiera ladina, encueicondí sciche l malan y l’ega santa L redadour dla Usc di Ladins, Iaco Rigo, se á giaté do l mote na dreta sperduda al “Dí dl partí” dla Svp “ladina” tegní dant da puech a Selva: “I colours blanch y cuecen á bandolé n puech dlonch, dantaldut tl foyer y tl salf. Inió na bandiera ladina, nience na picera te valch cianton. La Svp – o almanco i organisadours – ne adora nia l maiour simbol dla etnia ladina. Enchin che i ladins tla Svp é contra la bandiera ladina, l segn plu cler y placatif dl popul ladin, ne ései nia credibli”, scriv Rigo te sie comentar tla ultima Usc di 17 de mei 2003. Propi nience la minima fustia de na bandiera ladina a striscioles verda-blancia-blea, simbol dla Tera Ladina, di pres y bosc verc, di creps sclauris y dl ciel blé dessoura. Chest comportament, che fej perdementer marevueia, la dij longia soura l orientament: la Svp “ladina”, perel, se tem da la bandiera ladina sciche l malan da l’ega santa. Al ne fova nia dagnora enscí. Dl 1985, en gaujion dl Ann di Ladins, se ova l Govern Provinzial ciamò tout dant de ofizialisé la bandiera ladina y ala compariva sun la publicazion ofiziala. Ma con Hugo Valentin sciche raprejentant ladin tl Consei enalouta án metú man da scluje chest prozes de daurida. Chesta spliga ence plu tert l boicot dl lingaz unifiché (1992 y 2003) y empede chest tres plu sterch y gonot l slogan dla Svp “ladina” dit fora deplù iadesc al Congres dla Svp a Maran, l “Treueschwur”: “Unsere Fahne ist die Tiroler Fahne, unser Land ist Südtirol….”, “Ladins”, al plu sciche n pue de folclor tyrolean. Tl Istitut Ladin se á l ex-diretour, dr. Lois Craffonara, paré enfin enultima per mantegnì i colours ladins. Al adorova la bandiera ladina, ne se lascian nia influenzé da Valentin president, sciche emblem de identificazion dla Ladinia sun deplù publicazions importantes de gran difujion sciche l pice liber sun i ladins. Al á ence fat n valgunes enrescides sun l nasce y la storia dla bandiera. Do Craffonara éla sparida tl Istitut y sce les cosses va inant enscí, spo áran ence dailò tost demé plu la bandiera tiroleisa “blancia-cuecena” y publicazions aldò. Enscì manciòvel ence pro la enaudazion dl Museum Provinzial Ladin vigni pedia de bandiera ladina. L refuese dla bandiera ladina va adum con la lingia dl partí con Valentin (el á ence bloché la ofizialisazion dl LS) y la Svp de Gherdeina sciche raprejentanc plu estrems. Mussner: “I ladins auda pro i sudtiroleisc de lingaz todesch y ai é vegnus sconés deberieda a ei” o “i ladins é n ram dl len todesch che ne dess nia vegnì taié via” y e.i. L curs tres plu todeschisent dl partí ne é nia da souravedei, la chestion dla bandiera é demé la piza dl “iceberg”. Desvalives é les raijes, bonamenter la cariera politica dantfora, an crei de messei ester “Treu zu Tirol” per valei valch pro i todesc y an fej vedei deforavia la bandiera de Tirol sciche segn de orientament. Y chest condut che propi la storia ne rejona nia dagnora positivamenter per cie che reverda les relazions Tirol-Ladins. Tl vedl Tirol, dant l 1918, ne fova i ladins mai vegnus reconescius sciche grup etnich, de degun vers. Sceben che al fova segns de coscienza interladina, penson medret a Micurá de Rü che ova dé fora dl 1833 (!!) sia gramatica per n lingaz ladin unfiché per duc i Ladins entourn l Sela (gran testimonianza storica, indegnamenter recordeda con la dezijion dl 2002 dl Consei Istitut, che porta sie inom, de bloché l ladin unifiché y chel 170 agn dedò). Ma i ladins vegniva enlaouta empò cumpedés pro i talians en ocajion dles cumpeides dla jent y ti temps de maiour nazionalism dant la pruma Vera Mondiala án cialé de i desnazionalisé, vuel dí todeschisé. Chesta é ence una dles gaujes – y nia una dles mendres – che i Ladins ova na posizion politica dret debla do la pruma Gran Vera canche Südtirol é passé a la Talia, ai ne esistiva ofizialmenter nia sciche grup etnich per ghiré rejons speziales sciche mendranza da la Talia, nò do la pruma y nò do la seconda Vera. Ai ne ova daldut nia da mostré su n temp con reconesciment sciche grup etnich tl vedl Tirol, ilò vegnívei registrés ofizialmenter sciche talians. I todesc volova fé di ladins todesc y i talians dedò talians. A la lum dla storia él propi rie se splighé chest gran entusiasm dla Svp “ladina” per la bandiera de Tirol, defat anter la jent ladina te Badia y Gherdeina ne éla nia deslargeda sciche simbol. Al resta n fenomen termené a n certl restrent dl partí. Contra les tendenzes de desnazionalisazion te Tirol él nasciú oposizion bele tl 19eisem secul (recordon p.ej. l preve Janmatie Declara da San Ciascian, l autour dl prum liber ladin o l “Enneberger Schulstreit”). Les prumes aparizions dla bandiera ladina va zeruch ai prums diejens dl 20eisem secul y ala á spo acompagné dutes les manifestazions de revendicazion per l reconesciment ofizial desche grup etnich. Ala fova vegnuda bandida dai fascisc´ talians tl temp danter les does veres, davia che al fova n segn cler de autonomia ladina sciche grup etnich. Bandida vegn la bandiera ladina dutaorela da la Svp “ladina”. (i.i.).


1 iadesc liet